La catalana més ràpida que vol fer història al Mundial

BarcelonaMai cap atleta catalana havia corregut a la velocitat de la Jaël-Sakura Bestué Ferrera (Barcelona, 2000). L'atleta formada al Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès viu el millor any de la seva carrera esportiva, esmicolant records i somiant en poder enfilar-se a un podi al Mundial de Tòquio. Fa uns mesos ja va aconseguir el rècord espanyol dels 200 metres d'atletisme a l'Europeu de seleccions, marca que feia 35 anys que no aconseguia superar. L'anterior rècord era de Sandra Myers el 1990. La marca de la Jaël de 22 segons i 19 centèsimes era la millor marca d'una europea de l'any. Un temps que li hauria donat medalla a la prova dels 200 metres als Jocs de Tòquio. A més, forma part del relleu 4x100 que té opcions de medalla. El relleu estatal arriba amb la quarta millor marca al Mundial. I ella, amb el novè millor temps dels 200 metres. Aquest dijous buscarà ser a la final.

Històricament, l'atletisme català i l'estatal no ha destacat a les proves de velocitat, a diferència de la marxa o el mig fons. Però els últims anys la situació ha anat canviant. Als Mundials només Sandra Myers, nord-americana amb passaport espanyol, havia aconseguit enfilar-se al podi amb un bronze als 400 metres de l'any 1991. Però Bestué sembla feta d'una pasta diferent. Una noia que va anar enamorant-se de l'atletisme a les classes d'educació del col·legi Joan Maragall de Sant Cugat del Vallès, on viu amb la mare, treballadora social a Cerdanyola del Vallès. El pare, de Guinea Equatorial. La mare, catalana. I ella, un corcó que hauria pogut decantar-se per la música, ja que va estudiar molts anys al Conservatori, on va aprendre a tocar el saxo i el piano. Però la germana gran, l'Ella Bestué, era atleta i els professors li deien que a la Jaël que ella també tenia potencial. Així que va entrar al Club Muntanyenc i ja no va parar. Van arribar els èxits, les medalles, les beques i va entrar al CAR de Sant Cugat, a prop de casa. Però sense deixar d'estudiar medicina. Li falta poc per acabar la carrera. "A vegades costa compaginar els estudis amb aconseguir les marques, però ho porto prou bé", explica.

La Jaël fa anys que arriba on cap atleta local ho havia fet abans. Ja va ser subcampiona mundial en categoria sub-18 el 2017, però després va topar amb les lesions. Va ser operada del maluc i va haver de fer el cor fort. "El que he passat m'ha fet forta i m'ha fet créixer", deia abans de volar cap al Japó una noia que la setmana vinent compleix 25 anys. L'any 2020, la Jaël ja estava recuperada i es va classificar per als seus primers Jocs Olímpics, aquells de la pandèmia precisament a l'estadi dels Mundials, a Tòquio. Tot i millorar la seva marca personal, no va passar de la primera ronda: tenia 20 anys. El 2023 es va quedar a un pas de trencar el rècord espanyol dels 100 metres de Myers del 1990. A més, esdevenia la primera catalana a ser finalista dels 60 metres a un Europeu en pista coberta. No parava de guanyar medalles a campionats d'Espanya i Europeus. Anava millorant les seves marques, però als Jocs de París les coses no van anar com volia: no va aconseguir classificar-se per les semifinals als 200 metres i va quedar eliminada amb l'equip espanyol a la primera ronda de la prova dels 4x100 m.

Aquest any és diferent. A més del rècord espanyol dels 200 metres, va brillar als Mundials de relleus fets a la Xina, quan l'equip espanyol del 4x100 m va guanyar la plata per darrere de les britàniques, i va superar les jamaicanes tant a les semifinals com a la final. Bestué i la resta de l'equip format per Esperança Cladera, Paula Sevilla i Maribel Pérez van ser més ràpides que un relleu amb dones com Shericka Jackson o l'eterna Shelly-Ann Fraser-Pryce. "En aquells Mundials va veure's tota la feina que havíem fet. Als Jocs també estàvem preparades, però a vegades les coses no van com voldries", explica. "Ara estic en el meu millor moment. Abans no hauria imaginat poder aconseguir aquestes marques. Estic on volia ser, entre les millors", reflexiona.