Victoria Pavón: “Em volia jubilar i he acabat tenint més feina que quan treballava”

Entrevista a la presidenta del Leganés, una de les tres dones que dirigeix un club de Primera Divisió

Victoria Pavón (Madrid, 1960) és una de les tres dones que presideixen un club de Primera Divisió. En el seu cas, el Leganés, on va arribar ara fa vuit anys quan el seu marit el va adquirir a Segona B. Aquesta temporada s’estrenen a Primera i avui viurà el debut del seu equip al Camp Nou.

Em consta que li han demanat moltes entrevistes pel fet de ser dona presidenta. Li molesta?

No, no em molesta pas. Entenc que és normal. A més, s’han ajuntat les dues coses, el fet d’acabar de pujar a Primera i ser presidenta. Al principi hi havia moltes peticions, després s’ha calmat.

Creu que rep un tracte diferent?

No, en absolut. Com a molt el tema de les entrevistes. I ha anat a menys. Recordo que l’any passat ens volien ajuntar amb la presidenta del Llagostera a qualsevol ràdio, perquè érem les dues úniques dones. Aquest any ja és diferent, perquè som tres a Primera, comptant també la del València i de l’Eibar.

He llegit que és molt futbolera, que habitualment opina de futbol, comenta aspectes amb l’entrenador…

I això que de petita el futbol no m’interessava excessivament. Va ser després, quan acompanyava els meus fills els caps de setmana. I al final he acabat aquí, presidint el Leganés.

I aquest cap de setmana, a la llotja del Camp Nou.

M'agrada viatjar amb l'equip. No em perdo cap partit. Es treballa molt durant la setmana, però el cap de setmana és com una recompensa. M'ho passo molt bé.

Després del 4-0 a París, ¿és un bon moment per jugar contra el Barça?

Això m’ho estan preguntant molt. Però el Barça és el Barça. No crec que canviï gaire cosa per aquell partit. Guanyar-los és molt difícil. I al Camp Nou encara més. Sí, són 90 minuts i onze contra onze, però cal tocar de peus a terra.

Com està sent el debut a Primera?

Per ara molt bé. Vam tenir un inici complicat perquè el calendari no ens ajudava, i tampoc ens han ajudat gens les lesions. Teníem un coixí de punts respecte al descens que hem perdut gairebé del tot. Sabem que tocarà patir fins al final però no passa res, és part del joc.

I l’adaptació, a nivell de club?

Una de les dificultats les vam tenir en els fitxatges. A Primera el mercat és diferent. D’entrada, perquè és més reduït, i després resulta que bona part de peix està venut. Però a més, hi havia casos de gent que no confiava en nosaltres perquè pensaven “Ui, aquests al desembre ja seran a Segona”. I no, som aquí, ben vius. Aquest canvi l’hem notat al mercat d’hivern i el notarem més si mantenim la categoria.

Com es viu la temporada a Leganés?

És espectacular! Ha canviat la situació radicalment. Quan vam agafar el club no hi havia gaire passió i molt poca gent anava a veure els partits. Ara l’estadi està ple. Tot ha crescut, també pel que fa al marxandatge. Fa uns anys no es venia cap samarreta. Aquesta temporada n’hem venut 7.000! I veus gent pel carrer amb la samarreta o el xandall de l’equip. Abans era impensable.

I el seu dia a dia? Porta molta feina dirigir un club com el Leganés?

Pensa que som un club petit i això es nota en algunes estructures, que són reduïdes i t’obliguen a dedicar-hi més temps. De fet, em va passar una cosa curiosa perquè vaig ser presidenta en un moment en què, precisament, estava fent un pas enrere en les obligacions professionals per tenir més temps per a mi i per a la família. Una espècie de prejubilació. I va venir tot el contrari! Gestionar un club vol molta dedicació. Fins al punt que per trucar a algú de la família m’ho he d’apuntar a l’agenda perquè sinó me n’oblido o no trobo el temps. La feina no s’acaba mai. I vas contra corrent, per exemple a l’estiu, que no pots marxar de vacances perquè estàs en el mercat de fitxatges, tancant la plantilla. I quan l’has tancat, tampoc pots perquè comença la temporada. I això esgota, i molt. Algun cop m’ha passat pel cap deixar-ho, però de moment encara no.

Potser aquesta dedicació és el secret de l'èxit.

No sé si el secret, almenys és la nostra manera de funcionar. El passar de Segona B a Primera ens ha permès fer moltes millores a nivell de funcionament i en les instal·lacions. Però l'estructura principal es manté i és reduïda. Ara bé, està clar que si mantenim la categoria i volem fer un pas endavant com a club, haurem de créixer.

Acabo. Suposem que tinc l'oportunitat d'adquirir un club i ser-ne el president. M'ho recomanaria?

[Riu]. Això depèn de si vols tenir gaire temps lliure, o no. Tindràs moltes coses positives però també t'exigirà molta feina, la pressió dels resultats. Has d'agafar una balança i mirar si et compensa. El que és segur és que no t'avorriràs.

Més continguts de