Mondo Duplantis segueix volant més alt que ningú

BarcelonaEls Mundials d'atletisme de Tòquio segueixen entusiasmant en un estadi on fa quatre anys es vivien uns Jocs Olímpics tristos, sense espectadors. Un estadi on Mondo Duplantis va guanyar el seu primer or olímpic en silenci. Ara el suec, una autèntica estrella del rock de l'esport, ha pogut trencar un nou rècord mundial davant una gentada entregada. El saltador de perxa ha guanyat per tercera vegada l'or als Mundials d'atletisme, i ha superat el seu propi rècord mundial amb 6,30 metres en el seu tercer i últim intent. La medalla de plata l'ha guanyat el grec Emmanouil Karalis –que ha fet un concurs brillant que ha obligat Duplantis a fer més salts dels previstos–, i el bronze ha sigut per a l'australià Kurtis Marschall (5,95), amb marca personal.

Des de la seva primera medalla d'or el 2018 als Europeus de Berlín, Duplantis acumula un palmarès impressionant que es resumeix en dos ors olímpics, tres Mundials a l'aire lliure i tres a pista coberta, tres Europeus a l'aire lliure i un sota sostre, i 41 victòries en proves de la Lliga Diamant. Aquest any ja ha superat el seu rècord mundial quatre cops. I només té 25 anys. "Tenia clar que volia marxar del Japó amb un nou rècord" ha explicat el suec, qui ja ha superat el rècord mundial 14 cops. "No sé què m'espera en el futur, no m'importa. Simplement gaudiré del moment, com ara. Sabia que tenia el rècord dins meu. Si tinc la pista adequada, sé que tot és possible i avui m'alegro que tot hagi sortit bé", ha dit.

El vol de Duplantis ha servit per tancar una jornada preciosa amb sorpreses com l'or de Geordie Beamish a la final de 3.000 obstacles sorprenent en la línia de meta el principal favorit, el marroquí Soufian El Bakkali, per només set centèsimes. Mai un atleta de Nova Zelanda havia guanyat aquesta prova. Abans, Ditaji Kambundji havia guanyat l'or a la prova dels 100 tanques per a sorpresa de molts. La jove suïssa, de 23 anys, va fer una carrera perfecta superant la nigeriana Tobi Amusan i la nord-americana Grace Stark. En llançament de martell, cap sorpresa amb el triomf de la canadenca Camryn Rogers, campiona olímpica a París 2024. La final més emocionant va ser aquella de la prova més llarga, la marató. Alphonce Felix Simbu, de Tanzània, va guanyar per només tres centèsimes després d'un esprint final davant de l'alemany Amanal Petros.

Jamaica, eufòrica

Si dilluns ha brillat Duplantis, diumenge va ser el torn de la velocitat. Amagat sota una gorra, Usain Bolt semblava nerviós. El velocista més gran de tots els temps era a l'Estadi Olímpic de Tòquio, un dels escenaris que ell havia conquerit, per veure si els seus compatriotes recuperaven 10 anys després del seu darrer triomf la corona dels 100 metres masculins. La prova reina de la velocitat. I així va ser. Oblique Seville, amb la seva millor marca personal (9.77), va guanyar l'or per davant del seu compatriota Kishane Thompson, plata. Fa uns dies, Usain Bolt havia predit or i plata per als jamaicans. La seva profecia s'ha complert.

En categoria femenina, la nord-americana Melissa Jefferson-Wooden va guanyar amb rècord dels campionats inclòs: 10.61. Una marca espectacular d'una atleta que aspira a guanyar tres medalles d'or a la cita japonesa. La velocista de Carolina del Sud va superar en el podi dues caribenyes, Tina Clayton de Jamaica i Julien Alfred de Saint Lucia. El Carib ja fa anys que s'ha convertit en la meca de la velocitat.

Els nord-americans portaven quatre mundials consecutius guanyant els 100 metres masculins. Fa dos anys a Budapest va tocar el cel Noah Lyles, l'home que de forma una mica fatxenda afirma que vol ser el millor de tots els temps. El campió olímpic, amb 28 anys, ja fa tard si vol ser com Bolt, després de perdre la final. Val a dir que, esportivament, va mostrar la millor de les seves rialles i va felicitar els jamaicans. Seville és el tercer jamaicà que guanya l'or al Mundial, després dels tres títols de Bolt i el de Yohan Blake el 2011. La celebració de Seville, i per extensió de Thompson, va arribar mentre per megafonia de l'estadi sonava el Buffalo soldier de Bob Marley, una altra llegenda jamaicana.

Emotiu comiat de Fraser-Pryce

La sorpresa va arribar a la final dels 100 femenins, en què Melissa Jefferson-Wooden va superar la jamaicana Tina Clayton, segona (10.76) amb marca personal, i la campiona olímpica Julien Alfred, de Saint Lucia, tercera amb 10.84. Jefferson-Wooden va aguantar la primera posició amb autoritat, mantenint un ritme molt alt i signant la quarta millor marca de tots els temps. "Ha estat un any increïble. He estat somiant amb aquest moment. Sortir amb la medalla d'or i un rècord del campionat és un gran començament per al meu segon Mundial. Avui tot es tractava de mi, de confiar en les meves habilitats, en el meu entrenador, en el camí que m'havien donat i en la meva fe. I simplement confiar que estava preparada per a aquest moment", va dir.

La nota emotiva va posar-la la jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce, llegenda viva de l'atletisme, que va disputar amb 38 anys la darrera final individual en una gran competició. Cinc vegades campiona mundial dels 100 metres, aquesta autèntica llegenda es retira al final d'aquesta cita a la capital japonesa, on va acabar sisena amb un temps d'11.03. Amb 38 anys, i després de ser mare, va demostrar ser més ràpida que la major part de les rivals.