La crida dels 15.000 aficionats del River
Han volat unes 30 hores de mitjana fent escala dos cops per ser amb el seu equip
Yokohama (enviat especial)"Un cop es va guanyar la final ja miràvem bitllets. Poder guanyar el Mundial seria un somni", deien aficionats del River. Ezequiel i Ernesto, bessons, havien comprat els vols per volar al Japó fa mesos i tenen clar que guanyar una final a un club europeu seria un moment màgic de la seva vida. Tots dos, pèl-rojos i de gairebé dos metres, es passegen per l'aeroport d'Hèlsinki amb el xandall del River. Havien jugat a la secció de bàsquet del club i han escollit volar via Barcelona i Hèlsinki fins a l'aeroport de Narita. "Surt més barat volar via Europa que intentar anar creuant el Pacífic", s'expliquen els germans, néts d'ucraïnesos que van arribar a l'Argentina als anys 20.
Més de 15.000 aficionats del River ja són al Japó. La major part han vingut des de l'Argentina, però també s'han desplaçat les penyes –les 'filiales', en argot argentí– d'Espanya, Itàlia, Austràlia o els Estats Units. Aeroports com els de Newark (Nova York), Hèlsinki (Finlàndia) o Frankfurt (Alemanya) s'han omplert d'aficionats del club camí del Japó. És un dels desplaçaments més grans en la història del club, ja que els anteriors cops que van guanyar la Libertadores, als anys 80 i 90, era més difícil arribar al Japó. "Jo em vaig quedar amb l'espina de volar al Japó el 2002, pel Mundial. Tenia les entrades, però va esclatar el 'corralito' i vaig perdre diners", comenta en Martin, que treballa en un banc a Mar del Plata, població costanera argentina. "No hi ha res comparable a poder veure el teu equip en un torneig així", afegeix.
El River debuta avui al torneig (11.30 h / 8TV) contra el Sanfrecce Hiroshima a les semifinals amb el dubte de Pisculicci, en principi, titular. I amb les graderies plenes. "Un càntic molt utilitzat per burxar el rival quan es guanya la Libertadores és cantar que el Boca no volarà al Japó", somriuen els germans Ezequiel i Ernesto, tot admetent que els emociona especialment jugar al Japó i no al Marroc o els Emirats, on s'ha fet altres anys el Mundial de Clubs, ja que diferents generacions han crescut amb la llegenda de les finals de la Copa Intercontinental jugades als anys 80 i 90 al Japó. Per al futbol argentí, el Japó té màgia. Aquí, Maradona va guanyar un Mundial juvenil el 1979, i clubs com l'Independiente, el Boca o el Velez van jugar les finals de la vella Copa Continental, quan un partit entre el campió europeu i aquell de la Libertadores decidia qui era el millor del món. Voler arribar al Japó, doncs, va passar a formar part de la cultura futbolística argentina.
El 1980 la final de la Intercontinental es va jugar per primer cop a Tòquio, abandonant el format de partit d'anada i tornada. El Japó s'obria al futbol i després d'organitzar el Mundial juvenil del 1979 es va fer càrrec d'aquest torneig. El 1984 l'Independiente va aconseguir ser el primer club argentí a guanyar la Copa al Japó, derrotant el Liverpool, i el 1986 un gol d'Alzamendi coronava el River contra l'Steaua. Sí, els penals de Sevilla van evitar aquell any un Barça-River a Tòquio. El River va tornar al Japó el 1996, perdent contra la Juve amb gol de Del Piero, així que tota una generació portava gairebé 20 anys esperant. Ara ja no es juga al vell estadi Nacional de Tòquio, ara mateix enderrocat, ja que es farà nou per als Jocs Olímpics. Es juga a Yokohama.
"Ja hem guanyat la Copa Suruga, però no es comparable", diuen Martín en referència a la Copa patrocinada per aquest banc japonès, Suruga. Una copa anual entre el campió de la Copa Sudamericana –la segona competició de clubs per darrere de la Libertadores a l'Amèrica del Sud– i el campió de la Copa de la Lliga japonesa. Creada el 2008 per reforçar la connexió, molt forta, entre el futbol japonès i el sud-americà, aquest any ha estat guanyada pel River contra el Gamba Osaka precisament a l'estadi on River juga la semifinal contra el Sanfrecce Hiroshima. Però com ha admès el mateix Marcelo Gallardo, tècnic dels 'millonarios', "no és el mateix. El Mundial de Clubs és el gran somni". El River porta setmanes pensant només en aquest partit. "Emociona el suport de la nostra gent. Han ocupat mig Japó", diu 'La Roca' Sánchez, jugador uruguaià del club de Buenos Aires.
La graderia en el partit contra el Sanfrecce, doncs, estarà dominada pels argentins, malgrat tenir un rival japonès que desplaça molta gent –Hiroshima és a menys de dues hores en tren d'Osaka–. Els 15.000 aficionats del River han ocupat els hotels de mig país i també gaudiran del suport de molts aficionats japonesos, especialment si juga la final contra el Barça a Yokohama. I tot, per la bona relació històrica del Yokohama Marinos, el principal club de la ciutat, amb el River. Molts jugadors han compartit passat, com Medina Bello, Zapata o Solari, i, de fet, el primer partit de la història de la J-League es va decidir a favor del Marinos contra el Verdy Kawasaki, amb gol de Ramón Díaz, un dels símbols de la història del River, que es va retirar aquí. Els 15.000 doncs, tindran aliats japonesos. A la graderia, el Barça potser no tindrà superioritat per primer cop jugant al Japó.
Els argentins han volat, de mitjana, unes 30 hores per arribar al Japó, fent dues escales en bona part dels casos. "Y sí, señor... que de la mano del Muñeco nos vamos a Japón", es cantava arribat a Narita, en referència al 'Muñeco' Gallardo, el tècnic. Entre els aficionats també han arribat membres de la Barra Brava, el grup violent de l'afició del River, coneguts com Los borrachos del Tablón. El grup viu una guerra interna i ocupen hotels diferents. La policia japonesa ja n'ha estat alertada. És com si tot el club de Buenos Aires s'hagués traslladat al Japó. Amb les seves virtuts i els seus defectes.
