Lilian Thuram: “Per què acceptem la diversitat en un equip i no en la societat?”

BarcelonaLilian Thuram (Pointe-à-Pitre, Guadeloupe, 1972) va guanyar el Mundial del 1998 amb França. Un cop va penjar les botes, s’ha convertit en un activista en la lluita contra el racisme.

¿La selecció francesa és la gran favorita per guanyar l’Eurocopa?

Crec que serà difícil. S’ha generat la sensació que França és la gran candidata. Potser pel record del Mundial del 1998 o l’Eurocopa del 1984, quan es va guanyar la Copa a casa, però crec que serà difícil. Hi ha rivals de molt nivell. I la baixa de Varane és un cop molt fort. No tinc clar que una defensa amb Koscielny i Rami tingui l’experiència per poder afrontar aquest repte. Però no se sap mai. Hi ha jugadors amb talent i un entrenador que sap com guanyar, Deschamps. Ara, l’equip hauria de fer més gols, per la qualitat dels jugadors ofensius.

Qui són els favorits?

No es pot oblidar mai Espanya. Els seus clubs guanyen la Champions cada any i ha guanyat els dos últims tornejos. Alemanya ja va demostrar al Mundial com ha millorat. I Anglaterra està millorant amb gent jove. Serà un torneig obert, segurament.

Abans parlava de la selecció del 1998, la seva. Ha quedat com un referent esportiu, per com jugava i guanyava, i també com un referent social, ja que unia jugadors de diferents orígens en aquells anys en què el Front Nacional creixia...

Aquella selecció i aquell Mundial van marcar l’imaginari col·lectiu dels francesos. Van activar una pregunta que encara no ha trobat resposta: per què acceptem un equip de tots els colors en un camp de futbol, un equip amb diversitat, però no acceptem aquesta diversitat en altres esferes de la societat?

El racisme continua, i els debats són els mateixos des de llavors... Canvien els Le Pen, però el Front Nacional segueix...

Saps què penso jo? Que hi ha menys racisme, a França. Ha disminuït. Ho dius a molts estrangers i es queden sorpresos. Hi ha un alarmisme, una necessitat de generar debats sobre la por, que no ajuda. Els mitjans de comunicació per moments parlen com si tot fos un desastre, però els debats són més complexos: ¿com podem lluitar contra la pobresa i la precarietat?, ¿com cal tractar la gent que fuig de guerres? El terrorisme, els atemptats, no hi han ajudat. Molts ho utilitzen, però des del 1998 hi ha menys racisme. S’ha millorat, però queda molt per fer.

Just abans de l’Eurocopa, el debat era sobre si Benzema patia racisme, quan ell ha comès actes greus, com participar en l’extorsió d’un company de selecció...

Parlar de racisme en el cas de Benzema no té sentit. Però el cas era tan atractiu per crear debat... Un davanter del Madrid, de la selecció francesa, vídeos d’un company de selecció al llit, extorsió... un bon film. Però racisme? Benzema hauria d’entendre que ell és responsable dels seus pecats. Deschamps havia de prendre una decisió. Per molt bo que sigui, ¿tenia sentit incloure a la selecció algú que comet aquestes errades? Deschamps ha actuat com calia. I mira que ell és el primer trist per haver de renunciar a un jugador tan bo com Benzema sobre la gespa. Però no pot fer res contra aquests debats una mica buits, amb tothom pel Twitter i les xarxes dient-hi la seva. Els jugadors involucrats en casos així continuen oferint contingut a les xarxes socials per construir un superjo narcisista.

Benzema prefereix sentir-se víctima que assumir-ho tot, no?

Correcte. El racisme existeix en la societat francesa. Sí. Però Benzema no pot dir que el seu cas és racisme. És greu, dir-ho, quan és ell qui ha perdut una oportunitat per liderar França. Però per liderar França cal ser un líder. Ell diu que estima la selecció francesa, però li ha fet mal. I s’ha fet mal. El seu discurs és molt perillós: cometo una errada, sóc castigat i m’amago darrere el racisme.

¿Pot ajudar la societat un triomf de la selecció francesa?

Seria donar molta responsabilitat als jugadors, però és evident que, en part, ajuda. Tenim l’exemple del 1998. Tot i la controvèrsia pel cas de Benzema, crec que la imatge de la selecció en general és positiva. Els francesos es tornen a reconèixer en aquest equip. Potser no es podrà guanyar, però és un bon equip, amb un bon tècnic, que intenta guanyar jugant bé. Amb jugadors joves que aporten esperança.