ESQUÍ

Mikaela Shiffrin, o com frenar per guanyar un Campionat del Món

Tina Weirather punxa i la nord-americana s'assegura la Bola de Vidre en supergegant

Luis Moya, el mític copilot de Carlos Sainz, es va fer molt conegut per la seva manera de 'cantar' els revolts en el campionat de ral·lis. Una de les paraules que més repetia era "sasar", allargant la segona 'a' (sasaaar) per advertir que venia un punt crític del traçat. "Sasar" era en realitat l'abreviació de "sacrificar", i es referia a aquells moments en què venen dos revolts enllaçats i el pilot ha de fer més lent el primer per poder girar millor en el segon. Una tècnica per no perdre temps. És cert que els ral·lis i l'esquí s'assemblen poc, però tenen coses en comú, com l'estratègia. I a la final femenina del supergegant, la clau era en "sasar" en la part més tècnica per adjudicar-se la victòria. Mikaela Shiffrin ha sabut frenar a temps. No ha guanyat la cursa, que s'ha adjudicat l'alemanya Viktoria Rebensburg (1:23.91), però sí la Bola de Vidre de l'especialitat, el premi que realment buscava.

L’última actuació en la millor temporada de tots els temps

La pista Àliga acull aquest dijous les proves finals de supergegant, on quedaven per definir els campions. Shiffrin ho tenia de cara, ja que liderava la classificació, però havia de lligar curt les seves rivals, en especial Tina Weirather, que era a només 32 punts de distància. Un triomf de la corredora de Liechtenstein hauria forçat Shiffrin a ser, com a mínim, segona. Però Weirather ha fallat.

Quatre punts estratègics

Són quatre sectors. El primer serveix per agafar velocitat i aquí ningú falla. Com a molt, la diferència entre les esquiadores és d'una dècima. Després el terreny s'inclina i comença la successió de portes, a dreta i esquerra, combinades amb el traçat en ziga-zaga. Aquí comencen els dubtes. ¿Baixar a totes o ser conservadora? Tina Weirather decideix jugar-se el tot pel tot. En el fons, sap que si no guanya la cursa ho tindrà molt difícil per guanyar el campionat. El segon parcial és quasi perfecte. I llavors el terreny s'inclina encara més.

Arriba la part més tècnica. Gir a la dreta, gir a l'esquerra, a molta velocitat i al màxim pendent. Una de les portes queda amagada i de cop el traçat es tanca cap a la dreta. Fins aleshores, totes les que hi havien baixat excepte l'austríaca Tamara Tippler s'hi havien encallat. Obligades a derrapar per no sortir del traçat, perdien unes dècimes precioses de cara a la classificació. Però l'esquiadora de Liechtenstein, vencedora set vegades del supergegant, no pot frenar. Va tan ràpida que quan veu la porta ja és tard. Ni clavant els esquís pot evitar saltar-se-la. Està fora de combat i Shiffrin acaricia el títol.

Encara no està guanyat. Hi ha una altra rival, l'austríaca Nicole Schmidhofer, tercera a la general a 47 punts. També surt a menjar-se la neu. Sortida impecable, dos parcials de luxe i arriba el punt crític. Ella sí que passa la porta, tot i que corregint la traçada a mig fer. Per temps, mig segon. I el pitjor de tot, perd una velocitat que no pot recuperar en el darrer tram, que es fa a l'esprint. Acaba tercera.

Shiffrin ho té a tocar. Acabant quinzena ja és campiona. Ho sap, però com ella diu sempre, està entrenada per mantenir "la ment en blanc" i no fer volar coloms abans d'hora. Ara bé, sap què ha de fer. El primer parcial és ràpid i el segon, lent. I el tercer, encara més lent. Falla alguna cosa? No. Ha decidit "sasar" en la part més tècnica. Què li significa "sasar"? Doncs que gràcies a conservar en la part tècnica, encara millor el tram final de la baixada. Recupera quatre dècimes, l'única que millora el temps. Ha acabat quarta. Més que suficient. La Bola de Vidre és seva.

Més continguts de