Adaptar-se a la nova realitat per construir un Girona millor
Els gironins veuen retallat el seu pressupost però confien tenir una plantilla competitiva
Girona"El cop és fort, perquè teníem esperances i ens havíem il·lusionat amb l'ascens a Primera. Ens toca passar pàgina però en cap moment abandonarem la institució. Insistirem", resumia Delfí Geli, el president del Girona, en una entrevista publicada als canals oficials del club blanc-i-vermell. Són dies de dol a Montilivi, l'estadi que sense haver superat la tragèdia del curs passat encaixa com pot una nova patacada. Per pressupost i expectatives, no pujar és un fracàs. Però no és conseqüència de la derrota contra l'Elx. Tot ha sigut nefast durant l'any. I ara la propietat tindrà feina, perquè el marge de maniobra per planificar el pròxim curs a Segona és inferior al dels seus rivals. El director esportiu, Quique Cárcel, és el gran assenyalat. La responsabilitat del projecte és seva.
De culpables n'hi ha molts. És complicat entendre per què les coses han anat tan malament, aquest curs. El Girona no ha respost com tocava, tot i l'esforç econòmic fet per tenir contenta una plantilla plena de futbolistes capacitats per donar molt més del que han donat. Dels entrenadors, millor ni parlar-ne. Només Francisco ha sabut netejar la imatge d'un vestidor que s'ha espavilat i ha competit durant l'últim més, oferint una bona imatge en partits importants. Però, si analitzem tot l'any, no ha fet el mateix la resta del temps. I sort n'ha tingut de Stuani, l'únic futbolista de la plantilla que aprova amb nota per rendiment i compromís. L'uruguaià va quedar-se per tornar l'equip a Primera i no ho va aconseguir per un pèl i una expulsió que no es creu ningú. No se li pot retreure res. "No trobo explicació per a tanta injustícia, només puc aixecar-me com he fet tota la vida. El futbol ens ha colpejat però estic segur que ens ho tornarà algun dia. El patiment que sentim ens ajudarà a créixer per ser més forts", piulava el davanter, el màxim golejador de la història del club a la LFP.
Donar sortides per tenir entrades
Francisco seguirà dirigint els gironins la temporada que ve: "Estic fotut, però tinc un contracte signat per al curs vinent que vull complir", va afirmar l'andalús a l'acabament de la final. El Girona, però, haurà de fer mans i mànigues per adaptar-se a la nova realitat. Ja no serà el club gran de Segona que ha sigut aquest any. El pressupost es reduirà (ha gaudit d'uns 30 milions de límit salarial desaprofitats) i caldrà vendre futbolistes per anar al mercat a buscar-ne d'altres d'un perfil més modest però competitius. L'ajuda en format de compensació pel descens que va cobrar l'estiu passat, no es repetirà, i és impossible mantenir els salaris d'una plantilla pensada per ser la base del retorn a Primera. Fallat el repte, es preveuen canvis importants. Alguns dels jugadors que ho han guanyat tot a Montilivi hauran de marxar. És llei de vida.
Els primers a abandonar els colors blanc-i-vermells són els futbolistes que estaven cedits: Maffeo, Ignasi Miquel, Calavera, Brian Oliván, Rivera i Brandon Thomas. Cal sumar-hi dos noms més que acaben contracte, el porter Riesgo i el davanter Jonathan Soriano. De cop, Francisco es queda sense vuit homes. Nou si hi comptem Choco Lozano, pel qual el Cadis va fer efectiva l'opció de compra de 2,5 milions d'euros quan va pujar a l'elit. Hi ha dos casos més que fan tota la pinta d'acabar sortint: Bounou i Bernardo, cedits aquest curs al Sevilla i l'Espanyol. El marroquí, clau en el triomf a l'Europa League, pot deixar uns 4,5 milions a Montilivi, mentre que el central colombià buscarà un destí en una categoria superior. Els cedits Soni, Maxi Villa i Iago López també tornen, però a cap d'ells se li entreveu un futur al club català.
Què passarà amb Stuani?
La continuïtat de Cristhian Stuani és el principal maldecap per a un Girona que desitjaria que continués sent el líder del nou projecte. Però és molt complicat imaginar que el pitxitxi segueixi un any més a Segona. Ningú dubta de la implicació de l'uruguaià amb l'entitat. Trobar els diners per pagar-li un sou adequat –és el més ben pagat de la plantilla– ja és una altra història. Aferrar-se a un gest de bona voluntat és somiar massa, tot i que les formes en la seva expulsió poden fer que se senti culpable i en deute amb el club, quan és la ciutat qui realment té un deute impagable amb ell per tot el que ha fet aquests tres últims anys. Fins i tot podria marxar lliure i rescindir el contracte pactat fins al 2023, i el Girona respiraria econòmicament. Solucionar el buit esportiu no serà senzill.
Stuani no és l'únic home important que pot marxar. Queden amb un interrogant la presència d'Àlex Granell, Juanpe, Aday Benítez, Alcalá, Mojica o Borja García, integrants de la millor època del club i amb els quals es pot fer caixa. També podria no seguir Gallar, la gran decepció del curs després de pagar-ne 1,5 milions. Aquesta mateixa setmana està prevista una roda de premsa de Quique Cárcel, en què donarà la seva versió dels fets. El futur del director esportiu blanc-i-vermell, amb contracte fins al 2022, implica continuar a Montilivi. Qualsevol altra cosa seria una gran sorpresa.
Pere Guardiola i el City Football Group hauran de dirigir correctament aquest fi de cicle amb l'objectiu de seguir sent competitius. Delfí Geli, en el seu discurs, manté la confiança en la idea global d'una entitat que veu aturada la seva progressió després de dues temporades plenes de disgustos: "Hem lluitat per tot i ens hem quedat molt a prop. Vivim els millors anys del club, els que portem tota la vida aquí mai hauríem imaginat escenaris així. El Girona no es rendeix, sabem que aquest és un projecte de llarga durada. Volem ser una mica millors cada dia i aconseguir fites que només assolirem si treballem correctament", sentencia.
