BarcelonaAmb els anys els premis en metàl·lic de l’esport en general, i del tennis en particular, han crescut. Especialment en Grand Slams. Els patrocinadors i els drets de televisió han elevat la recompensa per als autèntics protagonistes, els jugadors. Però alguns, llastimosament, posen en dubte la seva condició per la quantitat que engalana el xec que reben, a pesar de perdre. Aquí a Austràlia, gairebé 35.000 euros. Només per presentar-te a jugar. Si ho pensen; val la pena, oi?
El debat moral, lògicament, depèn de la butxaca de cadascú. Deixant de banda els Nadal, Federer, Djokovic, Serena o Xaràpova, els primers i les primeres cent del món poden viure folgadament del que guanyen, però del cent en avall trobaran històries de misèries que podrien assimilar-se a qualsevol professió. Per això, en part, l’ATP i la WTA van lluitar per incrementar la retribució de les primeres rondes i repartir més els fruits econòmics d’un esport tan mediàtic. Però, com diuen, feta la llei, feta la trampa.
La suïssa Romina Oprandi va aparèixer amb tres embenats ostensibles: maluc esquerre, avantbraç dret i turmell dret. El 6-0 i 6-2 en contra en mans de la txeca Allertova va ser un espectacle indigne d’un Grand Slam. Una jugadora incapaç d’apropar-se al seu nivell i de contrarestar l’exigència d’una rival que va fer el doble de punts que ella. “He jugat tres o quatre cops els últims mesos”, va reconèixer després. “Has competit pels diners?”, li van preguntar. La resposta, un no lacònic. L’explicació posterior va sonar a justificació: “Austràlia té un entorn ideal per entrenar-se, motiva més que el fred de Suïssa”.
La versió masculina la va protagonitzar l’ucraïnès Dolgopólov. En l’exhibició de Kooyong, la setmana passada, es va lesionar el genoll dret, que l’any passat ja li va donar molts problemes. Les primeres anàlisis indiquen que torna a ser el menisc. El resultat, una derrota impròpia del seu talent (6-4, 6-3 i 6-2) contra el veterà italià Lorenzi, de 33 anys. Mai no havia guanyat un partit a Melbourne i abans d’avui tenia un balanç discret (per no dir lamentable) de 7-25 en pista dura.
Els organitzadors, conscients de l’estat d’Oprandi i Dolgopólov (que era el 21è favorit), els van programar a les pistes 12 i 13. Possiblement volien estalviar el teatre al màxim nombre d’espectadors, però la qüestió és una altra: ¿és només un fenomen aïllat? Perquè nosaltres, a nivell amateur, podem competir o només jugar per passar una bona estona, però els que cobren per jugar estan obligats a competir.
