CICLISME

Froome es vesteix de rosa després d’un atac destinat a ser recordat

El britànic ataca a 80 km de l'arribada en una etapa en què Simon Yates s'enfonsa

Chris Froome durant l'etapa reina / GIRO

Al Jafferau, el mateix cim on el 1972 Eddy Merckx, fent honor al seu sobrenom, el Caníbal, va cruspir-se l’asturià José Manuel Fuente en un Giro històric, Chris Froome va aixecar la veu contra tothom amb una exhibició que passarà als anals de la prova italiana. Després de rodar tres hores en solitari, va guanyar la dinovena etapa del Giro i va aconseguir el liderat amb un coixí de 40 segons sobre l’holandès Tom Dumoulin. “Mai havia fet una cosa així, mai. Tal com estava a la general, no podia esperar atacar a l’últim cim. Calia fer un atac diferent, abans”, va dir feliç el ciclista de 32 anys, que va fer miques el fins ara líder, el britànic Simon Yates, ja a les rampes del Colle delle Finestre, quan encara quedava mitja etapa. Un triomf èpic que serà recordat sobretot si en els pròxims mesos la Unió Ciclista Internacional considera que el britànic no és culpable d’un possible cas de dopatge que encara espera una resolució. El cas s’ha convertit en una espasa de Dàmocles per a un Froome que va guanyar de l’única forma que podia fer-ho: tot sol, sense fer cas de les crítiques o els dubtes al voltant dels seus triomfs.

Froome (Sky) és ara a un pas d’aconseguir una fita que només dos noms totèmics com Eddy Mercx (entre el 1972 i el 1973) i el francès Bernard Hinault (entre el 1982 i el 1983) han aconseguit abans: encadenar els triomfs al Tour de França, la Vuelta a Espanya i el Giro. Vestir-se de groc, vermell i rosa en menys de 12 mesos.

L’etapa reina del Giro, amb quatre ascensos als Alps (Colle del Lys, Colle delle Finestre, Sestriere i Jafferau) estava destinada a decidir la 101a edició del Giro després de veure com el fins ara líder, el també britànic Simon Yates, patia ja a l’etapa de dijous. Però pocs s’esperaven que Froome, en un relatiu segon pla fins ara malgrat que ja havia guanyat en l’ascens al Zocolan, convertiria la seva escapada en una declaració d’intencions, en un discurs de defensa davant d’un judici mediàtic en què alguns ja el consideren culpable. Froome començava l’etapa quart i la va acabar a dalt del podi. “Les meves cames cada dia estan més fortes, soc optimista”, va dir el ciclista nascut a Nairobi (Kènia).

Froome va atacar ja al Colle delle Finestre, on ja va treure més de 15 minuts a un Yates que va quedar fora de combat ràpidament. Faltaven dos cims i el dubte era veure qui es quedaria amb el liderat, però Dumoulin tampoc va poder acostar-se a Froome ni al Sestriere ni en l’ascens final cap a Bardonecchia, al cim del Jafferau. El britànic va entrar amb més de tres minuts sobre el grup de perseguidors, format per Dumoulin, el francès Thibaut Pinot, el colombià Miguel Ángel López i l’equatorià Richard Carapaz. Més de 80 quilòmetres pedalejant sol per les carreteres dels alps piemontesos on noms com Bartali, Coppi o Pantani havien escrit pàgines històriques del ciclisme. Amb un temps de 5 hores, 12 minuts i 26 segons, va deixar el segon classificat, l’holandès Tom Dumoulin (Sunweb), a 40 segons a la general. El vigent campió es va llevar segon per darrere d’un britànic i va anar a dormir segon per darrere d’un altre britànic. Quan falten dues etapes, la d’avui entre Susa i Cervinia (218 quilòmetres) i l’última, amb arribada a Roma, Froome és a les portes de fer història amb el seu primer Giro.

 

Més continguts de