El Barça manté la calma enmig del caos

Tota una vida en 45 minuts. En mitja part, el Vicente Calderón va viure de tot. Un escenari calent on es valoren més els cops de destral que la rima d’un poeta, l’estadi de l’Atlètic de Madrid va explotar, amb milers de goles cridant, durant un primer temps sense pausa en què el Barça va sortir guanyador d’un intercanvi de cops emotiu i esbojarrat. Enmig del caos, el Barça es va mantenir ferm.

El Barça i l’Atlètic solen jugar partits en què la lògica queda arraconada, espantada per la visceralitat dels protagonistes. El Barça, amb el seu equip de gala, també va començar el partit espantat, ja que als 40 segons Torres va despertar vells fantasmes en igualar l’eliminatòria. De nou, Torres feia la guitza. De nou, es perdia al Calderón. La tornada dels quarts de final es va jugar amb un guió d’aquells que agraden a Simeone, amb moltes faltes, un àrbitre espantat i 22 jugadors corrent amunt i avall. Però el Barça va saber colpejar més fort. Tant s’ho va creure que entre Messi, Suárez i Neymar es van inventar una contra en què el brasiler, el gran protagonista del partit, va empatar.

El Barça, malgrat que jugava amb l’equip de gala, va apostar per defensar i ser vertical i va convertir el partit en un duel emotiu en què ara et tocava rebre, ara et tocava repartir. L’Atlètic va avisar amb dues ocasions de Griezmann i Torres, però el 2-1 va arribar amb un penal, que no ho era, transformat per Raúl García. Un gol que feia explotar un estadi que no va callar en cap moment. Primer, per animar els seus. Després, per xiular els jugadors del Barça, ja que en dos instants de màgia l’equip de Luis Enrique va capgirar el marcador. Primer, amb una gran jugada d’Iniesta i Rakitic. El xut del croat no va ser gol, però en el posterior córner Miranda va marcar en pròpia porta. Poc després, una segona contra, després d’unes mans d’Alba no xiulades, va acabar amb el 2-3, també de Neymar. El Barça va decidir acceptar el duel de l’Atlètic, jugant a la ruleta russa. I Neymar va guanyar el partit en ser més efectiu. El brasiler va demanar ser el protagonista, provocant un Atlètic de Madrid que parava boig per tirar-lo a terra. A cada xiulet o provocació, el brasiler responia amb un toc d’esperó. Autor de dos gols, Neymar va sentenciar el partit amb genialitats i picaresca, ja que al descans, quan els jugadors locals li van voler estirar les orelles, Gabi va ser expulsat.

Amb deu homes durant 45 minuts, l’Atlètic es va rendir, i es va limitar a defensar-se amb faltes. De fet, va acabar amb nou homes. Al Barça ja li va anar bé. Va amagar la pilota i va deixar passar el temps entre insults a Neymar, escridassat quan el van substituir. Neymar va marxar del camp somrient, conscient que havia guanyat el duel mantenint la calma enmig del caos.