COPA DEL REI

"Volien fer-me sortir del camp per portar un xiulet"

Fonts policials afirmen que no hi havia una ordre directa de requisar samarretes grogues

“La sensació és que cada agent de policia feia el que creia que havia de fer. En una porta no deixaven passar les samarretes; a les altres hi podien entrar”, expliquen aficionats del Barça que van ser presents al Wanda Metropolitano. La decisió de la Policia Nacional de requisar centenars de samarretes grogues a la porta de l’estadi va sorprendre molts aficionats, que en canvi sí que hi podien entrar amb les estelades, a diferència d’altres finals. “Fa uns anys no van deixar-me entrar una estelada al Santiago Bernabéu. Al Wanda sí que l’he entrat sense problemes, però buscaven samarretes grogues”, diu un membre de la graderia d’animació del Barça. “Si portaves la samarreta de la senyera del Barça, cap problema. Però crec que buscaven especialment les samarretes grogues normals, és a dir, aquelles que algunes associacions havien demanat portar al partit, com les de la Via Catalana”, diu l’Òscar, que va presenciar un cas en què volien endur-se una família ja dins l’estadi per fer servir un xiulet durant l’himne. “Volien fer-me sortir del camp però després d’una estona no va passar res”, explica l'afectat, que finalment va poder seguir veient la final. A altres aficionats, dins del camp els van requisar bufandes i xiulets.
Fonts policials han assegurat a l’ARA que l’actuació dels efectius de seguretat a la final de la Copa del Rei va ser “l'habitual” per evitar episodis de violència i que la policia no tenia cap ordre explícita de requisar samarretes grogues o símbols independentistes. Segons aquestes fonts, com que el partit s'havia declarat d'alt risc els agents van aplicar la llei per evitar "qualsevol tipus d’enfrontament o disturbi" entre els milers d’aficionats. Les mateixes fonts recalquen que no hi va haver cap instrucció especial ni cap ordre “extraordinària” a la policia, sinó que es van “intervenir” pancartes o samarretes que tenien una simbologia i contingut que “podien augmentar el risc que es produís alteració de l’ordre públic o violència en el recinte i els seus voltants”. Com a exemple es fa referència a un grup d’aficionats que va intentar accedir a la zona dels seguidors de l’equip contrari amb “aquest tipus” de pancartes i samarretes. I reiteren que actuacions com les que es van veure dels cossos de seguretat corresponen a l’aplicació de la llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport.
Així, el ministeri de l’Interior va admetre a l’ARA que cada cas va ser una decisió policial interpretant la llei contra la violència en l’esport, en funció de les circumstàncies que es van observar. “La llei no detalla què s’ha de requisar, sinó que es tracta d’una decisió tècnica”. El Barça no s’hi ha manifestat públicament, però Josep Maria Bartomeu ha afirmat que preguntaria a la Reial Federació de Futbol (RFEF) pels fets, malgrat que la RFEF no era responsable de la seguretat a l’exterior del partit, tot i que en molts punts d’entrada al Wanda es van requisar samarretes, bufandes, cartells i xiulets. Des del club, però, no es tanca la porta a escoltar els socis afectats i el tema es podria tractar a la reunió de la junta directiva. “La posició del club és ferma, sempre a favor de la llibertat d’expressió”, s’insisteix al Barça.

Diumenge, l’associació Drets va informar que estudiaria els casos concrets per oferir ajuda. En una piulada a les xarxes socials, l’entitat recordava que “cap llei ni Codi Penal prohibeix colors”, i afegeix que requisar samarretes grogues és “una greu vulneració de drets fonamentals, i confiscar estelades també”. El seu president, Sergi Blázquez, havia recordat que després de les sentències judicials provocades per la retirada d’estelades en altres finals, aquestes eren legals i, per tant, si es requisaven seria un cas de “prevaricació”. Algunes estelades van ser requisades al centre de Madrid per agents de la Policia Nacional, però dins el camp es van poder ensenyar, a diferència de cartells i samarretes. De fet, a la reunió del dispositiu de seguretat anterior a la final es va deixar clar que no es podia evitar l’entrada d’estelades.

La polèmica va provocar diverses reaccions, com la de Carles Puigdemont, que es va preguntar que si un simple color era una “ofensa” contra un Estat, “què vindrà després”. Per la seva banda, la portaveu del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, va recordar que quan “es comença per una piulada, una cançó, se segueix amb unes idees i s’acaba amb un color; és política, és autoritarisme”. Per a la membre del secretariat nacional de la CUP Mireia Boya, una policia que requisa samarretes d’un color determinat o banderoles amb un text concret “és una policia política”.

De fet, Junts per Catalunya ha arribat a demanar la "dimissió immediata" del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per la requisa de roba de color groc a la final de la Copa del Rei. "El comportament de la policia espanyola, al principi i durant el partit de la final de la Copa del Rei, és inacceptable en una democràcia. La confiscació de peces de roba de color groc, xiulets i altres béns personals, així com fer fotografies dels afeccionats que xiulaven l'himne espanyol, no tenia cap justificació en matèria de seguretat i, en canvi, va ser una vulneració escandalosa de la llibertat d'expressió", ha indicat la formació política.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ara presideix Elisenda Paluzie, va assegurar que regalaria una samarreta de l’entitat a aquells barcelonistes que van anar a veure la final de Copa a Madrid amb aquesta peça i van haver de treure-se-la per poder-hi entrar. “Un cop la deixaves, ja era impossible recuperar-la. Tenia un cert valor per a mi, la samarreta de la Via Catalana”, es queixava un aficionat. Per la seva banda, el vicepresident i portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va considerar que el govern “ha perdut el nord” ordenant a la policia “perseguir” bufandes grogues.

Més continguts de