Corbes de neu per frenar l’elitisme

L’ snowboard és el punt exòtic de la neu. Color, el més estrambòtic del pantone, per trencar la llei del blanc. La tendència actual de la disciplina ha format una dinastia de riders que s’avorreixen amb la condició d’esportista. Roba d’últim model, ulleres cridaneres, gravacions de vídeo amb drons autònoms i gadgets en general d’especialista de cinema. Consoliden tendències des de la finestra de les xarxes socials, equiparant l’impacte de les exhibicions amb el reconeixement d’uns Jocs Olímpics. El talent és l’únic fil conductor. Des del 1965, amb els primers snurfers i una taula primitiva -lligant dos esquís amb una corda-, fins al conglomerat actual de metall, plàstic, fusta i fibra de carboni serigrafiada que copa els grans espots. Sempre ha sigut una superfície mínima des d’on crear trucs de videojoc. Resultat i exigència van de bracet. La tècnica ha de ser més mil·limètrica que romàntica. El nivell crea inevitablement una escala de filtratge.

Si l’atmosfera de la neu ja és elitista, l’ snowboard apuja el llistó encara més. “Últimament per als campionats i les competicions que s’organitzen es necessita un nivell d’especialista força alt. En una competició de salts, has de poder superar una distància de 15 o 20 metres -si no et quedes fora-, o lliscar per baranes i calaixos, cosa que implica un risc important. Si ets a la modalitat de freeride [de descens en situacions extremes], has de poder tirar-te per la muntanya. Has de tenir l’experiència per atrevir-t’hi, com a mínim”, explica a l’ARA Javi Guimont. El rider de Sant Sebastià porta 20 anys pentinant muntanyes.

“És més que un esport. L’ snow t’aporta sensacions. Has de viure en llocs de muntanya, envoltat de naturalesa. Té coses bones i dolentes, perquè has d’estar molt pendent de la meteorologia. Cada dia en vols més, això no s’acaba mai. Tothom ho hauria de poder experimentar”, assenyala. Des d’aquest convenciment, de trencar la dinàmica excloent dels grans escenaris, Guimont organitza avui una prova del circuit de la Federació Mundial de Snow (WSF) en la categoria de Banked Slalom a les pistes de Baqueira Beret sota el paraigua de la seva empresa, Landing Snowboard. La competició consisteix en fer un descens de ziga-zaga, amb corbes peraltades, d’un cert angle, que faciliten que els canvis de trajectòria del rider segueixin una certa harmonia, de costat a costat.

“És una combinació entre surf, snow i skate ubrà. La seva dificultat la pot assumir qualsevol esportista que tingui control de la taula en una pista vermella convencional. Està pensada perquè la practiqui tothom. És divertit que diferents perfils facin el mateix recorregut. Des de nens fins a professionals. En el torneig hi poden participar des de nens de 8 anys fins a sèniors de 55 que ocupen diferents divisions. Són perfils molt diferents que conviuen bé. Aquí hi haurà pares i fills competint en les mateixes condicions. L’eslàlom convida la gent a apuntar-s’hi”, puntualitza Guimont.

Toc d’esport extrem

La marca snow sempre garantirà el toc d’esport extrem, per definició. El traçat del torneig ajuda a limitar el component de perillositat per assegurar una experiència de garanties, sigui quin sigui el perfil del consumidor. Cadascú decideix el seu propi enfocament. L’organització vol que sigui assequible i personal. Aquí guanya el més ràpid, sense cànons de puntuació per recursos estilístics ni penalitzacions. “La sensació que et dona el circuit és molt bona. El més semblant seria un disseny de boardercross. El nostre no té salts. Aquí el corredor sempre va enganxat a la superfície. Ha de superar els girs, però no s’ha d’elevar. Crec que és més segur. També perquè el descens és individual, un per un. Has de preocupar-te de tu mateix. Les instal·lacions i l’equip de Baqueira són un luxe”, comenta.