Els ous, al cistell del turisme

BarcelonaL'Empordà és una terra de pas i d'acollida que vol sumar els esforços per dissenyar una marca conjunta, en què tinguin cabuda les dues comarques, l'Alt i el Baix Empordà. El seu tarannà va més enllà de les fronteres que els separen i estan disposats a superar l'individualisme de cada municipi per construir l'imaginari de l'Empordà. Al mes de juliol l'Ara TV va convidar el Baix Empordà per conèixer els seus reptes, i en aquesta ocasió ha reunit una mostra de l'Alt Empordà: Marta Felip, alcaldessa de Figueres; Joan Gironella, president del Grup TAX Economistes; Santi Coll, director del Setmanari de l'Alt Empordà , i Joaquim Coll, president de l'Associació Empordà Turisme.

Com volem viure i de què? Són dues preguntes a les quals l'Alt Empordà ha de saber respondre per identificar els seus reptes. Pensar quines activitats són possibles al territori i quines compatibles amb el turisme és el pa de cada dia. "Hem de ser valents i apostar per enfortir la pota que coixeja: la indústria", diu Joan Gironella, assessor de pimes del Grup TAX Economistes. El sector industrial representa el 8% del PIB de la comarca i, en canvi, el sector serveis, el 74,6%. Amb aquestes dades l'Alt Empordà se situa darrere del Barcelonès, que, amb un 80,5%, és la comarca més terciaritzada de Catalunya. "Tenim els ous al mateix cistell", apunta el periodista Santi Coll, que insisteix en la necessitat de diversificar l'economia del territori.

Logis Empordà és l'aposta que fa el territori per enfortir la indústria. S'estan desencallant els tràmits per aconseguir la terminal intermodal de mercaderies del Far-Vilamalla al costat del polígon Logis Empordà. Això suposaria convertir-se en una de les grans potes del corredor mediterrani i facilitaria la gestió de mercaderies entre camió i ferrocarril. Els empordanesos s'esforcen per tenir-ho a punt abans de cinc anys, assegura Joan Gironella, que afegeix: "Som la porta d'entrada a Europa i aquest és el futur".

Lideratge i marca

El problema que comparteixen i que identifica el Baix i l'Alt Empordà és l'excés d'individualisme de cada municipi. Només a l'Alt Empordà n'hi ha 68 i "no hi ha un lideratge clar, la majoria fan la promoció turística pel seu compte", explica Santi Coll. Afegeix que el lideratge ideal hauria de ser el que sorgís des de dins: "No volem ningú de fora que ens ho resolgui". Els empordanesos quan parlen de lideratge no discuteixen la capitalitat del territori: "Tan important és Figueres com Begur o Torroella de Montgrí".

La marca Empordà s'està cuinant entre els dos consells comarcals, l'Ajuntament de Figueres i la UVic, que és l'encarregada d'escollir-ne els ingredients per reforçar i fer atractiu el producte. D'aquí dos anys estarà llest i sabrem si compleix amb les exigències del territori: "Donar a conèixer que tenim paisatge, patrimoni històric, parcs naturals i una llarga llista de bons ingredients més enllà de la Costa Brava". Marta Felip, alcaldessa de Figueres, assegura que els primers passos en la construcció de la marca ja s'han fet amb la DO Empordà, que concentra tot l'Empordà vitivinícola. Santi Coll recorda que la primera vegada que es va parlar d'enoturisme i de lligar la DO a la marca Empordà va ser "fa només quatre anys, en les jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic ".

La promoció i concepció de marca no és només una feina teòrica i de despatx, diu Joan Gironella. "Ens falta creure'ns el potencial i saber-lo vendre. L'associacionisme en alguns sectors, com l'empresarial, està poc arrelat".

Més enllà de Dalí

Salvador Dalí genera a l'Alt Empordà 123 milions d'euros a l'any a través dels 1,5 milions de visitants que reben els museus i la fundació. Els empordanesos no saben a qui retreure el fet que no s'hagin sabut aprofitar prou bé les inèrcies de Dalí més enllà de la capital. "Perpinyà és més daliniana que Figueres", apunta el periodista Santi Coll, que assegura que en promoció turística França els passa la mà per la cara. Joaquim Coll, president de l'Associació Empordà Turisme, es pregunta per què el turista que visita Dalí se'n va sense conèixer el monestir de Sant Pere de Rodes. En aquest sentit, Marta Felip respon que el dèficit de transport públic és un dels motius que dificulten la mobilitat a la comarca: "Tenim un excés de transport privat i cotxe de lloguer, el turista no té una bona xarxa de transport públic a l'abast".

El comerç de Figueres rep la crítica de no saber-se adaptar prou bé al fet de ser considerat destí turístic. "Tenim un comerç que tanca a la una del migdia, quan tenim la ciutat plena, i no obre fins a les cinc". El principal client de l'Empordà és el francès i, segons Marta Felip, és el que tenen "més mal tractat, perquè la relació transfronterera és molt dèbil" i s'han deixat "perdre el francès a les escoles".

Les sinergies entre els sectors i també l'interior del territori "s'han d'acabar de definir amb la marca", assegura l'assessor Joan Gironella.

Després dels incendis

Fa més d'un any dels incendis que van cremar 14.000 hectàrees de l'Alt Empordà. Joan Gironella explica el cas del seu pare, que tenia oliveres a Biure: "Ha decidit no plantar més, el foc i la por han arrasat les ganes i la il·lusió per refer algunes de les explotacions".

El territori rebutja frontalment l'informe de l'Institut Cerdà que apuntava problemes de coordinació en l'àmbit municipal. "Es qüestiona la feina feta pels alcaldes, que van actuar tan bé com van poder amb els seus ciutadans", defensa l'alcaldessa de Figueres.