El vincle d'Es-Satty i uns mocadors vermells amb l'11-M

Els terroristes portaven aquesta peça de roba a Cambrils per una figura històrica també reivindicada el 2004 a Madrid

Pau Esparch
3 min
Al cotxe que es va utilitzar a Cambrils hi havia dos mocadors vermells, una mostra de la radicalització, segons els Mossos.

BarcelonaTres dels cinc terroristes de l'atemptat a Cambrils portaven un mocador de color vermell al coll. Dins l'Audi A3 que conduïen hi van trobar dos mocadors vermells més. Els Mossos d'Esquadra van analitzar la simbologia d'aquesta peça de roba i els autors de l'informe han explicat al judici del 17-A que "molt probablement" la van utilitzar per reivindicar una figura històrica de la tradició musulmana: Abu Dujana, també conegut com el guerrer que portava el mocador vermell al cap i vinculat estretament al profeta Mahoma. "Han reivindicat Dujana en diferents accions, com a l'11-M", han declarat els investigadors. Han explicat que un dels implicats en l'atemptat del 2004 a Madrid, Youssef Belhadj, va reivindicar l'atac terrorista fent servir el sobrenom de Dujana.

Segons els Mossos, els terroristes van utilitzar els mocadors vermells a Cambrils per emmarcar l'atemptat en la comunitat islàmica, per la cohesió de grup i per reforçar la determinació d'actuar fins a morir. "El simbolisme dels mocadors només era a l'abast d'algú amb alts coneixements de la narrativa salafista jihadista", han dit els investigadors, que han assenyalat l'imam Abdelbaki es-Satty, que "doblava d'edat" als membres de la cèl·lula de Ripoll i tenia "alts coneixements de la doctrina islàmica". "Es-Satty havia estat en contacte a principis del 2000 amb la xarxa d'Al-Qaida de l'operació Xacal a Vilanova i la Geltrú i de manera indirecta amb la cèl·lula de l'operació Tigris, que va facilitar la fugida de l'estat espanyol de persones vinculades a l'11-M", han exposat.

En la seva intervenció aquest dilluns a l'Audiència Nacional, els Mossos han sigut contundents: "L'única persona amb capacitat de fer un procés de radicalització extrema fins a voler morir matant havia de ser Es-Satty". Pel que fa al vincle de l'imam de Ripoll amb l'11-M, els investigadors han explicat que el germà de Belhadj havia viatjat a Síria amb dues persones de la cèl·lula de l'operació Xacal que s'havien reunit amb Es-Satty. Per això han parlat d'una "possible relació indirecta". "La informació l'objectivem amb l'estudi en profunditat de les sentències i la instrucció tant del cas Xacal com del Tigris", han argumentat els Mossos. Els dos testimonis han reconegut que Es-Satty no apareix a l'operació Tigris –sí a la Xacal, com va transcendir poc després dels atemptats de l'agost del 2017–, tot i que hi ha coincidències entre els membres dels dos casos.

Sense referències des del 2015

Els investigadors també han admès que l'informe basat en les operacions jihadistes permetia establir-hi vincles amb Es-Satty entre el 2002 i el 2015. "A partir del 2015 no hi ha cap més referència", han assegurat, perquè des de llavors s'acaba el recorregut dels dos casos. A part d'analitzar la vestimenta que portaven els terroristes a Cambrils, els Mossos han conclòs que l'atemptat al passeig Marítim va ser una "acció precipitada", amb "improvisació tàctica", a causa de l'explosió al xalet d'Alcanar. Ho han justificat pel fet que van comprar una destral i ganivets poc abans de cometre l'acció terrorista, perquè no va anar sincronitzat amb l'atac a la Rambla i per haver utilitzat un cotxe de dues portes: "Si volien atropellar i sortir amb armes blanques, el vehicle no era l'adequat". De fet, han afegit que tenien una furgoneta a Vic que no van fer servir.

Per acabar, els Mossos han recordat que abans de l'atemptat a Cambrils els terroristes van fer un "ritual", al pantà de Riudecanyes, de cremar la seva documentació "com a mostra que no hi havia marxa enrere i acceptaven una altra identitat". Allà van preparar els cinturons d'explosius simulats que portaven a l'atac.

En aquesta sessió del judici també han declarat més agents de la policia catalana, que han assegurat que es va garantir la cadena de custòdia del material recopilat –com els telèfons mòbils, discs durs i altres proves–, així com els intèrprets per ratificar les traduccions d'alguns indicis que estaven en àrab.

stats