“No hi ha bretxa salarial perquè no hi ha salaris”

Barcelona“Imagina’t que a la teva feina, per fer la mateixa activitat laboral, els homes tinguessin conveni col·lectiu i les dones, només pel fet de ser dones, no. Oi que no s’entendria? Doncs això és el que passa al món de l’esport, és una aberració jurídica”. L’advocada especialitzada en dret esportiu María José López González, que ha assessorat les sis associacions de jugadores que van signar un comunicat per reclamar igualtat, és qui intenta posar llum a la situació de la dona esportista. “Es pot dir clarament que la dona està discriminada com a professional en l’àmbit jurídic de l’esport”, indica. És per això que diverses associacions de jugadores (handbol, futbol sala, golf, voleibol, bàsquet i la d’esportistes d’aigua) en el comunicat de la setmana passada reivindiquen que es creïn lligues professionals femenines, tenir convenis col·lectius i que els clubs facin contractes a les jugadores perquè puguin cotitzar i tenir els drets que té qualsevol altre treballador.

Un estudi fet per l’associació de jugadores de futbol sala femení l’any passat indicava que, de 117 jugadores, només 70 cobraven. I d’aquestes, només 17 tenien contracte escrit i només 7 o 8 cotitzaven. “En aquest esport, les jugadores que estan en equips amb un alt nivell adquisitiu tenen salari, però la majoria no”, apunta la presidenta de l’associació de jugadores de futbol sala, l’exjugadora Natalia Orive, que afegeix: “Nosaltres no tenim conveni col·lectiu i, en canvi, els homes ja van pel tercer”. Laura Ester, jugadora del CN Sabadell i escollida millor jugadora de waterpolo d’Europa el 2017, explica que les integrants del primer equip del club vallesà tenen totes contracte, però que en el salari encara estan per sota dels homes. “Pel que fa al salari, no estem encara al mateix nivell que els nois, cal seguir lluitant”, comenta, i afegeix que a causa de la crisi, els salaris van baixar al seu esport en general, homes inclosos. “El waterpolo és diferent d’altres esports com ara el futbol, però és evident que les dones estem una mica per sota dels homes. Les coses que estem aconseguint fan que se’ns valori una mica més, però no arribem al seu nivell”, comenta.L’advocada María José López coneix de primera mà la majoria de casos i parla amb coneixement de causa sobre la situació. “No hi ha bretxa salarial perquè no hi ha salaris”, diu, amb contundència, i continua: “El problema arriba quan una noia vol dedicar-se a l’esport professionalment, perquè hi ha esports col·lectius que no tenen lligues professionals. Però això no vol dir que elles no siguin professionals, tot el contrari”.

Pel que fa al futbol sala, per exemple, l’associació de jugadores demana que els clubs i la federació intentin moure’s per promocionar més l’esport, cosa que creuen que ajudaria a trobar un patrocinador per a la lliga. “Cal fer alguna cosa per millorar en general aquesta situació. En algunes comunitats autònomes, quan una jugadora de Primera Divisió es lesiona, pot trigar un mes a fer-se una ressonància, això no pot ser”, indica Orive.

Totes coincideixen a opinar que hi ha hagut una petita evolució en els últims anys. “Hi va haver uns anys que el CN Sabadell apostava més pel waterpolo femení que pel masculí, era estrany”, diu Laura Ester, i María José López afegeix: “Hi ha una aparença d’apostar més per l’esport femení, però això després no repercuteix en les esportistes. És una evolució no real”.

Els calendaris atapeïts de partits fan que avui algunes jugadores no puguin fer vaga. És el cas de l’equip femení del CN Sabadell, que farà feina a la piscina: “Ens hem d’entrenar, però és evident que estarem pensant a donar forces a totes les dones que sortiran al carrer i que estaran fent vaga”, diu Laura Ester. Avui, com ahir i com demà, milers d’esportistes i dirigents seguiran lluitant per aconseguir la igualtat en l’esport.