El Barça és el Bayern

Després pot passar de tot, perquè els camins del futbol sí que són inescrutables. Fins al punt que aquest Barça pugui caure golejat a Munic. Però el que va passar el cap de setmana diu molt dels nous temps. El club blaugrana ha deixat enrere els temps de fragilitat i vulnerabilitat. Si fa dos anys, per posar un exemple, el Barça hagués fet nou canvis a l’onze, reservant tota la columna vertebral de l’equip i pensant en l’imminent partit de Champions, el Barça hauria punxat contra el Cadis. I molt probablement al Bayern li hauria passat el contrari. Aquest dissabte passat els bavaresos van reservar la meitat dels titulars i van deixar escapar dos punts contra l’Stuttgart. Ens hi podríem jugar un pèsol que, tal com s'alineen els altres, fa dos anys, en un escenari similar, els alemanys haurien golejat a la Bundesliga i haurien arribat al partit contra el Barça reforçats. Ara, en canvi, van empatar contra un equip de la part baixa mentre els de Xavi van mostrar tota la seva exuberància.

Aquesta és una de les grans virtuts del Barça i que ha de saber explotar Xavi Hernández. De fet, el tècnic ja va avisar en la roda de premsa posterior al duel contra els gaditans: enguany les rotacions seran una constant. El fons d’armari que té Xavi li permet oxigenar el grup per arribar al final de curs amb les cames fresques i sobretot la ment a lloc, després d’una temporada atípica i terriblement exigent per les necessitats del mateix Barça i del Mundial de Qatar.

Tot i que la primera unitat va sortir al rescat quan semblava que no hi havia manera d’encarar el triomf, el primer temps de dissabte no va ser gens dolent. El partit ja es preveia d’aquells difícils de mastegar, s’esperava un duel poc vistós i que requeriria la granota de treball més que el frac, però el Barça va fer el que tocava: no concedir ni un sol error que posés encara més costa amunt el partit i alhora generar prou ocasions per fer volar en mil bocins un equip que aquest inici de temporada ha mostrat ser extremadament fràgil com el Cadis. Al Barça li va faltar encert i això va provocar certa inquietud pel resultat, un mirar constant a la banqueta per si sortien els titulars. Però, vist amb perspectiva, d’ocasions va haver-n'hi més que suficients per sentenciar sense que ningú sortís al rescat. Era qüestió de temps que els teòrics suplents marquessin, com van acabar fent gràcies a De Jong. Per primera vegada en molts anys, el Barça té una plantilla de garanties. Si Xavi ho sap gestionar —i aquí radica la principal dificultat— els èxits segur que arribaran, perquè l'equip comença a demostrar que té una identitat irrenunciable.