FUTBOL

“Volem acabar amb la creença que l’esport amenaça la lectura”

Clubs i instituts de Barcelona sumen esforços per vincular futbol i literatura

És difícil que l’Athletic Club caigui malament. Més enllà de la duresa que ha caracteritzat tradicionalment els seus defensors damunt de la gespa, les iniciatives que floreixen d’aquest club i la seva fundació són per envejar. Sota la batuta del filòsof i escriptor Galder Reguera, la Fundació de l’Athletic Club fa anys que treballa per fomentar la lectura al seu planter mitjançant tallers i iniciatives on també es compta amb la presència i la participació de futbolistes i tècnics del primer equip, així com dels màxims dirigents del club. És el que es coneix com Athletic Club de Lectura.

L’actual entrenador del Barça, Ernesto Valverde, va participar-hi el 2015, quan dirigia l’Athletic. El tècnic va escollir dos llibres d’una llista proposada per aficionats. Es va llegir Una vida demasiado corta. La tragedia del ex portero de la selección alemana Robert Enke i La educación de un ladrón i, posteriorment, va participar en tallers de lectura vinculats amb la temàtica sobre els llibres escollits. De fet, Valverde va parlar sobre La educación de un ladrón amb un grup de presos en un taller organitzat amb l’ajuda de la fundació ADSIS.

No fa gaire, els futbolistes del primer equip masculí i femení, Óscar de Marcos i Ainhoa Tirapu, van escriure dos llibres ( Togo i Bizitza Eskukadaka) que es poden descarregar online de forma gratuïta. La idea va sorgir en uns tallers en què el també jugador de l’Athletic Mikel San José va parlar del llibre que ell havia escollit: Open, la biografia d’André Agassi. Un seguit d’iniciatives coronades en el festival Lletres i futbol.

Un exemple on emmirallar-se

L’Óscar Carreño, director de promoció de sectors culturals a l’ICUB, es va enamorar de l’Athletic Club de Lectura i des de fa un any que ha exportat la idea a Barcelona. Va començar amb el Barça. En aquest cas sense la presència de jugadors del primer equip, però el club es va prestar a cedir espais del Camp Nou i han comptat amb la col·laboració d’exjugadors blaugranes com Jofre Mateu i Xavi Roca. “A l’abril gairebé un centenar d’estudiants d’entre 14 i 15 anys d’un institut barceloní va anar a la llotja del Camp Nou, un lloc que segurament és díficil que puguin trepitjar. Però no hi van anar per veure futbol, sinó per parlar amb l’autor i amb un membre de la directiva sobre un llibre. La idea era associar un espai curiós per a ells amb la lectura. Que recordin que hi van ser gràcies a un llibre”, explica Carreño.

Des del setembre la iniciativa s’ha extès a cinc clubs històrics de Barcelona: el Sant Andreu, l’Europa, el Júpiter, el Martinenc i el Sants. Els clubs treballen plegats amb set instituts barcelonins i, en total, hi ha 545 alumnes d’ESO que participen en els tallers de lectura. El llibre amb què treballen és Una història de futbol, publicat l’any 2002 per l’escriptor brasiler José Roberto Torero i editat en català per Blackie Books, en una cuidada edició il·lustrada pel mallorquí Andreu Llinàs. “El llibre és idoni. Pivota sobre la història d’uns amics que munten un equip de futbol al Brasil, però parla de moltes més coses: el treball en grup, l’analfabetisme, la desigualtat social, l’amistat, l’amor... Valors que es debaten als tallers i també amb els membres dels clubs de futbol implicats, amb qui es trobaran als seus estadis. Vinculant clubs i instituts volem acabar amb la creença que l’esport amenaça la lectura”, valora Carreño.

Pelé, de petit ‘Dico’, protagonista

L’autor del llibre està encantat amb la iniciativa i admet, bromejant, que és la seva obra més coneguda: “Mai m’hauria pogut imaginar que tindria la repercussió que ha tingut. La gent coneix aquest llibre, que té 17 anys, més que tots els altres que he fet després! Al Brasil l’han llegit més de 2.000.000 de nens i nenes. És una passada”. Els protagonistes amb qui es va inspirar Torero són reals: Dico -tal i com l’anomenava la seva família de petit-és Pelé, i Zuza, un amic seu. L’obra va néixer a partir d’un curtmetratge guionat per Torero i dirigit per Paulo Machline nominat a l’Oscar l’any 2001. “El curt [del qual el llibre n’ha adoptat el nom] va tenir molt bona rebuda i vam decidir continuar la història, però el Paulo es va centrar en altres projectes i jo, en canvi, vaig decidir fer-ne un llibre i presentar-lo a un concurs”.

Torero afirma que el seu llibre no està només dirigits als joves i recorda una escena que el va marcar: “A Bauru, on va créixer Pelé, hi havia un club d’aviació, i Pelé i Zuza volien ser pilots. Però un dia, després d’un greu accident, van veure una persona morta en un hangar. Era el seu primer contacte amb la mort. A partir de llavors Pelé va decidir que no volia ser pilot. Zuza, quan va tornar a casa, li va explicar a la seva mare i ella el va tranquil·litzar. Li va dir que la vida no és per sempre i que s’ha d’aprofitar amb qui s’estima -narra Torero-. Quan vaig acabar d’escriure el capítol estava plorant. Em vaig veure a mi de petit, amb onze anys, quan el meu avi va morir i ningú em va explicar res. Per això el llibre també parla de les absències”.

Més continguts de