Messi no té res a negociar amb Bartomeu

L’argentí accepta cobrar menys, però no té marge per diferir el seu contracte, com fan els seus companys, ni ganes d’arribar a cap acord amb la junta actual

Una altra setmana moguda neix al voltant del Barça. Després de la derrota al clàssic de dissabte (1-3), la junta directiva es reuneix aquest migdia per parlar del vot de censura que, d’acord amb el que diuen els estatuts de l’entitat, s’ha de celebrar diumenge i dilluns que ve, els dies 1 i 2 de novembre. El president, Josep Maria Bartomeu, i bona part dels seus companys encara esperen que la Generalitat, que ahir va anunciar un toc de queda per frenar els contagis de coronavirus, accepti l’ajornament del referèndum que amenaça el seu mandat o bé deixi que se celebri amb una única seu: el Camp Nou. De moment, però, la resolució oficial del dubte encara no s’ha produït, així que la votació s’ha de celebrar en les dates anunciades i a diferents llocs.

Molt pendent del que digui el Procicat, i sobretot del que es decideixi a la reunió de la cúpula culer, estarà Leo Messi, que demà enviarà un representant legal a la primera sessió de la taula de negociació que s’ha convocat per reformular els sous del primer equip en temps de pandèmia. Juntament amb els seus col·legues de vestidor, l’argentí ha aconseguit que el Barça separi la realitat contractual dels futbolistes, que representa vora un 70% del pressupost, de la de la resta dels treballadors blaugranes. Han calgut tres burofaxs per estovar la primera voluntat del club, que sobre la marxa ha anat tancant ampliacions amb determinats jugadors, com Ter Stegen, Lenglet, Piqué o De Jong, per espaiar el pagament dels seus emoluments durant més temporades de les pactades inicialment.

El Barça necessita retallar la despesa en 190 milions

Aquesta estratègia, que justifica de facto la demanda del vestidor de negociar acords privats per intentar ajustar-se a la conjuntura econòmica actual, no funcionarà amb el jugador més ben pagat de la plantilla. Messi accepta cobrar menys dels gairebé 50 milions nets que s’embutxaca per temporada, però no té marge per diferir el seu salari –i la prima de final d’etapa que té pactada– per una raó molt senzilla: acaba contracte d’aquí vuit mesos. Ara bé, més important que això és que no té ganes d’arribar a cap acord amb Bartomeu, que aquest estiu li va negar la sortida després del 2 a 8 de Lisboa i va forçar la marxa per la porta del darrere del seu millor amic, Luis Suárez.

En el cas de l’argentí, la reformulació salarial que s’imposa a curt termini al Barça és un tema més institucional que econòmic. Tot i el missatge d’unitat que va enviar fa unes setmanes després de criticar la falta de projecte i les maneres de la junta amb Suárez, el seu pols amb Bartomeu es mantindrà a la taula de negociació per més que Piqué, capità igual que ell, ja hagi arreglat la seva rebaixa pel seu compte. Fonts del procés consultades per l’ARA apunten que Messi ho posarà difícil no només per la seva nul·la relació amb la junta, sinó també perquè té suports al vestidor que encara secunden la seva posició malgrat tinguin més marge de maniobra que ell perquè els seus contractes no vencen el 30 de juny, sinó més endavant. Les mateixes fonts sospiten que la resposta del club en els pròxims dies, sempre que la moció no prosperi, serà buscar acords precisament amb aquests suports amb un objectiu clar: aïllar el 10. “Han passat del totum revolutum del principi a voler fomentar una divisió interna”, sentencien.

Amb el nou president

Demà, tal com marca l’Estatut dels Treballadors, els representants dels jugadors s’asseuran per primer cop a la taula de negociació salarial. Ho faran en paral·lel al que pugui passar amb la junta directiva, que podria fins i tot dimitir en cas d’haver d’exposar-se a un referèndum sobre la seva gestió. Si això passés, els futbolistes entenen que el procés s’hauria d’aturar, segons fonts coneixedores de tot plegat, “fins que hi hagués una directiva nova, ja que una gestora [ens que governaria el club fins a unes eleccions] té un marge limitat d’actuació”.

Amb el calendari a la mà, uns comicis anticipats serien a principis de l’any que ve, la qual cosa ajornaria la negociació salarial durant uns mesos en què la vida comptable del club no s’aturaria. En aquest escenari probable, els agents esperarien a tornar a encetar les converses amb la nova directiva perquè els emoluments de la majoria dels jugadors del Barça s’abonen “en quantitats mensuals relativament petites i dos grans pagaments a l’hivern i a final de curs”. És a dir, que la urgència hi és, però no és apressant.