La precarietat laboral, l'abandonament prematur dels estudis i la barrera lingüística i cultural. Aquests són tres dels ingredients que, segons els experts, poden explicar per què gairebé la meitat dels joves nouvinguts a Espanya es troba en risc de pobresa o d'exclusió social. Així ho recull les estadístiques de l'Eurostat, que fixen en un 44,8% el percentatge de joves entre 19 i 29 anys nascuts fora d'Espanya que podrien arribar a entrar en situació d'exclusió. La xifra es redueix fins al 24,5% en el cas dels nascuts al país. Tanmateix, comparteixen reptes: aspectes com el rendiment en el sistema educatiu, la incorporació al mercat laboral o l'emancipació de la llar familiar són temes essencials i transversals a l'hora de definir les oportunitats i el futur que tindran.
Així ho assenyala el dossier Joves, oportunitats i futur, publicat aquest estiu per l'Observatori Social de la Fundació La Caixa. "Les persones amb titulació superior continuen tenint taxes d’ocupació més altes que no pas les que només tenen una titulació secundària", hi destaquen Lígia Ferrero i Pedro Abrantes, de la Universidade de Porto i de la Universidade Aberta de Lisboa, en un dels articles que inclou. En les dues últimes dècades, les taxes d’ocupació juvenil ha augmentat a Espanya i la desigualtat entre joves amb nivells d’estudis alts i baixos ha crescut. "Els estudis han demostrat que els que assoleixen titulacions superiors tenen encara taxes d’ocupació més altes que els que disposen només de la titulació secundària", expliquen els autors. Els títols són clau per allunyar-se de la pobresa i de l'exclusió social. Ara bé, els joves nouvinguts ho tenen més complicat per aconseguir-los.
Percentatge de joves entre 19 i 29 anys en risc de pobresa o exclusió social, segons el país de naixement (2022)
Inserció i estudis
Per intentar aplanar-los el camí, Barcelona ha posat en marxa les Aules d'Acollida Accelerada (AAA). El servei té com a objectiu que l’alumnat nouvingut de l’ESO pugui assolir els coneixements, la confiança i el domini bàsic de la llengua per tal que, després d’un curs intensiu —de setembre a gener— pugui incorporar-se a l’aula amb més preparació per treballar els objectius educatius d’aquesta etapa i poder-se preparar, també, per accedir a la formació de batxillerat o a la formació professional. Accions com aquestes són clau per evitar l'abandonament prematur educatiu i tancar-se les portes a ensenyaments superiors.
"Les aules d'acollida accelerades són un mecanisme de prevenció de la desvinculació escolar i sobretot pretenen ser una eina per assegurar la continuïtat d’aquest alumnat als ensenyaments postobligatoris", reitera el Consorci d'Educació de Barcelona. Aquest curs han funcionat deu aules d'acollida, cadascuna amb vint places, en centres com l'Institut Verdaguer, el Martí i Pous, l'Angeleta Ferrer o el Montjuïc. Concretament, acullen l'alumnat estranger de 1r, 2n i 3r d’ESO que no ha estat prèviament matriculat a cap centre de Catalunya, però també alumnes de 4t d'ESO si el servei d’orientació del Consorci d’Educació ho decideix després d’una entrevista inicial.
ACOL, els ajuts per ocupar i arrelar persones migrades amb perill d'exclusió
Fomentar la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat, especialment aquelles que es troben en risc d'exclusió social. Aquest és l'objectiu de la línia ACOL, una iniciativa del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) que s'emmarca dins del programa Treball i Formació. Concretament, el programa se centra en la contractació de persones immigrades en situació administrativa irregular i els ofereix l'oportunitat de regularitzar la seva situació mitjançant un contracte laboral.
Qui s'encarrega de gestionar aquestes contractacions, que són a jornada completa i tenen una durada mínima d'un any, són entitats sense ànim de lucre. A més de l'experiència laboral, el programa inclou accions formatives que permeten als participants adquirir competències transversals i específiques amb l'objectiu de facilitar-los la integració definitiva al mercat laboral.
