Messi obra un miracle a Sevilla quan el Barça semblava mort
Evita la primera derrota en lliga després d'un mal partit del Barça
BarcelonaLa capacitat de Messi d’escriure noves gestes continua sorprenent. El Barça va ressorgir de les cendres al Sánchez Pizjuán, i va evitar la primera derrota a la Lliga, gràcies a dos gols en els últims cinc minuts, en tot just 40 segons. El segon, obra d’un Messi que va entrar a la segona part per intentar evitar una desfeta que semblava decidida, ja que durant 80 minuts el Barça va ser una joguina en mans d’un Sevilla espectacular. L’equip andalús, de passada, va enviar un avís per a navegants de cara a la final de la Copa del Rei, llançant-li un cop i un altre plantofades a un Barça difícil de reconèixer però amb la capacitat de sobreviure a un guió de por. La primera derrota en Lliga del Barça gairebé va arribar després d’una aturada de seleccions a la qual havien anat uns jugadors orgullosos i en van tornar uns altres cansats i tristos. Si avui l’Atlètic de Madrid guanya, es posarà a 9 punts. Un coixí que treu dramatisme a l’empat, tot i que el més preocupant va ser la imatge d’un equip que va patir massa.
Jugar sense Leo Messi i sense Sergio Busquets deixa de ser futbol per convertir-se en un esport diferent, un esport de risc. Com si fos esgrima sense armilla protectora, amb el risc d’acabar amb una ferida. I el Barça va jugar sense el migcampista vallesà i sense un Messi que va acabar entrant a la segona part, quan tot semblava perdut. Incapaç de controlar el joc, ja fos a través de la possessió o l’ordre, el Barça va veure’s castigat repetidament per les carreres d’un Sevilla entremaliat, juganer. Amb Correa, Muriel iel Mudo Vázquez trobant sempre espais en aquella zona on normalment mana Busquets, l’equip de Vincenzo Montella va saber mossegar sense tenir la pilota i va frustrar un Barça que aconseguia tenir oportunitats, ja que va ser un duel d’anada i tornada, sense pausa, però que patia massa en defensa. Umtiti i Piqué es van fer un fart de treballar, amb els atacs d’un equip més fresc de cames.
L’equip de Valverde, després d’uns dies competint amb altres samarretes, les de les seleccions, semblava desorientat, i no seguia les pàgines del llibre d’estil barcelonista, aquell en què es parla de conservar un estil, de tocar i cuidar la pilota. La pilota, però, es perdia, amb Iniesta massa sol, sense acabar d’associar-se amb Coutinho i Dembélé. Malgrat que els laterals intentaven oferir-se, el Sevilla va fer-se un fart de recuperar pilotes, sortint de manera vertical per explotar els dubtes d’un equip que va anar jugant amb foc fins que es va cremar en una jugada en què Franco Vázquez, fent honor al seu sobrenom, el Mudo, va entrar sense fer soroll dins de l’àrea, on ni Paulinho ni Umtiti van vigilar-lo. L’argentí, tot sol, va poder batre Ter Stegen.
L’escenari no va millorar a la segona part. Navas, convertit en un dimoni en uns dies de sants a Sevilla, va fer molt mal a un Barça que perdia massa pilotes i recuperava malament. L’equip blaugrana sap córrer cap endavant, però al Sánchez Pizjuán no va saber córrer cap a un Ter Stegen que aguantava com podia els atacs. El Sevilla va fer el 2-0 gràcies a Muriel, però hauria pogut fer-ne encara molts més, ja que va desaprofitar un munt d’ocasions a les botes de Layún, Muriel o Vázquez. El Barça es va salvar d’una derrota encara més dolorosa, defensant sense ordre ni consistència.
Minuts per a Messi
Valverde no va tenir més remei que posar una espelma sota l’estampeta de Messi, i va demanar a l’argentí, que venia de dos partits sense jugar amb la selecció per molèsties, que entrés per canviar les coses. Per aportar una llum diferent. I l’argentí ho va aconseguir, estirant l’equip, jugant amb calma quan més pressa tenia l’equip.
Va entrar per un Dembélé testimonial, incapaç de trobar espais i de trencar un Sevilla físicament més fort. I amb Messi el Barça va aconseguir unir-se al voltant d’una idea. O d’un jugador, en concret, que va anar tancant un Sevilla a qui li havia canviat la cara. Els locals van acabar patint quan Suárez, als 87 minuts, va fer un gol que va ser l’avantsala del golàs de Messi que va silenciar un Sánchez Pizjuán que donava per feta la victòria.
Però Messi va dir que no. Va decidir que el Barça continuaria sense conèixer la derrota, continuaria caminant cap al títol de Lliga, tot i que ho fes gràcies a un home solitari que té la capacitat d’escriure, ell solet, gestes en un esport col·lectiu.
