ESPÈCIE PROTEGIDA

Escolteu Rubi i sereu millors futbolistes

Per això cal que el futbolista sigui prou humil i intel·ligent per tenir una escolta real, que accepti que encara ha d’aprendre

La selecció espanyola em provoca la més gran de les indiferències. La sento llunyana perquè no és la del meu país. Però sento prou llunyà el meu país per no desitjar-li cap mal a la roja. Però sempre he pensat que era important que el seleccionador espanyol convoqués jugadors pericos. És bo per a l’autoestima i la projecció del club i és bo per retenir talents. Si, com sovint ha passat, els futbolistes blanc-i-blaus destacats havien d’esperar a fitxar per un altre club per accedir a la internacionalitat, les ganes de marxar eren superiors. Ahir Mario Hermoso va entrar en la llista de Luis Enrique. Tot i que sabem que hi acabarà tornant, no li cal tornar al Real Madrid per entrar en els plans del seleccionador. Ben al contrari: si s’hi hagués quedat, ara portaria pocs minuts de joc i ni es plantejaria ser internacional. Ell mateix descartava ahir marxar en aquest mercat d’hivern: sap que el seu èxit -a hores d’ara- està lligat a l’èxit del col·lectiu. I el mateix pensen els que piquen a la porta amb força: David López (incomprensible que no hi sigui), Darder (que té una dura competència) i Borja Iglesias (si segueix marcant, hi anirà aviat).

I inevitablement, veient el moment de joc d’aquests jugadors, toca elogiar (i no em cansaré de fer-ho) la immensa feina de Rubi. Perquè Hermoso és el mateix que l’any passat va ser castigat per l’entrenador per un mal partit. Però Rubi el fa millor. Perquè ha provocat una millora del joc col·lectiu -i això genera dinàmiques positives-, però també ha millorat el joc individual. Amb un ingredient bàsic: la confiança. Una confiança fonamentada, argumentada, transmesa des de la convicció i l’autoritat moral. No la del manual d’autoajuda que et diu, enganyant-te, que voler és poder. Una confiança que et fa treure el millor de tu, que explota tot el teu talent (i una miqueta més). Aquesta tasca psicològica va acompanyada d’una feina tècnica. Perquè sempre podem aprendre. I Rubi, amb xerrades individuals, incideix en els elements a millorar. Per això cal que el futbolista sigui prou humil i intel·ligent per tenir una escolta real, que accepti -tot i ser un professional consagrat i triomfador- que encara ha d’aprendre. Intueixo que algun dels que han passat a un segon pla són dels que no escolten. Altres, tot i que ja no seran internacionals, l’escolten amb atenció i cada dia són millors futbolistes. Penso especialment en Javi López i Dídac Vilà. Però el seu em sembla un cas tan admirable que mereix un monogràfic.

Etiquetes

Més continguts de