Microsites 15/09/2020

Sostenible i compartida

La clau perquè la mobilitat sigui eficient i sostenible és que hi hagi un canvi en el repartiment modal

Olga Vallejo
4 min
SOSTENIBLE I COMPARTIDA  SOM MOBILITAT

Moure’ns de manera multimodal implica triar el tipus de transport depenent del desplaçament. Per aconseguir una mobilitat sostenible cal un canvi de model, portar la ciutadania a deixar el transport privat en favor d’una mobilitat activa -caminar o anar amb bici i vehicles de mobilitat personal- i amb transport públic. Es tracta que el transport alternatiu al cotxe sigui competitiu: l’usuari ha d’estalviar temps i diners si tria el transport públic en lloc del vehicle privat.

“Hi ha resistència al canvi. La cosa més disruptiva és trencar les dinàmiques existents, quan es proposa una mobilitat que no va de porta a porta la ciutadania percep que estàs atacant la seva quotidianitat”, explica Nel·la Saborit, enginyera civil especialitzada en mobilitat, transport i urbanisme i membre de l’oficina tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona o PEMB (pemb.cat).

Tot són beneficis

Reduir el nombre d’usuaris de cotxe es tradueix en menys contaminació i una millora de la salut a les ciutats. “Sacrificar els privilegis del cotxe a favor d’un transport més sostenible i saludable és un benefici per a tothom que implica guanyar espai públic, millorar la qualitat de l’aire, reduir la contaminació acústica i els seus efectes com l’estrès, i també disminuir els accidents de trànsit. El benefici de salut també repercuteix en l’economia perquè redueix despeses a la sanitat pública. Millorar l’accessibilitat a la ciutat també permet arribar a tot arreu amb sistemes de transport més barats, persones amb menys recursos amb accés a més llocs de treball i serveis”, comenta Guillem Vich, geògraf, professor associat de la UAB i investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Insisteix en la necessitat de modificar el model de mobilitat que s’ha promogut durant la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat, perquè és insostenible i perjudicial per a la salut. “Parlem de mobilitat sostenible quan el que s’ha de fer és no generar tants desplaçaments de llarga distància, sinó models que combinin el teletreball, la mobilitat compartida, naturalitzar les ciutats o apostar per un urbanisme que integri la diversitat d’activitats i no només residències, i promoure els desplaçaments de curta distància”, proposa Vich.

Des d’un punt de vista urbanístic, cal densificar les zones poc denses, el model de barri residencial ha de desaparèixer, els barris nous han de tenir tots els serveis i els ja existents s’han d’intentar densificar -més gent vivint en una zona-, per crear dinàmiques de proximitat que facilitin l’accés a aquests serveis a peu o amb bici, i que resulti més rendible que hi arribi el transport públic. I el cotxe elèctric? Per a les zones més denses, l’increment del cotxe elèctric no és la solució perquè igualment ocupa molt d’espai, continua contaminant -neumàtics i frens-, encara que menys que el vehicle de combustió, i, a més, si l’energia elèctrica no és generada per energies renovables no és de zero emissions.

Impactes positius

Actualment el canvi més revolucionari són les noves formes de mobilitat que sorgeixen, des de la intermodalitat -arribar a Barcelona amb metro o tren de Rodalies i desplaçar-te amb bici o patinet, teu o llogat, per fer l’última milla- fins a la mobilitat cooperativa -carsharing, motosharing o bikesharing-, que genera noves possibilitats per moure’ns dotant de diferents usos el vehicle que comparteixen usuaris amb perfils diferents.

En tot cas, aquests vehicles haurien d’anar amb energies generades amb sistemes renovables. “La mobilitat compartida sempre serà millor que l’ús de vehicles privats, i és especialment útil a les zones de baixa densitat, on el transport públic mai serà tan competitiu”, argumenta Francesc Magrinyà, professor d’urbanisme i mobilitat a la UPC i conseller d’Urbanisme i Mobilitat del districte de l’Eixample de Barcelona.

La mobilitat compartida redueix costos i despeses personals, i té un impacte més positiu per a les ciutats perquè redueix el nombre de cotxes i allibera espai. “Cal canviar com s’entén la mobilitat. Hem d’apostar per moure’ns a peu, amb bici i amb transport públic i, només quan necessites un tipus de desplaçament que no pots cobrir amb els mitjans més sostenibles, tenir l’opció de moure’t amb un vehicle que no cal que sigui teu”, explica Arnau Vilardell, soci i treballador de Som Mobilitat.

Som Mobilitat

Som Mobilitat (www.sommobilitat.coop) és el primer carsharing 100% elèctric i cooperatiu de Catalunya, que va començar a rodar el 2017 amb un cotxe i ha crescut fins a tenir una flota de 40 vehicles distribuïts per tot Catalunya -Barcelona, Mataró, Girona, Figueres, Amposta, Torelló, Olot i Vic, entre més ciutats-, depenent dels socis que formen part de la cooperativa. La majoria de fundadors estaven vinculats a la cooperativa de consum Som Energia, que es dedica a produir i comercialitzar energia verda. Es van adonar que si no treballaven la mobilitat, la transició energètica quedava a mitges. I així és com van començar: “Amb la voluntat d’incidir en la transició energètica, amb una energia neta que permeti reduir la contaminació a les ciutats. Compartir cotxes també ens ajuda a buidar vehicles de la ciutat i recuperar espai públic”, explica Arnau Vilardell, soci i treballador de la cooperativa.

stats