ESPÈCIE PROTEGIDA

Antonio Gramsci i Ricky Rubio

Tornem a Europa, la competició que ens ha donat més alegries i frustracions

Quan Fernando Trueba va guanyar l’Oscar per Belle Époque va dir unes paraules brillants: “M’agradaria creure en Déu per donar-li les gràcies. Però només crec en Billy Wilder. Gràcies, senyor Wilder”. A mi em passa una mica el mateix: no tinc fe en el Déu omnipotent i únic, de manera que no em queda més remei que recórrer a petits déus en moments de tristesa, preocupació o felicitat. Un dels avantatges d’aquest politeisme, que en cap cas vol ser irreverent, és el seu dinamisme. N’afegeixo tants com vull. I sí, algun cop també n’he de donar alguna baixa.

En el meu Olimp actual hi ha lloc per a Ricky Rubio, el millor jugador del Mundial de bàsquet. I una gran persona: vaig tenir ocasió de conèixer-lo a ell i a tota la seva família -l’any següent de la mort de la mare- en el seu campus estiuenc i vam viure algun moment de gran emoció. A més a més, el Ricky és perico: ho té tot. En un dia com avui, ple d’il·lusió i amb alguna temença, hem d’invocar el seu esperit guanyador, visualitzant que aquesta UEFA ha de ser important i tenint clar que només si anem junts tenim alguna possibilitat de sortir-nos-en. Esperem, també, que avui o diumenge vingui a l’estadi i pugui rebre l’homenatge que es mereix.

Un altre petit déu, i en aquest cas la devoció ve de lluny, és Antonio Gramsci, filòsof i polític marxista italià. Una de les seves frases més citades és aquella que diu que cal lluitar des de l’optimisme de la voluntat. I des d’aquest sentiment afronto els propers partits, especialment el d’avui. Perquè és un gran dia: dotze anys després tornem a Europa; perquè comencem la competició que ens ha donat més alegries i frustracions; perquè tenim un bon equip; perquè Gallego no pot haver deixat de ser el bon entrenador que era l’any passat; perquè tenim uns jugadors compromesos; perquè sembla que la Copa de la UEFA (l’errada és meva i voluntària) també té una musiqueta; perquè molts dels nostres fills veuran per primer cop el seu equip jugant un partit de competició europea; perquè diumenge vam trencar amb el mal inici de Lliga pel que fa als resultats; perquè ben aviat podrem recuperar David López. Podria continuar. Seguint la consigna de Gramsci i posant-hi molta voluntat, visualitzo el partit i la setmana ple d’optimisme.

Els lectors de Gramsci deuen haver notat que la frase citada és incompleta. I si algú la busca a Google, també. Que quedi constància que l’oblit és del tot voluntari.

Més continguts de