Jaume Valls: “Els màsters i postgraus són especialment claus per millorar l’ocupabilitat”

La formació de màster al nostre país gaudeix d’una salut envejable. El curs 2020-21, que havia de ser tan crític, les matriculacions van créixer un 1,4%, i enguany les universitats catalanes incorporaran prop d’una trentena de nous màsters oficials i sumaran noves titulacions de propis, postgraus i especialitzacions. Coneixem de mans del nou director d’AQU Catalunya, Jaume Valls –que va accedir al càrrec al mes de novembre–, les fortaleses d’aquests estudis de segon grau, com revaloren a qui que els cursa i els avantatges competitius que representen per a empreses i ocupadors.

Per què diria que la del màster és una fórmula cada cop més reputada?

— Perquè els estudiants veuen en els màsters una activitat que aporta valor afegit al seu currículum i potser els pot ajudar a trobar una nova feina. A més, la qualitat i el prestigi han anat augmentant, entre altres coses pel fet que les universitats dissenyen i programen màsters que s’ocupen d’especialitzacions relacionades amb temes actuals que són útils en el món laboral.

Tot i marcar un punt d’inflexió en el sistema universitari, la pandèmia va acabar servint per demostrar que la universitat ha d’apostar definitivament per fórmules de flexibilització com la semipresencialitat. De fet, aquests dos darrers cursos les universitats a distància han notat un repunt de les matriculacions. ¿Creu que és una tendència que ja és estructural?

— La semipresencialitat ha arribat per quedar-se. Els dos cursos en què la pandèmia va forçar la no presencialitat van evidenciar de manera molt clara el potencial de les tecnologies per fer classes en línia. La semipresencialitat passa a ser una opció considerada per a molts tipus d’estudis (especialment màsters) per la flexibilitat que aporta als estudiants que treballen, però també, per exemple, perquè poden comptar amb professors convidats que altrament seria impossible tenir-los presencialment atesa la seva ubicació geogràfica.

Els programes de màster i postgrau relacionats amb les ciències de la salut, educació primària i infantil, economia i periodisme van ser els que van centrar la major part de les consultes de l’alumnat durant la darrera edició del Saló Futura. ¿Sabria dir-nos a què pot deure’s aquest fet?

— No crec que hi hagi una resposta comuna a aquesta qüestió. Són àmbits molt diferents, però en tots, els màsters i postgraus són especialment claus per millorar l’ocupabilitat, ja que aporten especialització als estudiants que els cursen. En els àmbits de ciències de la salut i educació és clar que es requerirà la incorporació de molts professionals els pròxims anys.

¿Com revalora personalment i professionalment cursar un màster o postgrau a qui el du a terme? ¿De quines competències els dota?

— Les competències que adquireix l’estudiant poden ser molt diverses en funció dels estudis cursats. Es fa difícil generalitzar. El que és important no és cursar un màster o un postgrau i prou. El món laboral requereix que les persones vagin actualitzant els seus coneixements amb una certa continuïtat, perquè en moltes professions el món digital i els canvis en els models de negoci que hi van associats generen la necessitat de professionals que s’hagin format en noves habilitats i competències i hagin actualitzat coneixements.

El darrer Estudi d’Inserció Laboral de l’AQU revela com els nivells de satisfacció expressats pels estudiants que ja estan treballant amb els màsters que van cursar han crescut un 10% en els darrers tres anys. Quins són els aspectes més ben valorats?

— Les pràctiques són un dels aspectes més ben valorats. Permeten una connexió directa amb el món laboral. En alguns casos també obren opcions de continuïtat a l’empresa o organització on l’estudiant està fent les pràctiques.

Es tracta d’una formació molt valorada també per empreses i ocupadors. Per què?

— Perquè els ocupadors veuen que les persones que han cursat un màster tenen una especialització i han adquirit unes competències i habilitats que en molts casos poden donar resposta als perfils professionals que l’empresa busca.

Per què és cabdal, igualment, que aquests màsters i postgraus siguin cada cop més globals?

— Perquè en molts sectors econòmics i en molts contextos socials, ens agradi o no, les noves tecnologies de la informació han capgirat les maneres de funcionar convencionals, i s’ha passat a treballar a una escala global impensable fa uns pocs anys. Si això és així, els màsters i postgraus han d’estar dissenyats per formar professionals i experts que puguin treballar des d’aquesta perspectiva global.

I què hi ha de l’accés a la universitat? Fa un any el seu predecessor, Martí Casadesús, va reconèixer que no era "encara prou equitatiu”. ¿La situació millorarà en el curt o en el mitjà termini? Al maig, el departament de Recerca i Universitats proposava una rebaixa dels preus públics universitaris per tercer curs consecutiu per als graus i els màsters habilitadors. És un primer pas?

— Les accions en relació amb l’equitat responen a decisions polítiques. Les han de prendre els governs fent una especial atenció a les dades disponibles i als resultats de les anàlisis que se’n facin.