Repensant el calendari del Camp Nou

BarcelonaÉs el projecte més important del Barça durant els pròxims 50 anys. La construcció d’un nou estadi que costarà 600 milions, una iniciativa de la junta de Josep Maria Bartomeu que posarà a prova la solidesa econòmica de l’entitat. Un projecte que durant els últims mesos conviu entre la imperiosa necessitat de transparència que exigeix una actuació d’aquest impacte sobre la ciutat i la cura que té el club a l’hora de facilitar informació. Durant els últims mesos, el projecte més important del Barça des del punt de vista patrimonial, i alhora l’obra privada més gran de la ciutat, ha desaparegut del debat públic per tancar-se als despatxos.

On es troba ara mateix l’Espai Barça? Durant la segona quinzena de juliol el club va enviar a l’Ajuntament la proposta de modificació del Pla General Metropolità (PGM), gairebé 300 pàgines que inclouen explicacions detallades, plànols i dibuixos a gran format. Els tècnics del consistori l’estan analitzant per intentar tenir un informe detallat de la proposta a principis de tardor. Una primera aproximació tècnica perquè hi hagi una resposta política, a través de la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, i el regidor del districte de les Corts, Agustí Colom. Serà un primer pas per buscar l’acord entre l’Ajuntament d’Ada Colau i el Barça que doni llum verda al nou Camp Nou. El rellotge, però, corre molt de pressa.

Segons els terminis que va fixar el club quan va presentar el projecte, el juny del 2017 s’haurien de començar les obres a l’interior de l’estadi. Concretament a la primera graderia del gol nord i a la lateral. El problema és que abans es necessiten els permisos, i hi ha encara molta feina per fer, sobretot perquè les obres interiors del Camp Nou només poden fer-se durant els estius, quan s’atura la competició. No poder començar les actuacions l’estiu vinent podria endarrerir la inauguració, prevista per al 2021, un any, més enllà del mandat de Bartomeu, que s’acaba també el 2021. Amb el calendari a la mà falten nou mesos perquè les grues i el ciment s’instal·lin a l’esplanada de l’estadi, un període de temps molt just, fins i tot per a les previsions més optimistes. Als despatxos, però, el calendari no ofega: ja fa temps que els terminis no es diuen públicament, l’important és “que el projecte es faci”.

Un cop hi hagi acord amb l’equip de govern de Colau, la modificació del PGM haurà d’anar a un ple municipal. Aquí, la balança sembla decantada cap al Barça, que intueix un vot favorable de tots els grups polítics que tenen representació a l’Ajuntament menys la CUP. Un escenari que comparteixen a la plaça Sant Jaume. “Si aquest equip de govern ho aprova... qui s’hi oposarà?”, es pregunten al consistori, en clara referència al fet que Barcelona en Comú serà qui més fiscalitzarà el projecte juntament amb la CUP. “S’acabarà fent sense problemes, però s’hi dedicarà el temps que sigui necessari”, apunten a l’Ajuntament per no afegir pressió. I aquí sorgeix el problema. Els timings comencen a no quadrar.

Un cop es doni llum verda a la modificació del PGM s’iniciarà un llarg procés per redactar el projecte bàsic per obtenir els permisos, després vindrà la redacció del pla d’execució, la licitació de les obres, l’exposició pública, l’estudi de les ofertes de les constructores, les al·legacions... Uns nou mesos en les previsions més optimistes que es fan al club, entre 12 i 15 en els que s’ho miren amb més cautela. Per tant, per molt ràpid que es vagi amb Colau, serà difícil arribar al juny amb els deures fets per poder atacar la primera graderia. Tenint en compte que ara mateix es preveuen quatre estius per acabar l’interior de l’estadi, les obres durarien fins al 2022.

Al club, a més, plantegen escenaris alternatius per no perdre un any. Un fet que, a la vegada, depèn de dos factors més: que s’obtingui finançament i que el nivell d’endeutament sigui a final de curs pròxim als 200 milions, quan actualment està en 271 milions. Una de les opcions és replantejar el calendari i redistribuir les diferents actuacions que s’han de fer a l’interior del Camp Nou, és a dir, fer durant els altres estius la feina que estava prevista per a aquest pròxim període estival. És una opció que ara mateix s’està estudiant, ja que la proposta guanyadora, de Nikken Sekkei i Pascual i Ausió, podria permetre reduir aquests quatre estius d’obres.

L’altra alternativa és demanar un permís parcial per reconstruir una part de l’estadi, sense que això impliqués un canvi de volums substancial, que s’hagués d’emmarcar en la modificació del PGM. A Sant Jaume avisen: canviar una graderia no és modernitzar la llotja, com ha fet el Barça recentment. I posen com a exemple el que ha passat amb La Masia. El club va iniciar les obres de l’interior del recinte, i va tramitar la redacció d’un pla especial urbanístic, un pas imprescindible per fer les modificacions necessàries a l’edifici, catalogat com a històric. Però el Barça va topar amb els veïns. Durant el procés d’exposició pública les set associacions del barri hi van presentar al·legacions, i el club, veient la situació, va decidir aturar les obres i emmarcar l’actuació a l’històric edifici de Can Planes en el procés actual del nou Espai Barça. “No obeïa a l’esperit patrimonial de l’edifici, hem intentat fer-los reflexionar perquè La Masia no es converteixi en una mona de Pasqua. S’ha fet molta malifeta, han enderrocat coses que no podien enderrocar”, defensa una de les portaveus veïnals, Adela Agelet. La Masia, de moment, no es toca.

A l’Ajuntament remarquen que aquest serà un procés que haurà de comptar amb un ampli acord amb els veïns, que ja participen en la comissió que fa mesos que parla de l’Espai Barça i l’impacte que tindrà a les Corts. “Han sigut reunions de bones intencions, però no hem vist res concret”, explica Agelet. A la proposta de modificació del PGM ja hi ha aquesta concreció, i aviat es traslladarà als veïns. El Barça treballa amb una superfície màxima comercial de 10.000 metres quadrats, un dels punts que tant el consistori com els veïns es miren amb més atenció. En canvi, quedaran més de 35.000 metres que s’obriran a la ciutat, eliminant les tanques perimetrals que ara limiten l’espai privat del club respecte al barri. També hi havia cert recel en relació al volum de cotxes que es preveia encabir al nou espai, una quantitat que el Barça ha rebaixat de la previsió inicial, ja que s’ha passat dels 5.000 als 3.500. La urbanització de la zona perimetral, que inclou canvis important al carrer Arístides Maillol, costarà 22 milions d’euros que assumirà íntegrament el club.

Un dels temes que s’han de resoldre, i que ha sortit ja en les trobades de la comissió, és quin equipament assumirà el club a canvi de l’Espai Barça. El projecte tindrà compensacions per als veïns, i ara mateix la que pren més força és la construcció d’una piscina municipal. “És un clam popular, però al barri no tenim gaire espai”, explica Agelet. Una opció és que la piscina formi part de l’Espai Barça, en un dels extrems. L’altra opció que hi ha sobre la taula és que el club la financi en un altre punt de les Corts.

L’hora dels tècnics està a punt de deixar pas a l’hora de la política (amb l’interrogant d’unes terceres eleccions estatals que podrien tornar a canviar el taulell de joc). I el ritme que es preveu, ara mateix, ajornaria l’inici de les obres uns mesos, cosa que impediria l’esperada fotografia del nou Camp Nou acabat l’any 2021.