L’emprenedoria com a actitud

L’objectiu és crear una empresa però també una marca personal, i això demana perseverança i esperit de superació. Cada cop més màsters exploren aquesta línia

Entre les competències que la formació de màster intenta forjar als seus alumnes n’hi ha una, l’esperit emprenedor, que no cal que incorporin només els que es plantegen tirar endavant la seva pròpia idea de negoci, sinó que és igualment beneficiosa per a tots aquells que vulguin diferenciar-se a través d’habilitats com la creativitat i la innovació, la gestió del temps i de les persones, la resolució de conflictes, la versatilitat, la col·laboració i la capacitat d’aprendre al llarg de la vida. Totes es pressuposen a la figura de l’emprenedor i és per aquest motiu que cada cop hi ha més titulacions de màster i postgrau que l’incorporen als seus plans d’estudi com a element que plana per damunt de diverses assignatures.

Altament qualificats

No es tracta d’una matèria en si, sinó d’una actitud i una forma d’entendre l’exercici professional -sigui quin sigui l’àmbit en què s’emmarca- que, definitivament, marca la diferència. Tot i així, en paraules del secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas, l’emprenedoria “és un factor que cal millorar”. En aquest sentit, matisa, “les pràctiques a l’empresa són una activitat clau que permet millorar la capacitat o l’esperit emprenedor dels estudiants universitaris”, perquè els ajuda “a adquirir els coneixements necessaris per entendre com es regula el mercat laboral”. Per a Baulenas, amb les pràctiques “tothom hi surt guanyant: la universitat, perquè compleix una de les seves funcions ajudant a una millor inserció laboral; l’estudiant, perquè adquireix formació sobre el terreny que li dona més seguretat i confiança en la seva capacitació, i l’empresa, perquè capta un millor talent i gent altament qualificada”.

Tal com apunta el degà de la BSM, l’escola de management de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, fa uns anys “l’emprenedoria només es tocava en seminaris específics de creació d’empreses”. Amat celebra que la situació ja sigui molt diferent, en tant que és “una matèria de caràcter transversal”. Ja fa uns anys que l’emprenedoria és present en la majoria dels programes de màster i postgrau, una aposta que respon a una única convicció, segons Amat: “Tots hem de ser emprenedors”.

‘Hard & soft skills’

A l’emprenedor -entès com a fundador d’una empresa o com a creador d’una idea- se li associen un conjunt d’habilitats que són les més demandades per l’empresa i el mercat laboral actuals, i això no és fruit de la casualitat. La formació universitària també té en compte aquesta evolució, i així com fa uns anys els programes de màster i postgrau es concentraven en la transmissió de coneixements, sobretot tècnics, avui s’han d’enfrontar, en paraules d’Amat, a un repte com és que “els robots i les tecnologies de la informació puguin fer millor i amb menys cost tot allò que és repetitiu”.

“Hi ha qui creu que els robots prendran la feina a molts professionals, però crec que no és així”, afirma el degà de la BSM. El que sí que faran els robots, segons el seu parer, “és canviar-nos la feina que fem, transformar les professions”, i per això ara esdevenen claus “habilitats quantitatives, més dures, relacionades amb l’anàlisi de dades, i també les més suaus, com la comunicació, la cooperació, el lideratge i les qüestions humanístiques, culturals o ètiques”. Tot això es veu reflectit en els 100 programes oferts actualment per l’escola, que incorporen assignatures obligatòries i transversals com són els tallers de Design Thinking o Cultura i algunes assignatures com Analítica de Dades, Comunicació, Project Management i Sostenibilitat. “Volem potenciar en els nostres estudiants, siguin de l’especialitat que siguin, competències com la creativitat, l’esperit crític, el rigor, la gestió basada en evidències, la comunicació o el desenvolupament sostenible”, subratlla Amat. Des del 2015, BSM es troba immersa en un procés de canvi implementant als seus programes un nou model educatiu basat, destaca Amat, “en la formació per projectes, el 'mentoring' i la multidisciplinarietat”.

Compromís social

Preguntat sobre com incorporen el rigor científic i el compromís social a l’equació, Amat fa un breu recorregut pels objectius que han mogut les empreses al llarg de la història. Així, assenyala, “mentre fa alguns anys només tenien com a gran objectiu tenir beneficis, avui les organitzacions tenen (o haurien de tenir) com a gran objectiu generar valor”, un valor que per al degà té tres dimensions: l’econòmica, la social i la mediambiental. “Aquesta triple dimensió té el seu reflex en el contingut dels programes de formació com els màsters i postgraus”, destaca Amat.

A la BSM-Universitat Pompeu Fabra les titulacions que tenen un gruix més gran d’estudiants són les relacionades amb la direcció d’organitzacions, les finances i el control, el màrqueting i la transformació i la digitalització. Un 30% de l’alumnat prové d’altres països i, entre aquests, destaquen els sud-americans, que sumen el 19%, i els que procedeixen de la resta d’Europa (7%). Per darrere se situarien els asiàtics (2%), els nord-americans (1%) i els africans (1%), tot i que, com destaca Amat, “en els últims anys estan augmentant molt els que provenen de la Xina”.

LES 10 COMPETÈNCIES MÉS DEMANDADES

Aquest mes de gener LinkedIn revelava quines eren les habilitats més valorades per l’empresa actualment. Ho feia arran dels requisits recollits en les ofertes publicades últimament a la plataforma i diferenciava entre les més 'soft', que per al 57% dels líders esdevenen més importants, i les 'hard skills', que també apareixen al rànquing. Així, per a LinkedIn, les 'soft skills' més importants són, per aquest ordre, la creativitat, la persuasió, la col·laboració, l’adaptabilitat i la gestió del temps, mentre que les 'hard skills' més preuades són la gestió de dades al núvol, la intel·ligència artificial, el raonament analític, la gestió de persones i el disseny UX (experiència d’usuari).

Més continguts de