BarcelonaL’obtenció sobrada de les firmes que calien per aconseguir la votació de la moció de censura demostra, sense cap mena de dubte, que el Barça no estava travessant una crisi esportiva, només, com el president Bartomeu anava repetint després d’acomiadar Setién i presentar Koeman.
18.090 socis que no podien reunir-se al Camp Nou perquè els partits són a porta tancada no donen la seva firma, fotocopien el seu DNI i el porten a despatxos que cinc minuts abans no sabien ni on eren si no estan impulsats per un enorme un desig d’acabar d’una vegada amb un Barça que no els fa sentir orgullosos. Han vist Bartomeu gestionar la dolça decadència que ha acabat amb la fallida moral del contracte amb I3 Ventures, que ara està als jutjats amb indicis de delicte. Van dimitir sis directius, entre els quals un vicepresident que va dir que potser algú havia posat la mà a la caixa. Malgrat els ingressos de mil milions, ha calgut bescanviar jugadors, malvendre jugadors per rebaixar la massa salarial i renegociar contractes astronòmics perquè la tresoreria del club no els pot atendre. El deute s’ha enfilat a 820 milions. L’Espai Barça està per començar. L’equip ha deixat d’enamorar, primer, i de competir, després. El Camp Nou no s’omple. Messi se’n volia anar.
En aquestes condicions, el 2-8 va ser com aquella ventada que aixeca les teules d’una teulada que ja feia temps que estava ressentida. Perquè ningú reuneix 18.090 firmes només pel disgust d’un 2 a 8.
Bartomeu i la seva directiva estan en el seu dret estatutari de continuar governant el Barça i exposar-se al vot de censura. Poden intentar mantenir-se al càrrec, però serà agònicament. Haurien de preguntar-se si això que potser els convé a ells li convé al Barça. Perquè aquest dimecres van rebre la xiulada més eixordadora i la mocadorada més escandalosa que mai hagi rebut cap president del Barça, de part de més 18.090 socis que volen que no prenguin cap més decisió i que pleguin. Poc que s’ho pensaven.
