L’ALTRA MIRADA
Esports 05/01/2018

“L’automobilisme és l’esport més inclusiu”

Isidre Esteve, en cadira de rodes des de fa més de deu anys, tornarà a estar a la línia de sortida del Dakar

3 min
“L’automobilisme és l’esport més inclusiu”

“Tinc una discapacitat. I què? Soc aquí i no demano que em tractin diferent de la resta”. Amb aquesta màxima es presenta Isidre Esteve a la línia de sortida del Dakar. Ja fa més de deu anys que va en cadira de rodes però mai ha perdut les ganes de viure i de competir, fins al punt que ha remogut cel i terra per crear un coixí intel·ligent que li permeti tornar a participar en les proves més exigents. Avui, a Lima, comença un nou repte, una aventura de 8.000 quilòmetres repartits en 14 etapes pilotant un cotxe només amb les mans. I assegura que no hi va pas a passar l’estona, sinó que el seu objectiu, a curt termini, és lluitar per poder guanyar alguna etapa del ral·li més dur del planeta.

Ha plogut molt des d’aquell malaurat accident del 2007 mentre competia al Campionat d’Espanya. Estava “en el millor moment” de la seva carrera esportiva en motos, una carrera que es va acabar de cop, com de cop va començar un nou projecte amb cotxes. “Vaig afegir dues rodes més al vehicle”, explica, amb un to que demostra que mai ha estat temptat de rendir-se. “Les condicions han canviat, però jo segueixo fent el que m’agrada i em sento afortunat per això”.

No serà la seva primera experiència al Dakar des de la discapacitat. El 2009, dos anys després, va tornar a participar-hi en cotxes, però, després d’estar-se unes 20 hores diàries al cotxe, va patir dues llagues per pressió, ja que el coixí d’aire que porten les persones amb cadira de rodes no va poder resistir la duresa de la competició. “Em pensava que ho solucionaria amb xapa i pintura i amb quatre dies a l’hospital. En realitat vaig estar un any i mig dormint de bocaterrosa!” Aquella vegada va pensar que s’havia d’acomiadar definitivament del Dakar.

Fins que un dia, el 2011, Josep Maria Lloreda (KH-7) va plantejar-li la possibilitat de tornar al ral·li. “Vaig dir-li que era impossible, que necessitaria un coixí intel·ligent. I em va contestar: «Doncs fem-lo»”. I aquí començava el desenvolupament d’un projecte del qual se sent “molt orgullós”, el coixí intel·ligent que ha capitanejat la Fundació Isidre Esteve amb la col·laboració de diverses empreses i entitats i que va provar al Dakar de l’any passat. “Va anar perfecte, vaig acabar amb la pell intacta!”, comenta Isidre Esteve amb un somriure d’orella a orella. Per fi podia tornar a competir al més alt nivell gràcies a un coixí que adapta automàticament la pressió en funció de la irrigació sanguínia, i que aquest abril es posarà a la venda. “Hem desenvolupat un producte a través de l’esport que servirà per millorar la qualitat de vida de qualsevol persona amb cadira de rodes”, remarca.

Amb el seu inseparable coixí, i acompanyat de Chema Villalobos, el seu copilot, Isidre Esteve viatjava cap a Lima per “competir” al Dakar. I remarca, amb insistència, que no hi va a passar l’estona: “Si fos un participant més, t’asseguro que no hi aniria”. Encara que només pugui fer servir les mans, està preparat per lluitar amb els millors. “Ara estem en un segon graó, just per darrere de la trentena de pilots que hi participen amb les marques oficials. L’objectiu és barrejar-nos amb ells i, en un futur no gaire llunyà, arribar a aquest primer graó”.

“No crec en la sort, sinó en el treball”, diu un pilot que exigeix que se’l tracti igual que a qualsevol altra persona. Per a ell, la cadira de rodes no el fa ser menys que ningú. “Si hagués de competir en una categoria especial, probablement no seria al Dakar. Aquí soc un més. No necessito una federació d’esports adaptats. L’important és que torno a competir amb aquells amb qui ho havia fet anys enrere, que tinc el mateix recorregut que la resta i al final del dia figuro a la mateixa classificació que la resta. Per això penso que l’automobilisme és l’esport més inclusiu de tots”.

stats