De moure’s per la muntanya a memoritzar cançons de piano

Compagina l’esquí amb el ‘trail’, però aquests dies de confinament ha hagut de canviar Font-romeu per Banyoles i ha recuperat una vella afició a la música

L’esclat de la pandèmia el va enxampar en la recta final de la temporada d’hivern. Oriol Cardona i la resta de companys eren a Cerler, a punt per al Campionat d’Espanya, però amb l’estat d’alarma, des de la Federació van enviar tothom a casa. “La temporada d’esquí ha quedat truncada”, diu l’atleta. Ell és un de tants esquiadors que en aquest primers mesos de primavera estaria fent la transició a la temporada d’estiu. “Hauria tingut unes setmanes de descans, i ara ens ha tocat fer-les abans”, relativitza.

Però el cert és que l’esport ha quedat en un segon terme. Està passant el confinament a Banyoles. “En previsió que la cosa aniria per llarg, vaig decidir deixar Font-romeu, però si arribo a saber que la cosa s’allargaria tant…”, diu. A més, a França sí que està permès sortir a fer esport i ell al costat de casa hi té la muntanya. De moment es conforma amb mantenir-se actiu amb entrenaments que fa a la terrassa de casa.

L’altra alternativa que ha trobat per calmar l’energia és el piano, una afició que ha tingut des de petit però a la qual mai ha pogut dedicar el temps necessari. A casa hi té un teclat. L’Oriol té una manera ben curiosa d’aprendre’l a tocar. “Segueixo videotutorials de YouTube i, amb pàciència, vaig aprenent a tocar cançons. Em va bé per a la memòria”, diu.

Aprendre amb YouTube

De fet, toca perquè interioritza quina tecla ha de tocar i quan. Ho fa mecànicament, sense saber ben bé quina nota està tocant, confessa. “No he fet mai classes de solfeig”. Ara, amb la vida adulta, tampoc s’hi veu. “Són moltes hores”. Ha agafat aquest costum de tocar per memorització i li resulta més còmode. “La meva cosina i el meu cosí sí que en saben i m’ensenyaven quines tecles havia de prémer perquè sonés alguna cosa”.

“Tocar el piano em va bé per relaxar-me”, confessa, i projecta una imatge bucòlica: hivern, la neu, la llar de foc i ell fent sonar el piano. A Banyoles és una altra història, però a través d’una pantalla també està trobant un punt de distracció. Ha après a tocar Divenire, de Ludovico Einaudi. “La tenia pendent. Vaig començar a intentar-ho a l’inici de la temporada d’hivern i aquests dies he aprofitat per tocar-la bé”. Però no la toca sencera. “Me n’aprenc un minut o un minut i mig -reconeix-. El meu cosí se’n riu, perquè de ritmes i notes no en sé gaire. Ell no pot entendre que toqui alguna cosa fent-ho així”.

Tampoc pot entendre que aquesta afició seva pel piano, tan casolana, hagi cridat tant l’atenció als mitjans. Que sigui una raresa entre els corredors i esquiadors tampoc ho converteix en noticiable des del seu punt de vista, però ho accepta, resignat amb la manera en què funciona el negoci. “Aquests dies a casa he tingut el triple de feina que durant la temporada amb les xarxes socials. Tothom ens ha demanat contingut i vídeos nostres entrenant-nos i també tocant el piano”.

La rutina li ha canviat radicalment i ja s’ha “acostumat al confinament”. “Hi estic còmode, a casa. Ho porto bé”. A través d’Instagram mira de deixar missatges enèrgics i motivadors, com un simpàtic “Si la vida et dona llimones, aprèn a fer llimonada”, un nostàlgic “Escriurem que no tot va ser fàcil” o l’habitual “ Stay strong, stay positive ”. Es manté actiu gràcies a una cinta de córrer que li han proporcionat des del Club Natació Banyoles i gaudeix del temps lliure extra que en altres moments de la temporada no té. “Vacances anticipades, prenguem-nos-ho bé”, deixa anar.