Arda, benvingut al club

Luis Enrique va celebrar un nou rècord des que és a la banqueta del Barça -19 partits consecutius sense derrota- amb un partit complet: partit espectacular, amb remuntada inclosa, en un derbi local, amb un gran resultat de cara al partit de tornada i, no és gens menor, amb el debut dels dos jugadors que s’ha estat delint per poder alinear. Arda Turan, titular en el lloc de Rakitic, va fer d’escuder de Messi i de parella d’Alves com si ja hagués jugat vint partits amb ells. Pel control de pilota, per col·locació i per visió del futbol, aquest turc camacurt serà l’oxigen que necessitava, ja amb una certa urgència, el mig del camp del Barça. En aquest equip, amb els millors tocadors del món, no sembla que Arda hagi de desentonar. No patirà, crec, la síndrome Van Bommel, que fins i tot va afectar algú de la casa com Cesc Fàbregas. Aleix Vidal, molt més tímid i amb menys minuts que Turan, s’ha desmarcat molt bé contra un rival que ja tenia dos expulsats. En les ocasions que ha arribat a l’àrea, Aleix ha semblat que trepitgés raïm. Nervis comprensibles per a un altre fitxatge -toquem fusta- de rendiment immediat.

Luis Enrique, al final del partit, va dir que el resultat havia estat curt. Per futbol i per nombre d’ocasions és evident. També hi té a veure que Alves va regalar el gol de Caicedo, que Pau López és, de llarg, el millor jugador de l’Espanyol (ja amb la selecció catalana va fer una exhibició al Camp Nou) i que Suárez, en els derbis, no hi ha manera que marqui un gol, ni a porta buida. L’uruguaià ho dóna tot però juga amb un plus d’excitació que, en el fons, crec que el perjudica. Al Barça li ha faltat un cinquè gol per ser, virtualment, a quarts de final. En qualsevol cas, l’equip té l’eliminatòria molt ben encarrilada gràcies a quatre gols marcats en els moments psicològics. Just després del 0-1, just abans del descans, just a l’inici de la segona i, ja sobre el xiulet final, la meravella del gol de Neymar, el millor jugador del partit. Ep, amb permís de Messi i d’Iniesta.