Herbes per a cada hora del dia

10 herbes que s’han de menjar a la tardor

Apartir del llibre Herbarium (Librooks) fem una selecció d’algunes de les plantes herbàcies que estan en el seu millor moment a la tardor. Caz Hildebrand és l’autora d’aquesta obra que s’acaba de publicar, un volum que es considera hereu dels grans llibres que il·lustren les herbes. De fet, a “Europa els llibres sobre herbes van florir durant dos-cents anys, després que s’introduís la impressió amb tipus mòbils al final del segle XV”, hi diu Hildebrand.

Us en presentem una selecció, ideals per a l’època de la tardor, i alhora us expliquem la manera de combinar-les als plats per poder treure el màxim de profit de les seves importants propietats nutricionals.

01. ALL

És una planta perenne, resistent al fred. A l’hora de conrear all, els consells són plantar-ne grans en una terra fèrtil i humida a la vegada, ben exposada al sol.

A l’hora de cuinar-lo hi ha mil i una possibilitats. Una de ben fàcil és fregar-lo damunt d’una llesca de pa. Una altra és fer-lo al forn, en aquest cas la cabeça sencera. Cuinat al forn s’aconsegueix que l’all sigui més dolç i que la seva carn quedi com una pasta tova i suau. De fet, com més temps es cuinen els alls, més melosos surten.

Es recomana prendre all per prevenir les malalties cardíaques i els nivells alts de colesterol, i també en cas de pressió arterial. També té la capacitat de potenciar el sistema immunitari.

02. CEBOLLÍ

L’únic truc infal·lible per a qui vulgui conrear cebollí és tenir a mà una bona regadora amb aigua, perquè les seves arrels estan situades tan a prop de la superfície que necessiten irrigació. Si es fa molt gran es pot tallar, no pas arrencar, i a la primavera següent tornarà a reaparèixer.

A la cuina, les millors combinacions són amb alvocats, patates, tomàquets, remolatxa, peix, marisc, ous, peix fumat i formatge. Se’n poden posar trossets damunt d’unes patates fetes al forn, o bé barrejar-ne dins un iogurt cremós. I fins i tot posar-ne per sobre d’uns ous, cuinats de la manera que es vulgui. Qui s’atreveixi amb els fermentats es pot fer servir la planta sencera, perquè els bulbs del cebollí es poden posar en vinagre i després fer-los servir per acompanyar plats de carn.

Qui vulgui abaixar la pressió arterial té un aliat en el cebollí gràcies a l’al·licina que conté. Però també té altres qualitats, com ara reduir els problemes digestius, ajudar a mantenir la salut òssia i reforçar el sistema immunitari.

03. MARIALLUÏSA

Si teniu un test a prop, feu-lo servir per conrear la marialluïsa, i quan arribin el primer fred de la tardor i de l’hivern poseu-lo a l’interior de casa, perquè no el suporta. És una planta que perd les fulles, però no per això significa que és morta.

A l’hora de menjar-la és ideal combinada amb bolets de tardor i alhora amb hortalisses, com pastanagues, i proteïna animal, com pollastre i peix. Qui vulgui prendre’n com una tisana relaxant ha d’agafar-ne unes branques i infusionar-les amb aigua. Si a la marialluïsa s’hi ajunta menta, la infusió encara serà més bona. Les seves propietats la fan indicada per alleujar els problemes estomacals de tota mena. També es recomana de prendre’n una infusió abans de fer esport, perquè disminueix el possible dany muscular que hi podria haver durant els entrenaments.

04. CERFULL

Els espais humits i ombrívols són els que necessita el cerfull per créixer: llavors ho farà amb rapidesa. Tant que al cap de sis setmanes d’haver-ne plantat, ja es podrà trasplantar a la terra.

A la cuina lliga amb remolatxa, espàrrecs, pastanagues, coliflor, enciam, bolets, fonoll, patates, tomàquets, llimona, pollastre, vedella, peix blanc, formatge de pasta tova i ous. Per exemple, amb el fonoll es pot empolvorar per sobre amb cerfull picat a trossets, i així s’aconsegueix ressaltar el gust d’anís del fonoll. També es pot barrejar el cerfull amb una maionesa, per acompanyar tant peix com pollastre.

