Valentina Txerevatenko: “Al meu país mai pots descartar que un dia acabis a la presó”

BarcelonaLa llei d’agents estrangers que va aprovar Vladímir Putin l’any 2012, just quan va recuperar la presidència del país, va posar les ONG en el punt de mira del Kremlin. Quatre anys més tard, Valentina Txerevatenko (nominada el 2005 al premi Nobel de la pau) es va convertir en la primera defensora dels drets humans perseguida amb aquesta llei. La seva ONG Unió de Dones del Don -reconvertida en fundació el 2013 per esquivar justament aquella llei- treballava ajudant les dones víctimes de violència i discriminació a Rússia i promovent el diàleg i l’entesa en situacions de conflicte, com a Ucraïna. Imputada per “evasió maliciosa de responsabilitats”, Txerevatenko s’enfrontava a una pena de fins a dos anys de presó. Aquell mateix 2016 va rebre el premi Anna Politkóvskaia i el premi anual franco-alemany pels drets humans i l’estat de dret. Un any després es va arxivar la causa contra ella.

És coordinadora de la Unió de Dones del Don des del 1993. ¿Creu que els drets humans a Rússia passen ara mateix pel pitjor moment?

Els últims anys de l’URSS jo ja era activista, però no entenia què eren els drets humans. No sabia què passava al meu país, ni tan sols a la meva ciutat. Ma mare sí que va participar en les manifestacions de treballadors que hi va haver a la meva ciutat, Novotxerkask, el 1962, i que van acabar amb afusellaments i desaparicions forçades. Només puc parlar sobre el període en què ja soc conscient del que són els drets humans. Ara bé, no soc de les que diu que una cosa no ha passat perquè no l’he viscuda. Amb tot, l’equip de la Unió de Dones del Don hem crescut i hem anat més enllà dels drets humans, nosaltres fem pacifisme, que té mètodes diferents.

Què vol dir que fan pacifisme?

Actuem en els conflictes per prevenir que es violin drets humans, però no monitoritzem els drets humans. Per exemple, vam anar a Txetxènia i vam organitzar trobades entre dones de bàndols diferents: professores txetxenes i professores que vivien a la província de Rostov, la regió veïna. La gent d’altres zones no sabien què passava a Txetxènia i veien els txetxens com a enemics tallacaps, i els txetxens se sentien abandonats per la resta del món. Vam intentar que la gent entengués que la propaganda no es corresponia amb la realitat.

Un procés semblant al que fan ara a Ucraïna i que sembla que no ha agradat gens a Vladímir Putin...

A Ucraïna estem fent el mateix, però és molt complicat perquè el conflicte encara està en la fase calenta. Tenim un grup de líders que inclou dones russes, ucraïneses, del Donbass [la zona separatista pro-russa] i refugiades d’una banda i l’altra. És un procés difícil. Tenim el que en diem el llum vermell: si alguna se sent incòmoda amb el que s’està dient encén el llum vermell i es canvia de tema.

Un diàleg de dones de base, ¿com pot influir en la direcció del conflicte?

Crec que hi pot influir. La nostra iniciativa és l’única de la societat civil en què hi ha presents tots els bàndols. És un procés paral·lel a les negociacions polítiques que tenen lloc a Minsk, on també som presents a través d’un grup de treball que es diu CivilM+ en què participo jo mateixa.

Enmig d’aquest procés va arribar la llei d’agents estrangers. ¿Com va afectar la feina d’ONGs com la seva?

La nostra organització va començar a treballar en un escenari totalment nou. És una situació d’agressivitat augmentada, en què se’ns ha posat sota vigilància constant. De vegades penso que no sé com hem pogut sobreviure. Vam perdre moltes persones que se’n van anar de l’ONG per por, però també estic contenta perquè hi ha vingut molta gent nova. Vam haver de desenvolupar noves formes de treball.

El cas contra vostè, amb amenaça de presó inclosa, es va tancar. Però tem que la persecució segueixi?

A Rússia mai pots descartar que un dia acabis a la presó. Ningú de nosaltres sap què li espera en el futur.

¿Creu que Putin veu les ONG com una amenaça al seu poder?

Malauradament no he vist en cap país que al govern li agradi la feina de les organitzacions civils. Sobretot de drets humans o ecològistes. Al nostre país van decidir resoldre el “problema” d’una manera totalment bàrbara, destruint el sector civil dels drets humans. Tindrà cap avantatge, això? En tinc dubtes. La gent i el país en pagaran un preu molt alt. Això és dolorós i és una llàstima perquè els defensors dels drets humans i els ecologistes estan en la línia de contacte entre les persones i l’estat.

Com ho viu la població russa?

Putin mai dona ordres directes per actuar contra les organitzacions com la meva. Però el 5 de maig passat [quan es van detenir centenars de persones en les manifestacions opositores prèvies a la nova investidura de Putin] vaig veure com es pegava als joves [manifestants], no només la policia sinó també els nacionalistes cosacs: van ser molt violents i la policia no els aturava. Això em diu que entrem en una nova etapa de la nostra història.

Una nova etapa més repressiva?

Més agressiva. La repressió que arriba des de dalt està fent créixer l’agressivitat entre grups de població que xoquen, i això s’està escalfant cada cop més.

¿Creu que la celebració del Mundial pot ajudar a canviar les coses?

La meva resposta és molt curta: al nostre país només hi podem influir nosaltres.