“Prop del 40% dels màsters han estat reformats en els darrers quatre anys”
Entrevista a Martí Casadesús, director d’AQU Catalunya
Creu que les universitats de casa nostra estan preparades per adoptar amb èxit el model d’ensenyament híbrid consensuat per totes?
Tecnològicament no en tinc cap dubte i pedagògicament, que és més important, tampoc. De fet, no té gaire importància quina és la modalitat que s’adopti, sinó com assegurem que els alumnes obtinguin el mateix nivell d’aprenentatge en qualsevol. Les universitats han fet molt esforç en aquest sentit, i no tinc dubte que ho seguiran fent, tant pel que fa a professorat, que ha redefinit les seves activitats formatives i d’avaluació, com a equips directius, els quals han dissenyat els espais i horaris per complir amb les restriccions. Valoro molt positivament que s’hagi decretat el curs vinent com a període excepcional, amb independència de com evolucioni la pandèmia, cosa que permetrà planificar amb una perspectiva concreta i informar molt clarament tot l’estudiantat.
Quins han estat, segons el seu parer, els principals hàndicaps en aquesta posada a punt?
El canvi implica molts reptes, però un altre cop crec que es pot resumir en dos: en primer lloc, l’equitat, és a dir, aconseguir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats independentment de la seva situació econòmica, i, en segon lloc, cal assegurar els resultats d’aprenentatge en els estudis amb un fort component pràctic i, per tant, amb dificultats de portar-les a terme, com és el cas de les pràctiques clíniques, el laboratori, els pràcticums en escoles...
L’ Estudi d’inserció laboral 2020 que van publicar al juliol posava de manifest que el 71% dels titulats de màster tornarien a repetir la titulació. Què fa possible aquest alt grau de satisfacció?
És una molt bona notícia per al sistema. Fins ara els màsters, en general, eren menys valorats que els graus, i aquest és el primer any que trobem valors molt semblants. La satisfacció al final només depèn de les expectatives que tenen els estudiants abans de començar el màster i les percepcions una vegada cursat. Els bons indicadors ens diuen que cada cop els màsters s’alineen més amb els desitjos dels estudiants. Prop del 40% han estat reformats considerablement en els darrers quatre anys. El que ha de permetre el màster és una millora de la formació en un àmbit molt concret. Jo diria que la gran diversitat de màsters que es proposen al sistema universitari català ja ofereixen un catàleg completíssim d’allò en què un estudiant voldria especialitzar-se. Si hi afegim aquest augment de la satisfacció, podem dir que tenim un sistema satisfactori i adaptat al que la societat catalana necessita avui.
El grau d’internacionalització també és una de les raons per estudiar a Catalunya. Què fa especialment atractives de portes enfora les universitats catalanes?
Tot i que és millorable, crec que la qualitat de les universitats catalanes és indiscutible. Qualsevol avaluació o rànquing universitari així ho indica. Per exemple, al rànquing THE (World Higher Education) només hi ha dues universitats estatals entre les 200 millors del món. Totes dues són catalanes. Màsters i programes de doctorat -que és el que venen a cursar la majoria d’estudiants estrangers- es veuen molt beneficiats de l’important nivell d’investigació dels centres de recerca, instituts, departaments, etc., amb els quals compta el nostre país. D’això se’n beneficien directament els estudis vinculats a aquests centres, però indirectament tot el sistema universitari català.
Quins reptes cal que la universitat catalana assoleixi de forma prioritària?
De reptes n’hi ha molts, però es podrien englobar en un: la qualitat docent. Les universitats catalanes han situat la recerca del nostre país en el mapa mundial. Han fet un treball excel·lent. I això és el que hem d’assolir amb la formació universitària: que la reconeguin com a excepcional. Els indicadors procedents d’alumnat, persones titulades i ocupadors posen de manifest que la formació universitària a Catalunya és de notable. I ara hem d’assolir l’excel·lent. Un objectiu real, a l’abast de tots nosaltres, i, si hi persistim, estic convençut que l’aconseguirem.