Per a l’organisme, el cerfull té la propietat de fer augmentar l’energia i l’ànim. Com que és ric en ferro, calci i magnesi, el cerfull estimula la producció de sang i també millora el bon funcionament de nervis i músculs.

05. MALVÍ

Just ara, la tardor, és la millor època de l’any per plantar-ne en forma de llavors en una torreta. Quan arribi la primavera serà el moment de trasplantar-la a l’aire lliure, a la terra, i així tornarà a florir l’any següent.

Una de les preparacions recomanades és bullir-ne les arrels fins que quedin tendres i, després, fora de l’aigua, pelar-les i fregir-les en una paella. En paral·lel, les fulles, seques, van bé per fer-ne infusions, que justament tenen la propietat d’alleujar mals de gola i tos seca. També van bé per millorar digestions.

06. ANET

Durant tot l’any s’és a temps de sembrar l’anet, sempre que sigui en una terra fèrtil i resguardada del vent. Millor que estigui plantat prop de cols i cebes, i no de pastanagues, perquè les arrels de l’anet i de la pastanaga podrien emmalaltir.

A la cuina lliguen amb peix fumat, marisc, xai, bolets i també hortalisses com cols i cogombres. Però l’arròs, els iogurts i els ous també són bones combinacions.

Posar anet als plats va bé perquè és ric en vitamines A i C, a més d’ajudar a combatre l’insomni, la diarrea i els problemes menstruals i respiratoris. També té propietats relaxants.

07. BERGAMOTA SILVESTRE

Per cultivar-la, cal una torreta gran o plantar-la directament a terra. Tant en un cas com en l’altre hi ha d’haver ombra i també caldrà regar-la amb freqüència.

A la cuina lliga amb carn i peix, també cítrics, maduixes i pomes. A l’hora de preparar-ne plats, les fulles i les flors es poden ajuntar a les amanides verdes i també a les macedònies. Es pot fer una salsa per acompanyar el peix barrejant bergamota amb julivert, tallats finament, i amb taronja, tallada a daus. I per fer-ne una infusió se’n necessiten només les fulles.

Menjar-ne o beure’n va bé per combatre constipats, tos, nàusees i problemes digestius.

08. BORRATJA

Les borratges necessiten un espai únic, separades d’altres plantes, i a més, cal anar-les regant. És millor sembrar-les abans que arribi el fred de l’hivern o quan ja hagi passat.

A la cuina marida amb peix, patates, cogombres, formatge fresc i fruita. La flor es pot menjar a les amanides. I n’hi ha a qui també els agrada cuinar les fulles per menjar-les tal com si fossin verdura (arrebossades, al vapor o bé bullides).

Sigui com sigui, tant les fulles com les flors de borratja són riques en potassi i en calci, minerals que tenen la propietat d’ajudar a purificar la sang.

09. CREIXEN

Si la terra és humida, els créixens creixeran bé. Curiosament, a l’hora de sembrar-ne les llavors no cal tapar-les amb terra, sinó que se sembren a la superfície.

Per menjar-ne va bé amb pollastre, ànec, peix, pastanagues, cogombre, cebes, fonoll, patates, formatge, taronges, peres, fruita seca i ous. Per preparar-ne plats, a més d’amanides, també es pot liquar juntament amb pomes, api i cogombre.

Les propietats nutricionals que més destaquen són la reducció de les malalties cardiovasculars, la millora de la salut òssia i l’ajuda perquè el cos mantingui els nivells adequats de calci. Per aconseguir-ho és recomanable menjar-ne en diverses presentacions: crus, en suc, en sopes, en entrepans o fins i tot fer-ne un pesto.

10. HIPÈRIC

Abans de plantar-ne, el consell és posar-ne les llavors en aigua tèbia durant unes hores o fins i tot durant tota la nit prèvia a la sembra. Com que té la capacitat d’envair l’espai d’altres plantes és millor cultivar-lo en test i després enterrar-lo a terra, perquè és la manera de controlar-lo. Les seves propietats el fan adequat per mirar d’alleujar l’ansietat, la irritabilitat i la tensió nerviosa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT