L'extraordinària normalitat de Claudia Pina

Montcada i ReixachPoc més de cinc minuts a peu separen el Bar Gol, situat al número 20 del carrer Major de Montcada i Reixac, de l'Escola La Salle Montcada i del pavelló municipal Miquel Poblet. És la distància que separa l'establiment que regenta Beatriz Medina, la mare de Claudia Pina, del col·legi on la futbolista del Barça va començar a xutar una pilota i de la pista on va jugar amb la seva primera fitxa federada a futbol sala. A casa seva els agrada veure futbol, però era la mateixa Clàudia qui de ben menuda va convertir la pilota en una de les seves joguines preferides. "Reclamava al seu pare Arturo sortir a fer xuts i ja llavors hi havia qui ens deia que arribaria lluny, però, esclar, era molt petita!", recorda amb un somriure la seva mare.

A l'escola començaria a provar diversos esports i, tot i que tenia facilitat per a altres disciplines com l'handbol i el tenis, va escollir el futbol sala. Primer serien lliguetes escolars i no tardaria a arribar la proposta d'un pare del col·legi per crear un equip federat de futbol sala a Montcada. La Clàudia i una altra noia, la Daniela, eren les úniques nenes. Només tardaria un parell de temporades a fer el salt a les categories inferiors de l'Espanyol. "L'entrenador ens deia que jugava tan i tan bé. Ella volia jugar a futbol i a Montcada no hi havia un equip de noies. Vam trucar a l'Espanyol i vam anar a passar una prova", recorda la Bea.

Quan va arribar el dia, va resultar que la prova era amb l'equip infantil i no amb l'aleví, el que li hauria d'haver tocat per edat. "Li va agafar molta vergonya. Vam haver d'esperar una estona. Es va estar mirant l'entrenament fins que es va decidir a entrar". La prova va anar molt bé i la van citar per anar als tornejos de l'estiu. Al setembre ja era jugadora de l'Espanyol. De nou, cremaria etapes de forma veloç. Jordi Ventura, llavors entrenador al planter blaugrana, va avisar Xavi Llorens, que n'era el coordinador, que s'havia de fitxar aquella futbolista. A banda de la seva competitivitat i d'un talent que ja es presumia innat, haver jugat a futbol sala també la dotava d'un estil característic.

El canvi de l'Espanyol al Barça

"Estàvem molt contents a l'Espanyol, però, esclar, ella des de petita que es mirava una vegada i una altra els partits del Barça de Messi. Li vam dir que havia d'escollir i va triar el Barça". Era una gran oportunitat, però també implicava més sacrifici per als pares i per a una Clàudia que tot just era un adolescent. "S'entrenaven a les nou de la nit, quan acabaven els nois. Jo la portava i el seu pare l'anava a recollir. Arribava a Montcada passades les onze... Havia de sopar i l'endemà matinar per anar a l'escola. Les nits del dimarts i el dijous quasi no ens vèiem!", recorda la Bea.

El que no es podia imaginar la mare de la Claudia era que tots aquells esforços de conciliació acabarien derivant en una futbolista que amb només 16 anys va debutar amb el Barça i que es va proclamar Pilota d'Or i Bota d'Or del Mundial sub-17 que va guanyar amb la selecció espanyola. Després vindria una cessió al Sevilla, on va encaixar molt bé però es va quedar amb l'espina clavada de no guanyar la primera Champions amb el Barça. Ho faria a Eindhoven, l'any 2023. Aquesta samarreta i la del Mundial sub-17 presideixen, emmarcades, una de les parets del Bar Gol de la Bea.

La cessió de Claudia Pina al Sevilla

Que cremés etapes fent passos de gegant no era casualitat. Ho recorda Lluís Cortés, que la coneix des que tenia 11 anys, quan era seleccionador català sub-12. "En aquella generació hi havia jugadores com Laia Aleixandri, Laia Codina... però la Claudia era l'única que tenia un any menys respecte a la resta de l'equip. Ja veies el seu talent. A més, als campus i tornejos d'estiu sempre acaparava premis...", comenta l'entrenador de Balaguer.

Ja com a tècnic del Barça, Cortés va ser qui va donar llum verda a la cessió de Pina al Sevilla. "Crec que va ser una molt bona decisió per a tots. Venia del futbol base, en què era molt superior a la resta. Necessitava acumular minuts a un altre ritme competitiu. Vam tenir una reunió amb el Markel Zubizarreta [llavors era el director esportiu] i ella ho va entendre. Calia sortir de la bombolla del Barça i preparar-se per aportar coses interessants al primer equip".

Màxima golejadora de la Lliga de Campions

Pina té només 23 anys, però amb la marxa d'Asisat Oshoala i Mariona Caldentey s'ha erigit en una de les futbolistes més importants de la davantera. De fet, és la màxima golejadora de la Champions amb set dianes, que sol celebrar dibuixant una L amb els dits, en homenatge a la seva germana petita Lucía. "De petites es mataven! Ara tenen una relació molt maca i això m'omple d'orgull com a mare", diu la Bea.

"Té molt gol i això és una cosa única i especial. És molt llesta i intuïtiva: sap on caurà la segona jugada, trobar l'escletxa, fintar amb el cos... Potser no és la més ràpida ni la més forta, però té un talent i una intuïció que la fan especial i determinant. Es nota que s'ho passa bé jugant a futbol", analitza Cortés. "Sempre li he dit que es diverteixi, com quan jugava al pati de l'escola. Fa el que més li agrada i som gent que toquem de peus a terra", conclou la Bea des del seu bar a Montcada, on Pina continua vivint a casa de la mare i visita sovint els amics de la infància. És l'extraordinària normalitat d'una futbolista diferencial.