BARÇA

Messi i el seu pare, condemnats a 21 mesos de presó per frau fiscal

El jugador no haurà d'anar automàticament a presó i haurà de pagar més de 3,5 milions de multa per tres delictes fiscals dels anys 2007, 2008 i 2009

L'Audiència de Barcelona ha condemnat Leo Messi i el seu pare, Jorge Horacio Messi, a 21 mesos de presó per frau fiscal. Cap dels dos però, pel tipus de condemna, haurà d'anar a la presó automàticament. Ho hauria de demanar una de les parts i llavors el tribunal ho hauria de resoldre. Abans, però, Messi  presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem, tal com ja ha confirmat.

La pena imposada al futbolista és per tres delictes fiscals: per defraudar en l'exercici 2007, una pena de set mesos de presó i una multa de 532.313 euros; de l'exercici 2008, una pena de set mesos i multa de 792.300 euros, i de l'exercici 2009, també set mesos de presó i 768.387 euros. En total es demana al jugador més de dos milions d'euros de multa.

Al pare del futbolista, "cooperador necessari" segons l'escrit, li demanen 532.313 euros per cada exercici defraudat. La sentència de la secció 8 de l'Audiència de Barcelona no és ferma, i és susceptible, per tant, de ser recorreguda al Tribunal Suprem. En l'escrit es qualifiquen els fets " d'extrema gravetat", de manera que hi hauria una pena base de dos anys de presó per a cadascun dels tres delictes -sis en total-, però com que va reparar el dany a Hisenda amb un pagament que es considera un atenuant molt qualificat, es rebaixen les penes a set mesos cadascuna.

Davant del tribunal, el 2 de juny, Messi va defensar no saber res del cas, ja que no era ell qui controlava els negocis. Però els dos han estat declarats culpables després de ser jutjats per defraudar a Hisenda 4,1 milions d'euros durant els tres exercicis i no haver pagat a Espanya els impostos pels ingressos rebuts per drets d'imatge. Els ingressos van ser tributats a paradisos fiscals.

El tribunal sosté que hi va haver una " ocultació maliciosa" per part dels Messi de dades fiscalment rellevants. En el text de 57 pàgines s'explica per què Messi és condemnat, i s'argumenta a partir del principi de "la ignorància deliberada": "Qui es posa en situació d'ignorància deliberada, és a dir, no voler saber allò que pot i s'ha de saber, i en canvi es beneficia d'aquesta situació, està assumint i acceptant totes les possibilitats de l'origen del negoci en el que participa i per tant ha de respondre de les conseqüències".

"S'afirma per l'alt tribunal que existeix un deure de conèixer que impedeix tancar els ulls davant circumstàncies sospitoses". "Si es té intenció d'ignorar és perquè, en realitat, és té coneixement dels elements del tipus objectiu i pot fer-se mereixedor de pena", apunta el tribunal. "Aquesta falta de coneixement seria, simplement, el resultat d'una decisió prèvia, més o menys conscient, de no voler obtenir-lo", afegeix.

"Ens hem de preguntar si quan l'obligat tributari encomana els assumptes econòmics al seu pare i als advocats que aquest va contractar, no és responsable dels fets il·lícits que puguin cometre's amb l'explotació dels seus drets d'imatge", prossegueix el text que parla "d'ignorància deliberada".

"El desconeixement evitable, derivat de la indiferència, no és un error i no pot provocar una descàrrega de responsabilitat. No pot errar aquell que no té interès per conèixer", continua l'escrit, que assenyala que la "informació" que Messi va evitar tenir estava "en realitat" al seu abast per "mitjans fiables, ràpids i ordinaris". A més, es diu que si l'argentí es beneficiés d'una sentència favorable es llançaria un "missatge" a la societat d'impunitat, ja que seria "preferible inhibir-se abans que preocupar-se".

El tribunal es basa en sentències anteriors per defensar la culpabilitat del jugador: "La persona que no vulgui conèixer voluntàriament l'origen dels efectes sobre els que actua, pot afirmar-se que coneix aquest origen delictiu, ja que amb l'acte de negar les fonts de coneixement s'està representant la possibilitat de la il·legalitat de la seva actuació i decideix seguir actuant".

Comparat amb un 'capo'

En l’última sessió del judici, les acusacions i les defenses van plantejar els seus arguments. L’únic que culpava el jugador era l’advocat de l’Estat Mario Maza, que va portar fins a l’extrem els seus plantejaments:  “És el mateix que el 'capo' d’una estructura criminal”. El lletrat d’Hisenda va defensar que per més que Messi no conegués els detalls de l’entramat d’empreses en què s’ingressaven els beneficis dels drets d’imatge, era conscient que l’estructura servia per defraudar.

En la seva declaració, Messi va insistir que “no tenia ni idea de res” i que “firmava el que li deia” el seu pare. Però l’advocat d’Hisenda li va donar “credibilitat zero”. Segons Maza, “per molt profà que fos en matèria tributària” havia de saber per a què servien les empreses: “Això ho entén fins i tot un nen de 10 anys”. El lletrat va donar la mateixa responsabilitat a Jorge Messi –que també va negar que sabés els detalls de la gestió– i va assegurar que encara que cap dels dos “sigui capaç de saber com funcionen les estructures, sí que entenen que han de pagar impostos”.

En canvi, la fiscal Raquel Amado va demanar al tribunal que “absolgués” el futbolista i va centrar el pes de la seva acusació en el pare –per a qui demanava 18 mesos de presó, enfront dels 22 que sol·licitava l’advocat de l’Estat per a tots dos.

Les defenses van argumentar que tota la responsabilitat era del despatx contractat pels Messi durant aquells tres anys, Juárez Veciana Abogados. Tant l’advocat de Messi, Eduardo Bacigalupo, com el del pare, Javier Sánchez-Vera, asseguraven que els seus clients van dipositar la seva “confiança” en un “prestigiós bufet”, davant la seva inexperiència.

Comunicat de Messi

A les 19:36, Messi ha publicat un comunicat. El jugador, de vacances a les Bahames, ho ha acordat amb el seu pare, qui ha parlat amb el club. Concretament, amb Albert Soler, responsable de les seccions.

Al comunicat, es confirma que " els advocats de Leo Messi i Jorge Messi recorreran al Tribunal Suprem, ja que creuen que la sentència "és gairebé simbòlica, donada la pena imposada (7 mesos per delicte), però no és correcta "i confien que el seu recurs acabarà donant la raó a la defensa". En qualsevol cas, per als juristes, "la sentència imposa una sanció gairebé simbòlica (7 mesos per cada delicte fiscal), ja que la quantitat que l'Agència Tributària reclamava ja es va abonar al seu dia". Els lletrats, Enrique Bacigalupo i Javier Sánchez-Vera han manifestat que "gran part dels arguments en què la sentència centra el debat són precisament els que estem convençuts que s'han de dur a l'absolució, de tal manera que el recurs té bones perspectives de prosperar ".

El recurs s'ha de presentar davant el Tribunal Suprem, que sol emprar una mica menys de
un any per a la seva resolució. 

Més continguts de