Guardiola i el Barça, la bogeria del futbol de pèndol

Poques vegades un doble duel amb el mateix equip acaba resultant tan pendular

Ja fa dies que es veu que el Barça no acaba d’estar bé. Li falten Piqué i Iniesta, sí, però no és això, no. És la pèrdua de la possessió de la pilota i la progressiva desaparició del joc del mig del camp. És oblidar-se que hi ha un temps per córrer i un altre per a la pausa, i són el joc lent que fa fer faltes i les pèrdues increïbles en llocs imperdonables, perquè estem parlant dels futbolistes amb la millor tècnica del món. I tot i així, quan el Barça juga al que sap, quan juga al primer toc i domina la pilota i l’espai, quan juga com un equip, és capaç de produir un quart d’hora de seda i, en general, 39 minuts de la primera part que fan emmudir l’Etihad i la Champions sencera. És el Barça de les nits més brillants a Europa, que arma el contraatac com vol, amb Messi lluitant-les totes. És (era, fins a la segona part d’ahir) el Barça de la Champions. Fa mal veure el Barça tan superat com a la segona part, però encara fa més mal quan véns d’un primer temps de recital, en què fins i tot era evident que Luis Enrique havia treballat molt millor la sortida de la pilota des del darrere.

Poques vegades un doble duel amb el mateix equip acaba resultant tan pendular. Fa quinze dies vam sortir del Camp Nou sabent que no havia sigut un partit de 4-0 perquè tots els errors van penalitzar els anglesos. Ahir al descans no era partit d’1-1, perquè tot el joc i les ocasions les havia posat el Barça. I si André Gómes no hagués enviat al travesser la pilota que li va deixar Suárez amb 2-1, vés a saber de quin resultat estaríem parlant avui. Però tot això són mals senyals per al Barça. Quan els partits se li tornen bojos, és que els blaugranes n’han cedit el control.

El City es va fer gran ahir a la nit. Guardiola treballa i fa treballar molt. I sap que per més que ahir el pèndol va anar a dalt de tot, ni van ser tan dolents a Barcelona ni tan fantàstics a Manchester. Però té un pla que desplega metòdicament. El Barça, més que treballar, ha de tornar als bàsics amb humilitat.