HOQUEI PATINS

L’ambició d’un braçalet compartit

Les capitanes del Palau aspiren a guanyar la seva primera Copa d’Europa

El Generali Hoquei Club Palau de Plegamans té, en el femení, la seva secció més esperançadora. Són les líders de l’Hoquei Lliga Femenina, una categoria en què juguen des que van aconseguir l’ascens la temporada 2010/11. Quatre anys més tard van guanyar per primer cop el títol de la categoria reina i, l’any següent, sent debutants a Europa, es van colar a la seva primera final four. Aquest any hi tornaran a ser i el destí ha volgut que fos, precisament, al mateix lloc on van disputar l’anterior, a Manlleu, i contra el mateix rival que les va apartar de la final, el Manlleu.

Berta Busquets i Laura Puigdueta van començar a practicar aquest esport quan tenien tres anys. Però fins que no es va desfer el Caldes, d’on és la Laura, i les seves jugadores no es van ajuntar amb les de Palau-solità i Plegamans, d’on és la Berta, havien sigut rivals. Ara són les dues capitanes del primer equip. La Berta porta el braçalet quan juguen a casa i la Laura a domicili.

Tot ve de l’època en què jugaven dues lligues al mateix temps, la sub-16 i la nacional catalana. La Laura era la capitana quan jugaven a la categoria sub-16 i la Berta quan ho feien a la nacional catalana. Amb l’ascens a l’Hoquei Lliga es van centrar en la màxima competició estatal de clubs i van acordar repartir-se la capitania d’aquesta manera. “Com que fa tant de temps que és així, és una situació molt normalitzada”, reconeix la Laura. “No només qui porta el braçalet té aquest rol, perquè al final dins el vestidor n’hi ha molts de diferents que són tan o més importants que el nostre”, afegeix la Laura, que admet que li faria molta il·lusió aixecar la Copa d’Europa amb la seva amiga: “Seria molt xulo perquè des que estem juntes lluitem per guanyar títols”.

Una final four a què arriben amb molt bones sensacions i amb només dues derrotes en tota la temporada. “Estem en un bon moment, jugant bé i en bon estat físic, mental i de motivació. Sabem on volem arribar i què volem aconseguir”, avança la Laura. La Berta reconeix que guanyar el Manlleu serà complicat perquè és l’equip “més ofensiu i intens” de la Lliga, però avisa: “No anem a jugar una final four, anem a guanyar-la”. Aquesta ambició, sumada al seu talent, treball i bon caràcter, li han permès ser distingida com a millor jugadora de la temporada passada. “La veritat és que no m’ho esperava gens”, reconeix, al mateix temps que es mostra orgullosa del premi, sobretot pel fet que siguin companyes de diferents equips les qui l’hi van atorgar: “Potser té més importància que si te’l dona un periodista o una sola persona, perquè són gent que coneixes, contra la qual has jugat moltes vegades i que et consideren, més que bona jugadora, bona persona. Al final no votes la millor si no t’inspira bon rotllo”, explica il·lusionada.

Les dues capitanes compaginen la seva carrera esportiva amb els seus respectius màsters. La Berta és ambientòloga i la Laura optometrista, però donen prioritat a l’hoquei, un esport que les ha enganxat amb força, en part gràcies al grup que han fet. “El sentiment de germanor que s’hi respira sempre m’ha agradat molt. A més, és un esport molt dinàmic i intens”, explica la Berta, que va començar a jugar imitant els passos del seu pare, l’entrenador de l’equip, i del seu germà. La Laura en ressalta la complexitat: “És un esport molt complet perquè fas servir els peus per dominar els patins i les mans per a l’estic”.

Per a la Berta, l’esport femení “és una aposta segura”: “És un camp molt nou i molt poc explotat”. Tot i això, adverteixen que encara queda un llarg camí per recórrer per poder-se equiparar als nois: “Crec que hauríem de ser nosaltres mateixes les que valorem què som i què podem fer. Si les noies hi donem més valor, també creixerà l’interès pel femení”, diu la Laura. “Anem fent passos endavant, però són passos de tortuga”. Aquesta final four serà una gran oportunitat d’avançar per al Palau, però també per a l’esport femení.

Més continguts de