Gal·les derrota Anglaterra i s'emporta el Sis Nacions (30-3)

BarcelonaGal·les i Anglaterra es veien les cares al Millenium Stadium de Cardiff, en el partit de rugbi més important de l'any a Europa. En joc el títol del Sis Nacions, i l'opció que Anglaterra pogués completar un triplet històric emportant-se també la Triple Corona (títol que s'emporta l'equip que derrota les altres nacions del Regne Unit i Irlanda) i el Grand Slam (el màxim guardó, que guanya l'equip que completa el torneig amb ple de victòries). Gal·les havia de guanyar de més de set punts de diferència per emportar-se el torneig i revalidar el títol aconseguit l'any passat, per bé que no podia optar a revalidar Grand Slam ni Triple Corona en haver perdut a la primera jornada del present campionat contra Irlanda en un partit per oblidar. El vigent campió gal·lès contra l'aspirant anglès, en el que els mitjans de comunicació britànics havien batejat com la "batalla del dia final". Anglaterra era la favorita per endur-se el campionat, però els gal·lesos no estaven disposats a deixar que el seu gran rival conquerís el triplet sobre la gespa de Cardiff.

El partit ha estat molt intens i disputat, amb dos equips que lluitaven aferrissadament per cada pam de gespa. Els gal·lesos portaven la iniciativa del joc amb un rugbi molt dinàmic i ofensiu, mentre que els anglesos –fidels al seu patró de joc– consolidaven la seva defensa i amenaçaven amb ràpids contraatacs. El primer temps era un duel de xutadors, en què Halfpenny –amb tres cops de càstig transformats– s'imposava a l'anglès Farrell, que només podia anotar-ne un en els primers quaranta minuts. Gal·les tancava els primers quaranta minuts de joc amb 9 a 3 al marcador, a un sol punt del diferencial de +7 punts que necessitava per prendre el Sis Nacions als anglesos.

La segona meitat canviaria totalment el guió. Els gal·lesos anotaven gràcies a dos assajos de l'aler Alex Cuthbert, als xuts a pals de Halfpenny i a un brillant xut de sobrebot ('drop') de l'obertura Dan Biggar. Gal·les movia l'oval amb velocitat i criteri, proposant punts de contacte estàtics de forma continuada per després imprimir molta velocitat a les seves accions i trencar els flancs de la defensa anglesa, el seu gran taló d'Aquil·les. Els anglesos no mostraven cap capacitat de reacció, i malgrat que el tècnic Stuart Lancaster ha mogut la banqueta i ha avançat uns quants metres la seva línia defensiva, els homes del XV de la Rosa no trobaven la manera de contrarestar el poder ofensiu dels miners. D'aquesta manera, Gal·les signava un 30 a 3 històric al final dels 80 minuts de partit davant l'èxtasi dels seguidors gal·lesos, alhora que es reivindicava mundialment com la gran potència de l'hemisferi nord.

Gal·les, la nació europea on el rugbi és l'esport rei, mantindrà el títol de campió europeu un any més. A més a més, cal destacar que la base dels campions europeus la formen jugadors insultantment joves i de gran qualitat, com ara Leigh Halfpenny, George North, Alex Cuthberth, Dan Biggar o Toby Faletau. A la nació del Drac ja hi ha qui assegura que aquesta generació de jugadors podria igualar o superar la màgica selecció dels anys setanta, capitanejada per Garteh Edwards i JPR Williams, que va aconseguir emportar-se quatre campionats, tres d'ells completant el Grand Slam.

Anglaterra, per part seva, ha perdut alguna cosa més que la possibilitat de signar un triplet que no és capaç de completar des del 2003, ara ja fa deu anys. La derrota contra Gal·les i el mal partit conta Itàlia la setmana anterior a Twickenham (on els 'azzurri' van posar contra les cordes els homes de Lancaster) obren seriosos interrogants a un equip que es postulava com un dels grans favorits de cara a la Copa del Món que jugarà d'aquí a dos anys a Anglaterra.