MOTOR - DAKAR 2015

Laia Sanz: “M’impacta que Honda, un equip japonès, i no una marca de casa, hagi apostat per mi”

Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) ha aconseguit el que mai una dona havia obtingut fins ara: acabar novena en un Dakar. Ella s’entesta a seguir millorant i sembla que no hi ha cap repte que es proposi que se li pugui resistir

Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) ha aconseguit el que mai una dona havia obtingut fins ara: acabar novena en un Dakar. Ella s’entesta a seguir millorant i sembla que no hi ha cap repte que es proposi que se li pugui resistir.

Hem quedat sense adjectius per explicar el que fas. Ens ajudes?

Ha sigut una carrera perfecta, al meu nivell, sense errors, sense caigudes i sense problemes mecànics. Pel rècord és històric, fa gràcia haver aconseguit una cosa així, però del que més contenta estic és d’haver acabat entre els deu primers: això és molt difícil siguis noi o noia.

Per què cap dona havia aconseguit abans el que has fet tu?

Són èpoques diferents i tampoc hi ha tantes noies que corrin el Dakar! És molt complicat acabar el Dakar entre els deu primers.

Per què hi ha tan poques dones que vulguin anar al Dakar?

El Dakar és una cursa molt complicada, molt cara i per a una noia és difícil. És un mur psicològic: moltes pensen que si és tan dur no el podran acabar. Al final és molt dur per a un noi i per a una noia. A banda, aconseguir ajudes ja és difícil, i si ets noia encara més. Tens l’avantatge que mediàticament pots donar més joc, però a l’inici és molt complicat.

Què cal perquè les noies tinguin oportunitats? Tu has ajudat a obrir camí a les que arriben ara.

En part sí que hi he ajudat una mica. En el trial abans veies que al principi era el meu pare el que m’ajudava a mi i ara veus marques que ajuden noies, i això em fa feliç. Al Dakar encara estem enrere. Quan es normalitzi i n’hi hagi més tot millorarà, però es necessita temps.

Al Dakar, a banda de tu i Rosa Romero, n’hi havia cap altra?

Al Dakar hi havia dues noies en quad i la Rosa i jo. Cap més. Els espanta el Dakar. Casos com el meu o el de la Rosa ajuden a animar altres noies.

Dius que guanyar el Dakar és molt complicat. Les diferències amb els nois són només físiques?

Psicològicament hi ha molta gent que em diu que sóc intel·ligent, però això no és un tema de ser home o dona. Hi ha diferents tipus de pilots i jo sóc dels que pensa molt les coses. Físicament, ens agradi o no, hi ha diferències, i aquestes diferències limiten. Una noia molt ben preparada pot ser-hi molt a prop, però crec que, per estar a dalt de tot hi ha aquest punt físic que limita.

Limita fins on?

No ho sé, i tampoc sé si seré jo la que ho provaré o si n’hi haurà alguna altra que serà capaç de guanyar el Dakar en un futur. A mi el tema físic em limita i arribarà un punt en què no podré passar d’allà. No només pel tema físic, també perquè no en sabré més. Per a un pilot noi ja és molt complicat arribar a dalt, així que no és només el físic, és tot plegat.

Aquest any Honda ha fet un pas endavant apostant per tu.

Els estic molt agraïda i el resultat ha sigut gràcies a tenir una bona moto i un bon equip. Però és curiós. M’impacta que un equip del Japó, que són molt més tancats que nosaltres, i no una marca de casa, hagi sigut la que hagi apostat per mi.

Ara al Japó volen promocionar les dones en les empreses.

Vaig estar parlant amb els japonesos i em van dir que són conscients que han de canviar una mica la mentalitat. Si jo anava donant resultats, això és molt bo per a ells, perquè el govern els està collant. Suposo que allà ara passa el que va passar aquí fa uns anys, que el govern té interès que les empreses tinguin alts càrrecs que siguin dones i que hi hagi més dones treballant.

Sorpresa perquè hagi apostat per tu una marca de fora i no de casa?

Sí, perquè a més m’han tractat molt bé i a vegades no m’he sentit tan bé a casa. Són japonesos i m’han respectat més que aquí a casa, no han fet diferències i m’han tractat molt bé. Els tècnics em respectaven, feien cas del que els explicava a l’hora de preparar la moto...

