La victòria contra el Rosengard no val les llàgrimes de Graham Hansen (1-4)

El futbol és massa cruel. No compensen les victòries o les golejades a la imatge que ha hagut de veure avui el barcelonisme –i tot el món del futbol– a l'estadi del Rosengard. Les llàgrimes de Caroline Graham Hansen, el seu plor desconsolat. La victòria del Barça davant l'equip suec (1-4) ha quedat en un segon pla després de veure com una de les futbolistes més preuades i estimades de la plantilla culer ha marxat desolada del terreny de joc. No pinta gens bé, si som sincers. Les cares dels serveis mèdics del Barça eren un poema al veure la desesperació de Graham Hansen. El canvi ha sigut immediat i fa tota la pinta que trigarem força setmanes a tornar-la a veure vestida de curt.

El partit es plantejava plàcid per a les culers. Un rival teòricament inferior les rebia a l'estadi on va començar el camí del Barça a la Champions fa cinc anys. Fa un lustre, les blaugranes eren un projecte en ple creixement, amb la llavor acabada de plantar. Les sueques, per contra, comptaven amb un equip experimentat i amb estrelles com la brasilera Marta o una joveníssima Lieke Martens. Era una anada dels quarts de final i, després de la victòria culer i d'accedir a aquelles semifinals, van arribar tres finals i la primera Champions. Cinc anys més tard, el Barça torna com un dels equips referència a nivell mundial.

Fent honor a la seva superioritat sobre el paper, Aitana Bonmatí s'ha presentat a Malmö com la futbolista resolutiva i líder que és. Una centrada horitzontal de Fridolina Rölfo que ha travessat l'àrea per enganxar-se a les botes de la de Ribes com si es tractés d'un imant. Bonmatí, amb un toc subtil, ha enviat l'esfèrica al fons de la xarxa a la mitja hora de partit. Les sensacions eren boníssimes, com no podia ser d'una altra manera: superioritat, ocasions de gol i control del partit. Ha sigut llavors, quan tot semblava encarrilat, que una galleda enorme d'aigua freda ha caigut sobre les culers. Caroline Graham Hansen ha notat una punxada als isquiotibials de la cama dreta quan ha estirat la cama en l'aire intentant disputar un duel. Ho ha sabut en aquell mateix moment. Les llàgrimes han sigut instantànies. El seu plor desconsolat ha encongit el cor de tothom. La noruega, que porta unes temporades amb problemes de salut, havia pres la decisió a l'inici de la campanya de deixar la selecció temporalment per tenir un descans. Ara, una nova garrotada cruel la torna a allunyar dels terrenys de joc de forma totalment injusta.

Amb el regust amarg de la lesió de la noruega, el partit ha continuat. Les seves companyes li han fet el millor homenatge possible. Per la vida ràpida, primer Aitana i després Mariona, en dues ocasions més, han sentenciat el partit. La de Ribes s'ha entestat en dibuixar un somriure a la cara dels culers amb un xut potent col·locat al pal dret de la porteria. Mariona, ja en el segon temps, ha fet un autèntic golàs enviant la pilota dins de la porteria amb un xut des del cercle central abans de sentenciar el marcador en el temps afegit. Ni el gol de Holdt al 42 ha aconseguit fer pessigolles a un Barça molt superior que torna a Barcelona pendent del diagnòstic de Caroline Graham Hansen.