Hem vist les food trucks al mercat de Palo Alto, al Poblenou. I aquests dies les trobarem al Van Van, una iniciativa que es presenta com a mercat gastronòmada, i que es repartirà entre el Parc de la Ciutadella, el castell de Montjuïc o el Palauet Albéniz. Més que una tendència, per a alguns és l’alternativa gastronòmica per a mileuristes, la fi del menjar ràpid globalitzat, la competència als bars de tapes, o una proposta diferent de fer els populars circuits de pintxos.
En alguns casos ofereixen productes d’alta qualitat, i són una oferta culinària basada en productes de proximitat i bona matèria d’origen. Més enllà del que ofereixen, i del seu èxit social, el que ens interessa aquí són els vehicles que fan servir com a seu ambulant. A Catalunya n’hi ha un grapat que ofereixen des de frankfurts ecològics fins a mojitos i gintònics, passant per creps vegetarianes, pites, falàfels...
No hi ha encara una normativa gaire clara sobre com han de ser aquests establiments amb rodes, ni quines són les normes a seguir més enllà de les estrictament tècniques, imprescindibles per poder circular per les vies públiques de manera legal, segura i autoritzada.
El fenomen és relativament nou, tot i que de restaurants ambulants n’hi ha hagut sempre, amb més o menys qualitat. Per ajudar a promoure aquesta línia de negoci comencen a sorgir algunes plataformes a través de la xarxa (SigaElFoodTruck.com o Foodtruckya.com) que ajuden a poder contractar aquest servei per a esdeveniments (fires, festes, casaments, càterings, concerts, convencions, aniversaris...), proposen proveïdors, donen a conèixer el calendari de les activitats on aquests restaurants són benvinguts, suggereixen vehicles per comprar o llogar, intercanvien receptes o donen consells per portar a terme l’activitat de manera legal.
Els vehicles utilitzats són diversos, des de furgonetes amb vocació comercial degudament transformades fins a rulots adaptades, remolcs o fins i tot camions i autobusos reciclats.
Una de les furgonetes més buscades és la Citroën H, sobretot pel seu valor estètic i històric. Introduïda pel fabricant francès a finals dels anys quaranta, no va entrar al mercat estatal fins al 1962, i la van construir fins a començaments dels vuitanta. Estèticament era molt curiosa, ja que la carrosseria destacava per la utilització d’una planxa ondulada -que ja havíem vist en algunes versions dels populars 2 CV- i que donava una certa rigidesa al conjunt. El motor amb prou feines arribava als deu cavalls de potència, però el més destacable no eren -lògicament- les prestacions, sinó la seva capacitat de càrrega, un valor que converteix aquest vehicle en idoni per condicionar-lo com a food truck, una vegada adaptat a la normativa sanitària imprescindible per a tot comerç que impliqui una manipulació d’aliments.
A Citroën han advertit una bona oportunitat en aquesta tendència i, aprofitant la tirada històrica de l’H, que es basava en un xassís monobuc amb el motor i el canvi en un voladís avançat com un camió antic, volen potenciar les possibilitats del model C4 Cactus patrocinant el primer Food Tour que s’ha fet aquest estiu en diverses ciutats espanyoles. La gira l’ha promogut la plataforma Plateselector, que ha donat empenta a aquest festival del menjar al carrer.
Les food trucks són vehicles amables, basats en una estètica simpàtica, fresca i creativa. Aquestes furgonetes han nascut com un divertiment, però l’acceptació que té la proposta ha convertit el fenomen en un gran negoci.