Aquesta diferència de tracte costa d’entendre?

Aquí a casa també m’han tractat bé, vaig estar a Montesa uns anys i també em van tractar molt bé. Però sí que és veritat que m’impacta. Els japonesos, que tenia la imatge que eren molt tancats... Doncs resulta que som més tancats aquí. O que certes persones, no tothom.

Creus que ara les noies que comencen a fer trial no es consideren bitxos raros com et passava a tu?

Ara ho tenen més bé, són més. Jo anava en moto i els meus amics eren nois perquè no hi havia nenes! Quan jo corria era un bitxo raro i en aquest sentit em sento orgullosa d’haver pogut ajudar en alguna cosa, perquè ara ho tenen una mica més fàcil. Ara els pares, si tenen una nena i un nen, a la nena també li ensenyen a anar en moto, per què no!

La relació amb els nois ha canviat des de quan competies amb ells de petita a ara?

Al Dakar sí que potser el primer any em van mirar una mica estrany; el segon, també... però al Dakar els pilots de motos ens anem coneixent, al bivac compartim moltes hores. Amb el resultat de l’any passat em van començar a respectar i prendre’m més seriosament i aquest any encara més. Ara sóc un més. Sí que és veritat que quan era un dia molt dur els cridava l’atenció quan veien que arribava tan d’hora, tan bé i físicament sencera.

En què t’ha ajudat el trial?

El Dakar et dóna una base per anar en moto, una sensibilitat i també psicològicament et dóna molta força i saber estar fred, saber calcular, saber pensar... Però el trial m’ha ajudat en tot! Tot i que al trial no tinguis velocitat t’ensenya a anar segur en moto. Sí que és veritat que si hagués sigut un tipus de Dakar més semblant al de l’any passat el trial es nota més en etapes molt dures i molt tècniques, o a les dunes.

Ens tenies acostumats a Dakars de menys a més. Aquest any has anat de més a més!

No m’ho esperava. Tenia la idea fixa de fer de menys a més. Però anant a un ritme còmode, ràpida però segura cada dia estava entre els 20 primers, sense arriscar. Vaig ser molt regular. Vaig tenir un parell de dies dolents, que estava cansada o que l’etapa no m’anava bé. Vaig saber identificar que no era el dia de córrer, que havia de perdre una mica de temps i anar tranquil·la i al final ha sortit una cursa molt bona.

Quan penses en el Dakar imagines sorra i dunes. Aquest any, tot al contrari!

Jo ho vaig trobar a faltar, ens vam queixar. De dunes, potser en vam fer 80 o 100 quilòmetres dels 4.000 totals. Això és molt poc, i més quan fa dos anys al Perú vam fer més de 1.000 quilòmetres de dunes. Crec que això és un Dakar més autèntic. Si en el meu primer any hagués fet tan poques dunes, m’hauria decebut una mica, ja que tothom que somia córrer un Dakar somia en les dunes i en la navegació. Tot això fa que la cursa sigui a l’esprint i que les diferències siguin mínimes. I no, el Dakar hauria de ser una cursa de cometre poques errades, de navegar... i no de córrer tant!

Dius que serà difícil millorar, però que tens marge.

Crec que tinc marge de millora, però no sé si puc millorar el resultat... Una cosa és que tu vagis més bé i l’altra que milloris en la general. Pot ser que hi hagi un any que estiguis molt fort i que tinguis nivell per fer 5è però acabis 15è perquè t’ha passat alguna cosa. Que surti una cursa tan perfecta com la d’aquest any és difícil.

Abans de marxar deies que volies fer un top 15 . Has acabat novena. Què demanem per a l’any que ve?

Cada cop és més difícil. Havent fet 16a, sabia que seria molt difícil millorar. Però aquest any, pam! Novena. ¿I ara què? No ho sé! El que intentaré és anar millorant tot el que estigui a les meves mans i després al Dakar esperar que surti tot bé.

Al Dakar sou molts catalans. Teniu temps per comentar la situació política del país?

I ara! Som molts, però hi ha gent a qui gairebé no he vist, només als programes de televisió! Quan arribes estàs centrat a fer el road-book, descansar, dormir... i no t’assabentes de res!Ara estic una mica desconnectada, però sempre intento seguir les notícies de com estem, això ens afecta a tots!