Per què els vins catalans triomfen a l’Orient?

Les primeres ampolles de vi que el David Marco i l’Olívia Bayés (del Celler Marco Abella) van treure al mercat, després d’una aventura personal que els va portar a penjar l’hàbit d’enginyer en telecomunicacions i d’advocada, van coincidir amb la crisi que va començar a assotar Catalunya. Era el 2008. Havien tornat a Porrera, d’on provenia la família del David des del segle XV, i havien anat plantant vinya nova, a més de recuperar-ne de vella. “A Catalunya no veníem res”, recorden.

Cap als Estats Units i altres països d’Europa van deixar-hi de mirar, perquè també sabien que el mercat no estava per orgues. De fet, els distribuïdors dels EUA van ser els primers que els van advertir de la crisi econòmica nord-americana que havia començat i que de seguida va arribar a Catalunya.

Així doncs, amb el celler ple d’ampolles de vi de la DOQ Priorat, de la qual se sentien molt orgullosos, van decidir fer maletes i exportar-les a l’Índia i a la Xina. A l’Índia van veure que no hi havia cultura del vi i que era molt difícil el maridatge per als seus plats, i van insistir en el mercat xinès: “I aquí vam veure que hi havia molt potencial, perquè malgrat que quan hi vam arribar, el 2008, als restaurants no se’n veia ni bevia, el vi sí que era un objecte de regal molt valorat”.

A la Xina ara el vi és ben habituals als restaurants i continua sent un objecte valuós per fer un present. “En una presentació dels nostres vins que vaig fer per a clients d’un banc prestigiós de la Xina, el sorteig final eren tres lingots d’or i ampolles de vins nostres”, explica el David com a exemple per valorar la importància que atorguen els xinesos al vi. Arribats aquí, el David i l’Olívia es van adonar que la fal·lera xinesa era pels vins francesos, perquè eren cars i perquè tenien bones puntuacions en les guies de referència: “Vam començar a presentar-los els vins del celler Marco Abella com a vins d’Europa, de Catalunya, de la DOQ Priorat i si encara es desorientaven, llavors recorríem a Barcelona”. Amb aquests referents, els quedava clara la procedència i els atreia, perquè “a la Xina, Europa es veu com un tot en què destaca França pels vins però que acaben valorant-ne d’altres si els fas conèixer”.

Actualment el celler de la DOQ Priorat exporta un 80% de la seva producció (60.000 ampolles anuals) a quinze països, entre els quals hi ha la Xina, que és un dels principals, de manera que un 30% de la producció del celler es ven íntegrament a la Xina. L’any passat rebien la qualificació, amb el Clos Abella 2009, del millor vi del món 2014. “A Catalunya ens hem fet coneguts amb una referència, Loidana, que ens agrada perquè és l’aposta per maridar un Priorat amb plats de pasta i arrossos, per exemple, però la Xina, per les circumstàncies com vam començar, és el nostre puntal”, expliquen.

Més que regals

I és que, a més de l’esnobisme de vi car per a regals, els xinesos han sabut captar l’essència dels vins, amb varietats diferents, que donen gustos diferents segons la terra on s’ha fet, per la seva cultura del te tan estesa, que en certa manera podria tenir semblances amb la cultura del vi. Les dades (fluctuants segons els anys) indiquen que la Xina és el cinquè país consumidor de vi del món (el 2014), mentre que és el vuitè com a productor (2013). La dada curiosa: és el primer consumidor mundial de vi negre.

Als cellers Torres, a la DO Penedès, el director general, Miquel Torres Maczassek, assenyala que una nova generació de xinesos ha anat més enllà dels vins francesos com a únic referent de vins de qualitat: “La nova línia directa d’Air China entre Barcelona i Pequín també ha provocat que el turisme xinès hagi crescut i hagi vingut a conèixer els nostres cellers”. A Torres ho noten pel centre de visites, on ha augmentat el nombre de visitants xinesos a l’anomenat espai Centre de Visites del Celler, on fan un recorregut per les vinyes, exposicions i tastos, entre altres activitats programades. Ara bé, el celler va ser un dels pioners com a exportadors de vins a la Xina: “Vam començar als anys noranta i el 1997, després de cinc anys d’exportar-hi vi, vam crear una joint-venture amb un soci local i dos anys més tard vam fundar la nostra pròpia filial de distribució, que avui és la segona distribuïda més important del país [en el rànquing de la distribució tradicional]”.

Encara hi ha més motius, segons el director general de Torres. “Hi ha campanyes del govern que expliquen que beure vi amb moderació és beneficiós per a la salut”, de manera que tot hi ha ajudat perquè els xinesos s’hagin bolcat pels vins europeus i catalans, malgrat que en la seva cultura se’n produeix “des de fa més de 2.000 anys”.

I amb un ull al Japó

D’altra banda, el director de la DO Penedès, Francesc Olivella, indica que, a més de la Xina, el Japó també comença a alçar-se com un mercat adient per als vins catalans: “Els vins catalans encara tenen molt de camí a recórrer, malgrat la complexitat que hi ha per una gestió econòmica marcada per un govern que a la pràctica és capitalista salvatge”. La DO Penedès competeix “amb els altres vins que s’hi exporten perquè té una qualitat tan alta com els altres que també hi van, i també perquè s’adiu amb la gastronomia variada xinesa”. Tot i això, per a la DO Penedès en concret el mercat principal és el català, en el qual es concentra més de la meitat de la producció, i un 25% d’exportació: els EUA, Alemanya, el Canadà i França (que va començar a créixer fa poc temps). “La Xina estaria situada per a nosaltres dins dels 20 primers mercats d’exportació”.

Meritxell Juvé, directora adjunta del celler Juvé y Camps, corrobora la bona acollida que tenen els vins i, en el seu cas també els caves, a la Xina. “Fins ara la nostra mirada estava situada en els països llatinoamericans, però hem copsat el creixement que ha fet, i sabem que de cara al futur encara augmentarà més”. El Japó és el mercat que acull amb més força els caves Juvé y Camps, mentre que a la Xina, vins i caves estan situats en la mateixa proporció pel que fa a quantitat.

El prestigi de la DOQ Priorat

Una de les llistes en què el mercat oriental es fixa a l’hora de buscar vins nous és la que elabora el nord-americà Robert Parker. A principis de juliol, la llista dedicada als vins catalans va donar 100 punts (la puntuació màxima), que és per al vi L’Ermita 2013, del celler Álvaro Palacios de Gratallops, que es converteix en el tercer que aconsegueix la puntuació màxima en la DOQ Priorat. El 2014 ho va aconseguir el vi ranci Arrels, del celler homònim. I el 2013, el vi Clos Erasmus.

Justament a Gratallops s’organitza una de les cites enològiques més importants de la DOQ Priorat, el Tast amb Llops, que té lloc a la plaça de Dalt de la població. En aquesta edició 60 vins de gamma alta d’un total de 19 cellers, deu dels quals de Gratallops, van deixar tastar els seus vins amb un tiquet que destinava un euro a l’entitat que promou la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.

I tot plegat s’emmarca en un moment en què els cellers en general aposten per treure noves referències o per canviar la cara de les que fa temps que hi són. El celler Scala Dei, a la mateixa DOQ Priorat, acaba de treure dos nous vins, el Massipa 2013 (blanc de finca) i el Pla dels Àngels 2014 (el primer rosat del celler), amb què recuperen vinyes històriques de la varietat garnatxa. El mateix grup productor de les novetats amb garnatxa, Codorniu Raventós, ha renovat la cara de la referència clàssica, Anna de Codorniu, amb el mateix nom del qual acaba de treure al mercat vi blanc.