BARÇA

La Lliga s’escapa de les mans del Barça (2-2)

L’equip de Setién, incapaç de guanyar fora de casa, deixa dos punts al camp del Celta

L’alegria dels jugadors del Celta després del gol de falta de Iago Aspas en els últims minuts del partit. El Barça ja fa sis anys que no guanya al camp dels gallecs. / FIRMA LAVANDEIRA JR. / EFE

La Lliga s’escola de les mans d’un Barça que ha perdut el control del seu destí. L’equip que havia convertit el control del joc en el pilar de la seva essència ara navega sense rumb. I res frustra menys que saber que el teu destí queda en mans dels altres. Malgrat millorar en la proposta de joc, l’equip de Quique Setién va acabar amb un pam de nas quan, a pocs minuts del final, Iago Aspas va marcar de falta el 2 a 2 definitiu. Aquest Barça ni tan sols quan fa un pas endavant és l’amo del seu destí. I si el Madrid guanya avui al camp de l’Espanyol, els blancs s’escaparan més en la classificació. Ironies del destí, el Barça va recuperar el liderat a Vigo amb un empat que no deixa de ser una manera d’allargar l’agonia. Mai posar-se líder s’havia rebut així, com si fos un funeral. Com si, de mica en mica, tothom s’adonés que s’acaba una època gloriosa.

Les 3 claus del Celta-Barça

Aquella època en què els partits es guanyaven sense despentinar-se, ordenant-ho tot al voltant de la pilota, ja formen part del passat. Aquest 2020, l’any maleït, no sembla que surti res bé a un equip que no va poder aconseguir els tres punts ni tan sols quan es va despertar Luis Suárez. L’uruguaià, que no havia marcat mai a Balaídos, va exercir d’estilet d’un equip que semblava bloquejat en atac últimament. Els seus gols, sumats a la millora del joc a la primera part, semblaven un acte de resistència d’un equip amb caràcter. No és gens casual que, finalment, Riqui Puig i Ansu Fati fossin titulars plegats ja des del primer minut. Però un arbitratge permissiu amb les faltes locals i una genialitat de Iago Aspas van deixar contra les cordes un Barça moix. Com va passar a Sevilla, el Barça va mostrar dues cares: una de bona i una de dolenta. De fet, és el resum de la temporada. A casa el Barça guanya. A fora trenca el cor amb uns registres d’equip petit. És l’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. El barcelonisme s’està acostumant a tenir un equip difícil d’entendre, difícil de predir. I sense regularitat no es guanyen Lligues. Al final del partit, Suárez va dir que era cosa del míster explicar per quina raó el Barça no guanyava els partits lluny del Camp Nou. I Quique Setién no va saber explicar-ho. Com si la situació l’estigués superant amb el pas dels partits.

El Barça és un gegant amb peus de fang que acaba com pot els partits. Ni quan millora l’equip no pot deixar de patir. I si la primera part va servir per consolidar l’aposta dels nois de La Masia, la segona va servir per demostrar que totes les errades de planificació de la temporada tenen conseqüències. Jugadors com Umtiti semblen fora de lloc, tot i que el tècnic no li va donar descans amb els canvis.

Sense Frenkie de Jong ni Busquets, Setién ve fer jugar per fi Riqui Puig. A la graderia Arthur Melo, ja amb bitllet d’avió per anar-se’n a Torí, seguia el partit amb aquella mirada de qui ja sap que ha tancat una etapa. La mirada de Puig, en canvi, és la de qui demana a la seva parella casar-se, per gaudir de tota una vida junts. El migcampista de Matadepera va donar ritme a un equip que necessitava precisament alegria i desvergonyiment, atreviment i possessió. Amb el suport d’un Ivan Rakitic que ha recuperat la millor versió, el Barça va dominar el primer temps. Ansu, que va tenir dues ocasions clares, tampoc va deixar d’oferir-se i va aparcar a la banqueta un Griezmann que, de mica en mica, s’apaga. La llista de decepcions aquesta temporada és llarga.

Però per marcar gols el Barça continua depenent de Messi, que s’ha oblidat dels seus premis individuals o de marcar el seu gol 700. Prioritza intentar guanyar la Lliga, donar assistències. I, demostrant que el seu caparró no deixa mai de pensar, es va inventar una assistència en un llançament de falta en què tothom s’imaginava que xutaria a porteria. En canvi, va picar la pilota al segon pal, on Suárez va poder marcar el seu primer gol després de la lesió. Però a la segona part van tornar els núvols quan, després d’una pèrdua de pilota al mig del camp, Iago Aspas es va inventar una gran assistència a l’espai que va acabar amb el gol de Smolov. El gol va espantar un Barça que fins llavors era molt superior. De sobte es va descobrir despullat.

Luis Suárez es va inventar un gol preciós poc després i va demostrar que no ha perdut el caràcter competitiu, però el Barça, incapaç de trobar la pau, no va saber gestionar el partit i va acabar castigat pel gol de falta de Iago Aspas en els últims minuts. Els canvis, com a Sevilla, no van servir de res. Cap d’ells va millorar l’equip. La Lliga avança i el Barça es queda sense marge de maniobra, tot i que, tècnicament, avui es desperta líder amb un punt més que un Madrid que sembla amo del seu destí.