Adéu al ‘Gitano’ Biosca, un símbol del barcelonisme
BarcelonaGustau Biosca i Pagès va morir la nit de divendres a dissabte amb 86 anys. Biosca, un dels jugadors més estimats pel barcelonisme durant els anys 50 pel seu caràcter i pel seu sacrifici sobre la gespa, va ser acomiadat al Camp Nou amb un minut de silenci i serà enterrat demà. Coses de la vida, el Barça tenia previst un acte demà per retre homenatge al Barça de les Cinc Copes, un acte que servirà per acomiadar el Gitano Biosca, sobrenom que tenia aquest català d’ulls blaus, ja que s’havia enamorat de Sevilla quan havia viscut a la ciutat andalusa.
Des de la temporada 1950/51 fins a la 1957/58, Biosca va ser titular a la defensa del Barça. Era un defensa amb bona tècnica, però també posava la cama fort i si hi havia gresca, mai s’espantava. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, va entrar a les categories inferiors del Barça de jove, i va debutar al primer equip la temporada 1950/51. Fill de barcelonista i format al club, Biosca va arribar a rebre una oferta del Madrid, però quan l’hi va dir al seu pare, aquest el va fulminar amb la mirada.
Amb Ladislau Kubala i César Rodríguez, Biosca va formar un trio d’amics inseparables, dins i fora del camp. Biosca, de fet, explicava a l’ARA el 2010 que “hi ha coses que uneixen, com jugar a futbol plegats o sortir de nit”. I amb Kubala, feia les dues coses. La generació del Barça de les Cinc Copes va ser famosa a Barcelona per la seva passió per un altre tipus de copes i per les dones. Biosca, home divertit que sempre feia broma, va viure tres anys de la seva vida a Sevilla de jove perquè el seu pare hi va ser destinat quan treballava a Campsa, fet que va fer que s’enamorés del flamenc. Biosca admirava especialment qui seria un bon amic seu, el cantant Manolo Caracol, amb qui tindria en comú una dona: Lola Flores. En una època en què les folklòriques i els futbolistes eren els ambaixadors del franquisme, Biosca li va pispar el cor de Lola Flores a un altre futbolista, Coque, un noi que apuntava bones maneres a l’Atlètic de Madrid, però va perdre els papers per la cantant andalusa. Lola Flores, però, va deixar Coque, ja que va enamorar-se de Biosca. Però Biosca es va acabar casant amb la seva xicota de tota la vida, la Roser. La història dels últims intents de Lola Flores per atreure el defensa blaugrana ja formen part de la llegenda: una cita en un hotel barceloní en què ella es va entregar amb un llaç a l’entrecuix, i crits desesperats de matinada a sota del balcó del ja feliç matrimoni Biosca.
Una lesió inoportuna
Un cop va deixar de sortir de nit, Biosca va continuar guanyant títols i va disfrutar de la felicitat familiar. A un dels seus fills, de fet, li va posar Cèsar i el setembre del 1963 el va batejar a la capella del Camp Nou, amb el seu amic César Rodríguez de padrí.
La carrera de Biosca va tenir un abans i un després d’una greu lesió al camp de la Reial Societat el 1957, a Atocha. El defensa ja no va poder jugar com abans i va acabar al filial, el Comtal. El 1958 es va retirar amb un palmarès de dues lligues, quatre copes d’Espanya, una Copa Eva Duarte, una Copa Llatina i una Copa de Fires, a més d’haver jugat onze partits internacionals amb la selecció espanyola. Un cop retirat, va ser ajudant de Kubala quan aquest va ser seleccionador estatal. I entre el 1993 i l’any 2000 va ser directiu del club.
