Sortides a la via populista

És possible relativitzar l’impacte d’aquest fenomen i sortir de la crisi del model liberal? L'Anuari dels Valors 2016 aporta cinc perspectives que poden ajudar a fer-ho

L’onada populista que estem vivint implica l’inici d’un nou paradigma amb nous escenaris sociopolítics a Occident. La postveritat ve acompanyada d’altres post, com la postdemocràcia o la post-Europa. ¿Però és possible relativitzar l’impacte d’aquest fenomen i sortir de la crisi del model liberal? Després d’analitzar les línies de reflexió que apareixen a la premsa escrita, l’Anuari dels valors 2016 conclou que hi ha cinc perspectives que podrien ajudar a sortir-ne: redefinir l’estat del benestar; virar cap a una Europa federal; promoure nous lideratges basats en el compromís; la defensa del valor de l’educació i d’actituds crítiques, i el foment d’emocions positives.

Redefinint l’estat del benestar

La reactivació econòmica pot ajudar a construir un model social perdurable i superar la por per la pèrdua d’expectatives de futur de les classes mitjanes i treballadores, que s’han ressentit especialment de la globalització i la crisi. S’han de construir alternatives socials i polítiques que siguin crítiques amb l’establishment i exigents en relació amb la corrupció, sense caure en manipulacions. Si es garanteix el benestar dels més desfavorits és possible que abandonin la via populista i canviïn el sentit del seu vot. Malgrat tot, hi ha autors que no confien gaire en la capacitat de l’Europa social per resoldre els seus principals problemes.

Federalisme(s)

Es planteja el federalisme com a un model polític interessant per al futur d’Europa. L’objectiu seria treballar per aconseguir més unió política dels estats membres defugint els interessos particularistes. Iannis Varufakis advoca per “una coalició paneuropea de demòcrates radicals, socials, verds i liberals per tornar a introduir el demos a la democràcia i per enfrontar-nos a l’establishment de la Unió Europea, que considera el poder del poble com una amenaça per a la seva autoritat. [...] Potser el nostre projecte és utòpic, però és l’única alternativa a la distopia que s’està gestant”, apunta Varufakis. S’alcen veus a favor de models democràtics confederats basats en sobiranies compartides, en què es respecta la diversitat, capaç d’arribar a grans acords polítics com la seguretat compartida o les bases d’un benestar social equilibrat.

Lideratge moral (i realista)

La falta de lideratge a Europa s’evidencia en la falta d’acord davant la crisi dels refugiats de la guerra de Síria. Calen uns lideratges polítics i també uns lideratges morals que es mantinguin fidels als valors europeus de tradició il·lustrada, humanista i social. Carles Capdevila escrivia el novembre passat reclamant “alternatives socials i polítiques als establishments i a les elits. (...) Projectes que vulguin transformar el món amb modèstia però que demostrin ambició per plantar cara a les dictadures dels mercats i dels despatxos foscos dels de sempre”. El projecte europeu necessita solucions que combinin realisme i valentia per ser capaç de generar una consciència supraestatal que serveixi de brúixola moral. A més, s’han de fomentar lideratges menys oportunistes i més basats en el compromís moral amb el bé comú, i cal que els estaments polítics tradicionals recuperin els vincles de connexió amb la ciutadania.

Més educació i més crítica

Pel que fa a l’educació, es considera que molts dels votants d’extrema dreta tenen un nivell educatiu baix i que existeix una fractura social creixent fruit de la digitalització de la societat occidental, el que suposa una polarització social derivada del nivell d’educació. Un dels pilars bàsics de la Unió Europea des de la seva fundació han sigut els seus valors. D’aquí la necessitat de recuperar l’educació en valors i la filosofia moral i d’educar per a la pau, la tolerància, la justícia, la solidaritat... Diversos autors coincideixen que hi ha una crisi del valor de l’educació i, de retruc, del lideratge. Quan el coneixement deixa de percebre’s com un valor es desvaloritza la funció dels lideratges que han d’aportar solucions raonades o raonables. S’apunta a la necessitat de superar la desvalorització de l’educació i la crisi dels valors fundacionals de la Unió Europea. També es reclama la promoció d’un esperit crític i certa “actitud vigilant” pel que fa al manteniment i millora de les conquestes socials d’Europa, entre elles l’educació. Conscients que les conquestes socials no són per sempre, s’ha de lluitar per mantenir els drets i les llibertats aconseguits.

Noves emocions positives

La raó i les emocions positives són algunes de les millors eines per combatre la instrumentalització que el populisme xenòfob fa de la ràbia i la por. Es tracta d’afavorir la cerca del bé comú més enllà dels particularismes estatals que conformen Europa. Josep Miró i Ardèvol considera que “Europa necessita un nou i gran impuls dotat d’ànima, pensat per als éssers humans i no per als mercats o el producte interior brut”. I és que, en els últims anys, s’ha posat massa èmfasi en els processos i les institucions però s’ha restat importància als resultats i assoliments adreçats als ciutadans, i s’han tractat els valors des d’una perspectiva excessivament abstracta i retòrica. Per revertir aquesta tendència, s’han de tornar a posar els valors al centre del debat des de noves perspectives i amb una forta incidència en les pràctiques reals dels nostres responsables públics.

L’opció de dotar Europa d’un projecte amb contingut moral resulta dubtosa per als que creuen que els valors associats a la multiculturalitat i la diversitat difícilment s’integraran a la identitat europea, perquè consideren que als europeus ens costa fer una integració/acomodació total dels nouvinguts. Amb tot, alguns altres creuen que és possible una sortida de la crisi basada en el respecte als drets i deures ciutadans de totes les persones. Finalment, uns altres autors apel·len a les emocions positives (empatia, simpatia o compassió) i creuen que cal conrear i utilitzar les mateixes eines del populisme però amb finalitats contràries.

Més continguts de