EL CLÀSSIC

El caràcter del Barça decideix un clàssic esbojarrat (2-1)

Un gol de Suárez quan el Madrid feia patir el Camp Nou permet al Barça escapar-se en el liderat

Pas de gegant del Barça per recuperar el títol de lliga. L'equip de Luis Enrique ha derrotat el Reial Madrid en un clàssic tens en que els gols claus han estat locals, però el joc, per moments, l'ha posat un Madrid molt lluitador que mica en mica, s'ha rendit. El Barça ha guanyat patint, serrant les dents i perdent el control del matx durant bona part del temps. De fet, quan Suárez ha fet el 2-1, Bravo tenia més feina que Casillas. Ara, el líder tampoc ha pogut sentenciar quan ha estat millor en els darrers minuts, amb un joc precipitat. En un clàssic esbojarrat. Però per un cop, el Barça ha guanyat un clàssic com solia fer-ho fa anys el Madrid: sense ser millor en el joc. Tampoc ha estat pitjor, cert. Però ha estat més encertat.

El joc de fet, ha estat derrotat pels nervis en un partit entretingut per la importància dels punts i pel pes de la història. Ara, a nivell tàctic, el partit s'ha trencat massa. Luis Enrique no ha sorprès amb el seu equip inicial, amb Mathieu al costat de Piqué a la defensa i Busquets, amb l'alta mèdica, a la banqueta. El Madrid tampoc ha sorprès amb l'alineació, però si ha sorprès amb el caràcter ofensiu i les sensacions del seu joc. Malgrat que els primers minuts han estat de domini blaugrana amb un Iniesta molt actiu, mica en mica el Madrid s'ha anat fent forta. Isco, Kroos i Modric han plantat cara a un Barça amb Messi massa amagat a la banda, i Cristiano ha avisat amb una rematada al travesser. Ara, el gol l'ha fet el Barça. Amb un protagonista inesperat, Mathieu qui ha rematat de cap un córner per batre a Casillas.

El gol no ha fet mal a un Madrid que ha seguit agressiu i ofensiu, amb Cristiano i Benzema molt més desperts que Bale. Al Barça en canvi, el mig del camp ha anat desapareixent. Iniesta ha acabat fent cobertures defensives, Rakitic no ha trobat el lloc entre línies i Mascherano es barallava  amb tothom. Sot en tenia el Barça de l'estat de forma de Piqué, magnific, i les aturades d'un Bravo concentrat. El porter xilè però, no ha pogut evitar abans del descans l'empat de Cristiano. Just uns segons després d'un gol fallat per Neymar, tot sol davant Casillas, Benzema s'ha inventat una assistència de cine, amb l'esperó, que Cristiano no ha desaprofitat per empatar. I per celebrar el gol de forma provocadora.

Gol clau

A la segona part, el Madrid ha estat millor en la seva proposta. Bravo ha aturat dos xuts de Cristiano i Benzema, en un partit sense ordre, trencat, que castigava el talent de jugadors com Iniesta i potenciava les virtuts d'Isco o Marcelo. Sense mig del camp i sense pausa, el Barça enyorava Messi, però ha trobat a Suárez, qui ha pescat una passada llarga d'Alves per crear ell solet el 2-1. Just quan pitjor jugava el Barça. Just quan més somiava el Madrid.

El gol ha fet esclatar un partit ple de focs artificials. Un partit que ha potenciat el caràcter competitiu del Barça però ha posat en evidència els problemes per controlar el joc quan toca. Les faltes han tallat el ritme, amb Mascherano, Ramos, Cristiano o Pepe caient, repartint i encaixant. Partit ple d'estrelles amb el control d'un duel de pati d'escola, el clàssic ha cansat els jugadors, amb Neymar, jugant tot sol, fent-se un fart de fallar contres. I Messi trobant mica en mica espais en un final de partit en que el líder ha anat acostant-se al tercer gol contra un Madrid cada cop més trist i perdut.

Neymar i Alba però, han perdonat el tercer gol d'un Barça que amb els canvis de Busquets, Xavi i Rafinha, ha guanyat en control del ritme del joc. En no poder decidir el partit, l'equip s'ha vist condemnat al patiment de les centrades d'un Madrid ara si, superat en la proposta tàctica. Un Madrid que queda a quatre punts d'un Barça que torna el cop del Bernabéu, s'escapa i demostra que quan es tracta de competir, competeix com pocs. També quan Messi juga un partit terrenal. També quan el joc, és terrenal. També quan no enamora en la proposta i fa patir. És un Barça diferent, nou, que guanya en pocs dies dos partits contra grans rivals amb una proposta oposada. I el mateix resultat.

Més continguts de