El Barça Lassa d’hoquei i la possibilitat de fer història amb la Copa d’Europa
Els homes de Ricard Muñoz afronten el repte d’aconseguir una Copa d’Europa que provocaria dues fites: guanyar el tercer títol europeu consecutiu i la cinquena competició en una temporada
BarcelonaA Can Barça l’exigència d’aconseguir l’excel·lència no només es trasllada al futbol. Totes les seccions tenen l’obligació de guanyar. Aquesta consecució de victòries desencadena que les vitrines del Museu s’omplin de mica en mica, i la secció que més copes ha aconseguit aportar aquesta temporada ha sigut la d’hoquei patins.
Aquest cap de setmana passat els homes de Ricard Muñoz s’asseguraven l’OK lliga, la 27a de la secció, després d’empatar contra el Vic (4-4). Amb el campionat de la regularitat sota el braç ja són un total de quatre títols aconseguits aquesta temporada –la Copa del Rei, la Supercopa d’Espanya i la Copa Continental. Només se'n va escapar un, la Lliga catalana que el Vendrell va aconseguir prendre-li de les mans en la tanda de faltes directes. Una fita a la qual el club està acostumada, però el millor encara no ha arribat, com explica el porter Sergi Fernández: “Hem fet una temporada molt bona, vam començar amb algun dubte, però ja hem assolit moltes victòries, fent un bon hoquei. Ara toca el millor”.
La xifra de títols pot augmentar si aquest cap de setmana l’equip és capaç de superar la 'final four' de la Copa d'Europa que es jugarà a Lisboa. El Barça té l’oportunitat d’emportar-se el 22è títol del torneig més prestigiós de l’esport dels patins i l’estic. Sens dubte, el conjunt blaugrana domina aquesta competició, però la Champions ha millorat molt amb l’entrada del segle. “És la primera 'final four' des que sóc aquí que no ens etiqueten com a favorits i això diu de la dificultat d’aquesta torneig”, explica a l’ARA Xavi Barroso. Des del 2002 que cap equip aconsegueix repetir durant tres anys consecutius la Champions, una repte que el Barça Lassa té a la mà si conquereix l’edició d’enguany. A més, si l’equip guanya els dos partits de la final a quatre aconseguirà el cinquè títol en una temporada, una fita que no aconsegueix des de la 2005-2006.
Dues fites que per a qualsevol altre club serien un somni, però que per al Barça Lassa d’hoquei és el pa de cada dia. Els jugadores no tenen al cap aquestes gestes, per ells el millor premi és simplement el títol: “Són dates que per a la història queden molt bé però nosaltres no podem pensar-hi, simplement aquest any toca guanyar”, reconeix Marc Gual. Dins de l’equip, Aitor Egurrola, el capità, ja acumula un total de deu Copes d’Europa, però ell tampoc pensa en les xifres, el seu gen competitiu l’impulsa a pensar en la victòria següent: “Es segueix guanyant tenint clar que el següent títol és el més important, a més, aquest equip només té fam d’aconseguir més copes”.
El primer obstacle per alçar la Copa serà la semifinal de dissabte (16 h, Esport3). El Benfica, l’amfitrió, és el rival que els espera: “És l’equip que acabarà guanyant el campionat portuguès, que un torneig és molt competit. És un equip molt fort ofensivament i tot rival que se li posa al davant li fa una mitjana de sis gols”, en destaca Barroso. A més, al conjunt lisboeta hi juguen dos vells coneguts de l’afició del Barça: Jordi Adroher i Marc Torra. Els dos catalans estan mostrant un gran nivell a Portugal. ‘L’Adro’ ja ha marcat un total de 54 gols entre Lliga i Champions; per part seva, en Marc Torra, un total de 40 dianes. Barroso confessa que hi haurà cert enfrontament amistós: “Segur que caurà un WhatsApp o trucadeta durant aquest dies”.
Però el més important serà parar-los i, des de la porteria, Fernández sap com frenar aquest reguitzell de jugadors amb tanta qualitat: “A nivell defensiu hem d’estar atents a fer moltes ajudes, a ser molt sacrificats, a estar molt concentrats, molt intensos i no deixar-los defensar. Intentarem que no siguin ells els protagonistes”. Però reconeix que el públic no serà un inconvenient: “És veritat que el públic és una empenta quan les cames no tiren però tu has fer el teu partit i quan els sents cridar has de pensar que t’estan animant a tu”. Gual, per la seva banda, creu que el factor ambiental pot jugar a favor: “Esperem que la pressió de guanyar per jugar a casa els afecti negativament”.
A l’altra semifinal, l’Oliveirense i el Forte Marmi es disputaran la plaça per a la final: “L’Oliveirense es va carregar el Porto, un equip que ens va guanyar aquí a casa i també a casa seva, i el Forte Marmi porta una gran trajectòria a Europa. Va arribar a una final de la Copa CERS, i l’any passat es va quedar a quarts de Champions”. Portuguesos i italians són els possibles rivals si el Barça arriba a la final que es jugarà diumenge (15 h, Esport3). Un camí dur per a uns homes obligats a fer història.
