BARÇA

Un Barça desconegut sobreviu a Balaídos (2-2)

Jugant amb 10 per l'expulsió de Segi Roberto, es manté invicte amb els gols de Dembélé i Alcácer

Malgrat les rotacions, el joc i l’expulsió de Sergi Roberto, el Barça va salvar un punt de la visita a Balaídos (2-2) que li permet mantenir-se invicte a la Lliga i fer un pas més per assegurar-se el títol. L’equip va sobreviure com va poder en un escenari complicat, en un partit en què Valverde va decidir canviar gairebé tot l’equip i reservar els titulars pensant en la final de Copa. Els gols de Dembélé i Alcácer i, sobretot, les aturades de Ter Stegen, van permetre que el Barça tornés de Vigo amb un empat. L’equip va jugar els últims 20 minuts amb un home menys per la vermella directa a Sergi Roberto, i Iago Aspas va fer el segon dels gallecs amb la mà. Però malgrat que aquella diana no hauria d’haver pujat al marcador, la veritat és que el Celta va fer mèrits per endur-se alguna cosa més que un simple punt.

Per primera vegada en 16 anys, els blaugranes van sortir a jugar un partit oficial sense cap jugador format a La Masia a l’onze titular. I això es va reflectir a la gespa de Balaídos, on el Barça estava desconegut. L’equip va aguantar el xàfec del Celta amb més coratge que cap altra cosa i va salvar un punt perquè, encara que juguessin els suplents, les individualitats blaugranes eren millors que les gallegues.

Ernesto Valverde havia anunciat canvis i va complir amb la promesa. De fet, va fer-ne més dels que s’esperaven. A banda de Rakitic, per lesió; Iniesta, Busquets i Piqué s’havien quedat a Barcelona. I a Vigo van asseure’s a la banqueta Leo Messi, Luis Suárez, Jordi Alba i Sergi Roberto. Rotacions pensant en la final de Copa de dissabte.

Amb un Ter Stegen que no necessita rotacions, Semedo va tornar al lateral, Digne va jugar després de la lesió i Thomas Vermaelen i Yerry Mina van ocupar l’eix de la defensa. Al mig del camp jugaven Paulinho, Denis i André Gomes, mentre que Dembélé, Alcácer i Coutinho s’encarregaven d’acabar les jugades. I sense els de sempre, el joc se’n va ressentir. No eren el mateix la sortida de la pilota, les combinacions i la pausa al mig del camp. I el Celta, que havia pres nota del que havien fet el Roma i el València en els últims partits, ho va poder aprofitar.

En realitat, i pel cansament acumulat, ja feia dies que el Barça havia perdut aquell domini que li permetia manar i dur els partits a bon port. Els rivals sabien que tindrien alguns minuts per poder fer mal. La diferència és que, amb les rotacions, el Celta gairebé va gaudir de 90 minuts de domini. Encara que els blaugranes tenien la pilota, rarament la movien a camp contrari. I quan el Celta la recuperava, feia atacs verticals que posaven les coses molt difícils a la defensa, desbordada en les transicions.

Curiosament, però, va ser el Barça qui va marcar primer. Una recuperació de Coutinho, aprofitant un error gallec a la sortida de la pilota. Alcácer assistia i Dembélé, amb un bon xut creuat, avançava els blaugranes. Encara que quedava massa partit.

Juan Carlos Unzué va demostrar que coneix perfectament el joc del Barça i que sap on pot fer mal. Res de jugar a la ruleta russa ni a l’intercanvi de cops. Pressió alta, dificultar la sortida de pilota i mirar de recuperar amb rapidesa. Així van arribar la majoria dels atacs gallecs, i així va arribar el gol de l’empat, en l’última jugada del primer temps. Una pèrdua d’André Gomes al mig del camp i un atac per la banda dreta que va culminar Jonny, rematant a plaer a l’àrea petita.

Els 30 minuts de Leo Messi

Quedaven 45 minuts i el Barça tenia la bala de Leo Messi, que va sortir a escalfar després del descans. Amb l’argentí a la gespa, a partir del minut 60, tothom va fer un pas endavant. També hi va contribuir Sergi Roberto, que es va situar de pivot, entrant per André Gomes. Van ser els millors moments d’un equip que no havia de descobrir la sopa d’all per fer mal, sinó fer el que sempre havia fet: combinar, moure la defensa i esperar l’oportunitat. El gol va arribar així, amb una jugada de Semedo per la dreta i una centrada que va rematar Paulinho, primer, i assegurar Alcácer, després.

El Barça s’havia retrobat i Suárez escalfava per matar el partit. I llavors va arribar la jugada decisiva. Iago Aspas va guanyar l’esquena de Sergi Roberto i va encarar el porter. El migcampista blaugrana el va aturar agafant-lo per la samarreta i va veure la vermella perquè era l’últim home. Amb 10, i mitja segona part per jugar, Valverde havia de moure l’equip cap enrere i resar perquè s’aguantés el resultat. Faltaven massa minuts i el Celta va trobar el premi, després de molts intents, en una rematada amb el braç que no va veure l’àrbitre. I encara hauria pogut fer-ne algun altre. El Barça va sobreviure, va mantenir la imbatibilitat i torna cap a casa amb un punt més. La millor notícia és que la temporada ja s’acaba, perquè és evident que al Barça se li està fent eterna.

Etiquetes

Més continguts de