JOCS OLÍMPICS

Els atletes se senten discriminats i exigeixen que els Jocs s'ajornin

Els nedadors proposen "entrenar aïllats" en piscines per no perdre la forma física

Contractes i inversions milionàries, reserves hoteleres, infraestructures i tota l'atenció mediàtica del món. No és estrany que tant el Comitè Olímpic Internacional (COI) com la ciutat de Tòquio estiguin fent mans i mànigues per salvar els Jocs Olímpics d'aquest estiu. A nivell de dates, i seguint l'evolució del Covid-19, els organitzadors asseguren que la cita es podrà desenvolupar amb normalitat. Però hi ha una qüestió que estan deixant de banda: els actors principals. Què passarà amb aquells esportistes que no poden entrenar-se amb normalitat per culpa del coronavirus?

Els últims dies està augmentant la pressió del món de l'esport perquè tant el COI com Tòquio modifiquin les dates i ajornin els Jocs. De moment, sense èxit. Els que viuen en països afectats per la pandèmia se senten discriminats i critiquen que arribaran a la cita amb menys forma física que els seus rivals. Mentre que els nedadors han arribat a proposar que s'obrin les piscines olímpiques i que pugin entrenar encara que sigui "aïllats".

De fet, el Comitè Olímpic Espanyol ha arribat a demanar al govern de Pedro Sánchez que autoritzi els olímpics a entrenar-se. La resposta del ministre d'esports José Manuel Rodríguez Uribes ha estat deixar clar que "cal seguir criteris científics abans de plantejar-se la possibilitat d'implantar mesures per facilitar els entrenaments dels nostres atletes olímpics". Ara, el Ministre donarà suport a Blanco en la seva croada per demanar un canvi de data dels Jocs Olímpics en afirmar que "tots els esportistes han de competir en igualtat de condicions".

El Japó i el COI insisteixen que es podran fer els Jocs Olímpics en les dates previstes

Bach insisteix en el "compromís ferm" que els Jocs comencin quan estava previst

Aquest dimecres el president del COI, Thomas Bach, enviava una carta a tots els atletes on es mostrava "comprensiu" amb les dificultats que tenien per entrenar-se, i afegia que davant les nombroses proves classificatòries que s'havien hagut d'ajornar, es comprometia a buscar un sistema "just" per no perjudicar a ningú. En el contracte que van signar fa set anys el COI i Tòquio es posaven alguns escenaris sobre la taula per alterar la cita, com una guerra o un boicot, però no pas una pandèmia. Així, l'únic "compromís en ferm" és que els Jocs començaran quan estava previst, o sigui el 24 de juliol, i per això Bach deia als esportistes que "no es distreguin" per la pandèmia, que segueixin "entrenant fort" i els adjuntava un seguit de recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Les paraules de Bach no han agradat gens ni mica als atletes, sobretot els d'aquells països on s'han tancat els centres de tecnificació i no poden seguir la rutina habitual. Se senten perjudicats respecte dels altres i adverteixen que arribaran a Tòquio amb un nivell de preparació inferior. "Si una cosa he après dels meus referents olímpics és que un dels valors essencials és la igualtat de condicions, i és evident que no tots els esportistes estem en les mateixes condicions", comenta María Pérez, campiona d'Europa dels 20 km marxa, una de les moltes que sol·liciten l'ajornament.

Carolina Marín, actual campiona olímpica de bàdminton, apunta que "no s'està en igualtat de condicions"; i Ruth Beitia, or en salt d'altura a Rio, afegeix que intentar preparar-se en una situació de confinament genera "un estrès innecessari". L'exatleta Arturo Casado, campió d'Europa dels 1.500 metres, considera que l'ajornament s'ha de fer per "respecte" als milers d'infectats; i el marxador Álvaro Martín observa que "els països es recuperaran a diferent ritme i que, per tant, la preparació dels esportistes no serà la mateixa" i això generarà "desigualtat".

La postura del COI és desconsiderada i irresponsable

Hayley Wickenheiser Medallista olímpica

Però el missatge més contundent ha arribat del mateix Comitè Olímpic. La canadenca Hayley Wickenheiser, medallista olímpica i actualment membre de la comissió d'atletisme del COI, ho considera una "injustícia" per als que no poden seguir els plans d'entrenament, i critica que tant Thomas Bach com el Comitè Organitzador de Tòquio 2020 es mostrin tan poc comprensius amb ells: "És una postura desconsiderada i irresponsable".

Ja han passat algunes setmanes des de l'inici de la pandèmia i el COI no ha variat el seu discurs, més enllà de crear una comissió d'experts per seguir l'evolució del Covid-19 i garantir la màxima seguretat dels assistents a Tòquio. Així que els esportistes es van fent a la idea que hauran de competir com bonament puguin. El marxador Álvaro Martín explicava que s'entrena des de casa amb una cinta de córrer –"no és el mateix, però s'hi assembla", deia– però empatitzava amb els seus companys que també han de ser al Japó: "Què passa amb un nedador, o amb un lluitador o amb els que practiquen esports d'equip?"

Els nedadors necessiten nedar

La resposta la donava Fred Vergnoux. "Sabem per experiència que, per a la natació, una setmana fora de l'aigua equival a un mes perdut". El tècnic, que entre d'altres s'encarrega de la preparació de Mireia Belmonte, no només creu que "el més correcte" seria un ajornament, sinó que alertava que la quatre vegades medallista olímpica tornarà als entrenaments "pitjor que després d'un mes de vacances".

En una entrevista a Efe, Vergnoux explicava com tots els seus deixebles "fan el que poden", alguns perquè disposen de material –bicicleta estàtica, màquina de remar...– a casa. D'altres, com Pol Gil, estan sol·licitant permís per entrenar-se al mar. I en el cas d'Alberto Martínez té una petita piscina particular, tot i que li serveix de ben poc, ja que és un nedador en aigües obertes. 

Que 8 o 9 nedadors comparteixin piscina és menys perillós que anar a comprar o en metro

Fred Vergnoux Entrenador de natació

I és que, per Vergonux, el més idoni seria que els nedadors poguessin tornar ja a la piscina. Segons comenta, "que vuit o nou nedadors comparteixin piscina és molt menys perillós que anar a comprar o agafar el metro", i exigeix que els deixin utilitzar el CAR de Sant Cugat o de Sierra Nevada. "Demanem estar aïllats, sols, en quarantena. Però en un lloc on hi hagi piscina". I tancava amb l'exemple de l'australiana Maddie Gough, que s'estava entrenant amb ell i ha pogut tornar al seu país. Ella sí que podrà seguir el seu pla d'entrenament. "En quarantena, sense contacte amb les companyes, però almenys farà servir un carril de la piscina".

Remoure cel i terra per salvar els Jocs Olímpics

La torxa, camí de Grècia

Aquest dimecres la torxa olímpica sortia de Tòquio per anar-se'n a Grècia, per fer l'acte d'encesa previ a cada Jocs. La cerimònia es mantindrà, tot i que sense el protocol habitual: ni rebuda d'una delegació del país amfitrió ni acte de benvinguda. Serà auster però serà. La torxa, ja encesa, tornarà en petit comité cap al Japó i el dia 26 començarà el recorregut per diferents zones del país. Un recorregut que es farà igualment, tot i que pel coronavirus no serà multitudinari sinó el més restringit possible, on els rellevistes es passaran la flama sense públic.