BARÇA

Fati reactiva el Barça més ofensiu

L’equip goleja, monopolitza la possessió i genera perill en l’estrena del juvenil com a titular

La vida d’Ansu Fati ha canviat radicalment. En 20 dies ha descobert el futbol professional, ha entrat en la dinàmica d’un dels altaveus mediàtics més importants de l’esport i lluita, des d’ara mateix, per un lloc a l’onze del Barça. El davanter de La Masia va debutar amb l’equip d’Ernesto Valverde el 25 d’agost. Sis dies després va estrenar-se com a golejador en la jornada de Lliga al Sadar, en un partit en què ja va ser important.

Ahir va estrenar-se com a titular al costat d’Antoine Griezmann. Fati va tenir una posada en escena que es recordarà amb els anys. Va ser un dels millors del partit, el més valent en les accions individuals, i va signar un gol al minut2 i una assistència a Frenkie de Jong al7. El Camp Nou té nou ídol, amb permís de Leo Messi. L’aparició del jugador de la base blaugrana és el punt d’il·lusió d’aquesta temporada, amb el mercat de fitxatges estival ja tancat. El serial de Neymar i el París Saint-Germain va minimitzar l’impacte de l’arribada de De Jong i Griezmann. Fati és saba nova i jove. El futbol mundial ha embogit buscant els nous Messi i Cristiano Ronaldo, i que el Barça tingui controlat un dels jugadors que entren en la terna de candidats al tron és una gran notícia per a la direcció esportiva blaugrana. Contra el València es va convertir en el jugador més jove a fer gol i assistència en un partit al Camp Nou de tota la història de la Lliga. Les dades parlen de l’anarquia ben entesa que té el davanter. Té bon peu, la lectura de joc d’un interior ADN Barça i personalitat, i no s’amaga. Que el defensés Daniel Wass va ser l’excusa perfecta per buscar-li les pessigolles. El danès és un bon jugador. És migcampista però juga de lateral perquè es posiciona bé i és intel·ligent, però té carències molt clares quan ha de defensar amb espais oberts. Fati va fer-li tantes bicicletes que Albert Celades va haver d’ajustar el sistema d’ajudes per tancar la banda. Ezequiel Garay va començar a enganxar-se al seu company perquè el joc estàtic en camp propi fos més sòlid.

El vistiplau de les figures

Sembla que no és casualitat que el Barça fes el partit més complet en termes de generar perill de la temporada. Ansu Fati és més que una sensació circumstancial. Els de Valverde van golejar monopolitzant la possessió de la pilota (65%) i fent 17 xuts -10 entre els tres pals de l’exblaugrana Jasper Cillessen-, i van tocar gairebé tres vegades més la pilota que els jugadors d’un València en què Dani Parejo va passar desapercebut. La combinació del millor De Jong, Sergio Busquets i Arthur, ben col·locat, va ajudar que les diferències de rendiment fossin evidents. “Assimilar el fet de ser jugador del Barça no és senzill. L’Ansu és una persona centrada. Tampoc és normal que les dues primeres pilotes que toca acabin en gol. Ens interessa que vagi fent-se a la categoria. A poc a poc ens pot aportar encara més”, va dir Valverde. El xou de Fati va acabar segurament massa d’hora. Ernesto Valverde va començar a fer rotacions al minut 59, pensant en el debut a la Lliga de Campions contra el Borussia Dortmund. El primer sacrificat va ser el jugador juvenil, per condició de rookie. Va deixar la gespa amb les accions que van acabar en gol, amb tres excursions individuals que van acabar en ocasió i tres xuts intentats.

El canvi amb Luis Suárez va ser el punt final a la seva primera gran nit a les Corts. El va aplaudir la graderia del Camp Nou dreta, el va abraçar Arthur Melo de camí a la línia de banda i el va felicitar carinyosament Luis Suárez. És una substitució natural, perquè Griezmann i l’uruguaià compartiran línia ofensiva durant molts partits. Representa també el canvi generacional que en algun moment haurà de viure la plantilla. És inevitable. Les càmeres enfocaven Leo Messi, que somreia. Els gestos d’alegria del capità són el vistiplau definitiu per a la carrera de Fati com a blaugrana. El davanter va respondre a les mostres d’afecte sense grans excentricitats. No deixa de ser un adolescent de 16 anys, diguin el que diguin les estadístiques a la Lliga. “Hem de tenir paciència amb ell. És molt bo i bon nano, s’ho mereix”, deia Clément Lenglet, normalitzant el moment de Fati.

Més continguts de